Juan Goytisolo, contra la injustícia sense embuts

BarcelonaJuan Goytisolo va recollir el premi Cervantes ahir al migdia amb l’única corbata que té, comprada fa 35 anys. Aquesta va ser l’única concessió que va fer l’autor, ja que el seu discurs, titulat A la llana y sin rodeos, va tenir un marcat accent polític i social. La conclusió del discurs va ser rotunda: “El panorama que tenim al nostre abast és ombrívol: crisi econòmica, crisi política, crisi social. Segons les estadístiques que tinc a mà, més del 20% dels nens de la nostra Marca Espanya viuen sota el llindar de la pobresa, una xifra, amb tot, inferior al nivell de l’atur. Les raons per indignar-se són múltiples i l’escriptor no pot ignorar-les ni trair-se a ell mateix”.

“Diguem ben alt que podem. Els que estem contaminats pel nostre primer escriptor no ens resignem a la injustícia”, deia també el discurs de Goytisolo, que va tenir un ampli ressò perquè el “podem” de l’afirmació semblava una al·lusió clara al partit liderat per Pablo Iglesias, tot i que després va dir que no és “una marca registrada”. “El We can de Martin Luther King té validesa universal”, va aclarir. A més de la crisi i les alternatives al bipartidisme tradicional de la política espanyola, l’autor també va parlar -en tres pàgines, un dels discursos més curts i més contundents i reivindicatius de la història- de qüestions nacionals: “La meva reserva instintiva als nacionalismes de qualsevol tipus i les seves identitats totèmiques, incapaces d’abastar la riquesa i la diversitat del seu propi contingut, m’ha portat a abraçar com a salvavides la nacionalitat cervantina reivindicada per Carlos Fuentes”.

“Porto en mi la consciència de la derrota com un penó de victòria”, va dir també Goytisolo, citant Fernando Pessoa. L’autor es va definir com un “incurable aprenent d’escriptor”, i va reivindicar la necessitat de “tornar a Cervantes i assumir la bogeria del seu personatge com una forma superior de seny”. El discurs el va dedicar al seu mestre Francisco Márquez Villanueva i als habitants de la Medina de Marràqueix, que l’han acollit amb afecte.

Aquesta edició del premi Cervantes va ser la primera en què Felip de Borbó va participar com a rei. Va destacar que l’obra de Goytisolo és “omnívora”, “cervantina”, i també va dir que desborda “les estructures clàssiques de la narrativa”. El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, va parlar de la trajectòria de l’autor des de la perspectiva de la repressió franquista: “Com Cervantes, Goytisolo i la seva generació van haver de recórrer al tacticisme per poder dir el que el poder marcava arbitràriament com a indicible”.