BarcelonaSantiago Vidal (Sant Sadurní d’Anoia, 1954) ha esdevingut un abanderat de la causa independentista. Però anys abans del procés sobiranista ja era un jutge incòmode, per no dir un corcó, per al poder judicial espanyol i un habitual de les tertúlies radiofòniques des de fa anys.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1978 i membre de Jutges per la Democràcia, va exercir d’advocat laboralista fins que el 1989 va obtenir una plaça de jutge. Primera destinació: Arenys de Mar, fins al 1991, on es va especialitzar en dret penal. Segona parada: Sabadell, fins al 1997. Tercera parada: jutjat penal 3 de Barcelona. Última: Audiència Provincial.
Als anys 90 va absoldre tots i cadascun dels aproximadament 150 insubmisos que li va tocar jutjar, va imposar una condemna exemplar de cinc anys de presó al propietari de la filonazi llibreria Europa per apologia del genocidi i l’odi racial, i va dictar sentències sonades contra la discriminació de gènere i per la protecció de menors. El 2013 el CGPJ li va prohibir col·laborar amb SOS Racisme per trobar eines i buits legals per combatre la xenofòbia. Una tasca d’assessorament “incompatible”, va concloure el CGPJ, amb la de jutge. Com ara amb l’esborrany de Constitució catalana.
Nét de militar i fill de l’alcalde franquista de Sant Sadurní d’Anoia entre el 1966 i el 1971, Santiago Vidal -Santi per als amics- a principis dels 70 es convertia en campió d’Espanya d’hoquei patins amb el Noia. És autor de títols com L’idioma català en la Justícia i Cooficialitat lingüística en el món de la justícia.
Vidal, que també ha fet de professor de dret penal a la UAB, no s’ha estat mai de criticar el sistema judicial espanyol i confessa que es va convertir a l’independentisme amb el cop del Constitucional a l’Estatut. Malgrat que no comptava a fer el pas a la política, la suspensió el posa ara davant d’un escenari nou. A l’escalf del procés i de l’ANC, s’ha convertit en un referent de l’independentisme d’esquerres.