Kerry: “Els Estats Units i Cuba ja no són presoners de la història”

WashingtonLa hissada de la bandera de barres i estrelles ahir al Malecón de l’Havana va culminar més de mig segle d’hostilitats entre els Estats Units i Cuba. Aquesta nova fita històrica significa un pas més en la superació de la mentalitat de Guerra Freda que ha dominat la relació entre els dos països des del 1960.

“Ara és el moment que els nostres pobles, que ja no són enemics o rivals sinó veïns, s’acostin -va dir el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, durant el seu discurs en la cerimònia per oficialitzar la reobertura de l’ambaixada americana a l’illa-. És l’hora de desplegar les nostres banderes i fer saber al món que ens desitgem el millor”.

Kerry va assegurar que el president nord-americà, Barack Obama, i el seu homòleg cubà, Raúl Castro, van prendre una “decisió valenta” al desembre perquè els seus països deixessin de ser “presoners de la història” i se centressin “en les oportunitats d’avui i de demà”.

Tot i així, tant els Estats Units com Cuba han admès que el desgel de les seves relacions diplomàtiques serà un procés llarg i complicat. Les diferències entre els dos països es mantindran i els recels trigaran a desaparèixer.

Washington i l’Havana hauran de superar temes delicats, com l’embargament dels EUA a l’illa, l’estatus de la base nord-americana de Guantánamo i la situació dels drets humans a Cuba. Després de l’acte simbòlic d’hissar la bandera, en una roda de premsa conjunta, John Kerry i el canceller cubà, Bruno Rodríguez, van subratllar la importància de reobrir les ambaixades dels seus països -que va tenir lloc el 20 de juliol- per millorar les relacions, i van assegurar que en els pròxims mesos els dos governs podran progressar en polítiques conjuntes, tant migratòries com de defensa del medi ambient i de lluita contra el narcotràfic.

“Hem acordat no limitar-nos només a parlar de la nostra relació i fer els passos necessaris perquè aquesta relació maduri”, va dir el cap de la diplomàcia nord-americana al costat de Rodríguez.

El futur de Cuba

Kerry, durant la seva històrica visita -ahir es va convertir en el primer secretari d’Estat dels EUA que trepitja l’illa des del 1945-, va intentar un equilibri difícil entre el respecte a la nova relació amb el règim castrista i el suport a la dissidència cubana. “El futur de Cuba ha de ser dibuixat pels cubans”, va dir el secretari d’Estat nord-americà. Però també va advertir que el seu país seguirà “defensant principis democràtics i reformes”.

A més, va afegir que els Estats Units estan convençuts que el millor per a Cuba és “una democràcia autèntica, on les persones són lliures d’elegir els seus líders, expressar les seves idees i practicar la seva fe”. El dia abans de la seva visita, alguns dissidents cubans van expressar el seu malestar per no haver sigut convidats a la cerimònia de la hissada de bandera. El departament d’Estat dels Estats Units es va justificar de seguida dient que l’acte a l’ambaixada era entre governs i que a més l’espai era limitat.

Kerry es va reunir més tard en privat amb alguns grups de la dissidència cubana. Hores abans havia afirmat que els dos països no havien de témer res, ja que la nova relació comportarà “molts beneficis”. “Permetrem als nostres ciutadans conèixer millor Cuba, visitar-la amb més freqüència, fer-hi negocis de manera habitual, intercanviar idees i aprendre els uns dels altres”.

A la cerimònia d’ahir hi van ser presents tres soldats nord-americans jubilats que havien retirat la bandera dels Estats Units el dia que es va tancar l’ambaixada, el 1961. El poeta cubano-americà Richard Blanco va llegir abans de la hissada un poema titulat Coses del mar sobre el restabliment de les relacions entre els dos països.

Democràcia i drets humans

Per la seva banda, el canceller Rodríguez va dir als periodistes que “la democràcia cubana és perfectible”, però que Cuba “se sentia molt orgullosa de garantir els drets humans, les llibertats i els drets civils, i la igualtat de condicions per a cada cubà”. Les seves paraules van ser una resposta indirecta al discurs de Kerry.

Rodríguez també va explicar que la fi del bloqueig econòmic era “essencial” per aconseguir la normalització de les relacions. Tot i que el govern de Barack Obama s’ha mostrat a favor d’aixecar l’embargament, l’última paraula la té el Congrés dels EUA, que està sota control republicà. Així, el procés serà lent i el mandatari nord-americà haurà de convèncer els legisladors republicans perquè revoquin les lleis que impedeixen el comerç entre els Estats Units i Cuba, i que no permeten que els nord-americans viatgin a l’illa des del seu país.

“Moltes empreses nord-americanes tenen moltes ganes d’invertir a Cuba. Però no serà fàcil a curt termini”, afirma Jake Colvin, membre del Consell Nacional de Comerç Estranger, que aglutina diversos empresaris nord-americans.

John Kerry va insistir que els dos països han d’eliminar restriccions per avançar en la normalització de les relacions, més enllà de la reobertura d’ambaixades i les hissades de banderes.