Junqueras s’ha de quadrar per obtenir l’aval d’ERC a l’entesa

BarcelonaEl president d’ERC, Oriol Junqueras, va imposar-se ahir en el consell nacional del partit per defensar l’acord a què va arribar amb Artur Mas per pactar una coalició amb CDC que inclogui independents al capdavant de les quatre circumscripcions. “O voteu aquest pacte o no hi haurà 27-S” és el missatge que va defensar Junqueras per convèncer els quadres republicans perquè avalessin l’entesa. El líder de la formació va assumir el paper d’escuder d’una proposta que xocava amb tots els debats interns que havien tingut els dirigents d’ERC l’últim any. Malgrat tot, fins a 34 consellers van demanar paraula per posicionar-se entorn a la candidatura en el consell nacional més intens des que Junqueras està al capdavant del partit.

Al final, però, davant del fet que la majoria d’intervencions van ser més de resignació que d’oposició, el diputat al Congrés Joan Tardà va proposar acceptar la proposta per assentiment, sense votar-se, tot i que ell era el primer que en dubtava. Va reclamar, a canvi, algunes esmenes, com accelerar el procés cap a la independència a 12 mesos en lloc de 18, fer una declaració nominal d’independència just després dels comicis o poder opinar sobre els candidats que proposi CDC.

De fet, el malestar entorn a la coalició ja s’havia deixat notar des del matí, amb un neguit latent entre militants de base i quadres intermedis de la formació, i fins i tot alguns dirigents, i argumentaris que corrien entre els afiliats, crítics amb l’entesa que encara s’havia de concretar en la segona cimera. A la tarda, però, ja van tenir lloc reunions de consellers nacionals per coordinar-se de cara a la reunió que s’havia convocat a partir de les 8 del vespre. Les joventuts de la formació, les JERC, fins i tot van acordar atorgar llibertat de vot als seus representants al consell nacional, però no per avalar l’acord amb CDC, sinó per votar-hi en contra o en blanc.

Raons per a l’acord

És per això que Junqueras va agafar personalment el repte de convèncer els seus quadres del gir que suposava l’acord del Palau. Els arguments que ja havien fet córrer des de la direcció d’ERC i que van tornar a sortir en el consell nacional no eren per defensar la bondat de l’acord, sinó per criticar que Mas hauria condicionat el 27-S a un acord entorn a la coalició i que l’ANC i Òmnium haurien dimitit molt ràpid del seu compromís de defensar la llista sense polítics i amb la CUP, segons havia traslladat la cúpula a la militància. És per això que la majoria dels quadres que van agafar la paraula ho van fer per qüestionar el pacte, que assumien davant l’alternativa d’un escenari sense les eleccions plebiscitàries. Tot això en unes intervencions que no van ser precisament breus, cosa que va allargar el consell nacional fins a gairebé mitjanit.

Sigui com sigui, Junqueras va poder sortir satisfet del conclave. ERC no va escenificar la divisió interna i la seva posició va sortir formalment avalada. Des que Mas va fer la primera crida a la llista unitària, ni una sola intervenció als consells nacionals dels republicans havia sigut a favor d’estudiar aquesta possibilitat, sinó tot el contrari, per avalar l’aposta de Junqueras per les tres llistes paraigua. De fet, la ponència política del congrés nacional d’ERC del 25 de juliol és clara de cara al 27-S: “Per obtenir aquesta majoria parlamentària suficient [en les plebiscitàries], resulta necessari que concorrin en aquestes eleccions el màxim de plataformes electorals possibles que abastin l’ampli espectre i transversalitat de l’independentisme”. Un apartat que, sens dubte, caldrà esmenar de cara a la setmana vinent.