Una jornada viscuda des de l’Eurocambra
Eurodiputat a Brussel·lesAquest dimarts he arribat d’hora al Parlament Europeu: a les nou del matí compareixia a la comissió d’Economia Danièle Nouy, presidenta de la supervisió financera europea, de facto la número 2 del Banc Central Europeu (BCE). Volia preguntar-li per la reunió extraordinària que ha convocat a Madrid amb tots els bancs espanyols: Espanya és l’únic país on tota la seva banca va quedar, arran de la unió bancària europea aprovada l’abril del 2014, sota vigilància directa del BCE. Com a conseqüència, el Banc d’Espanya va perdre l’última gran competència que li quedava.
A les 9, però, la sala era totalment buida, una imatge inusual de la sala més gran del Parlament: cada dos mesos tant Mario Draghi com Nouy l’omplen en les seves compareixences, ja que molts assistents, periodistes, diplomàtics i lobistes volen escoltar en directe (i controlar el llenguatge no verbal) dels dos presidents del BCE.
La Maria Rosa m’havia avisat a 2/4 de 9 del matí dels atemptats a l’aeroport de Brussel·les, però jo vaig poder arribar encara amb normalitat al Parlament: a aquella hora encara no s’havia generat el caos de circulació al barri europeu, causat per l’explosió al metro, produïda més tard que les explosions de l’aeroport.
La reunió va començar a 1/4 de 10 del matí. A la sala només hi havia 10 dels 65 diputats de la comissió i poc públic. A 3/4 de 10, abans de les preguntes, es va suspendre la reunió: les xarxes socials informaven de l’atemptat al metro. Els assistents parlamentaris, molts d’ells joves, fan servir el metro per accedir al Parlament. Al cap de poc, però, Gualtieri va decidir continuar la compareixença, d’acord amb instruccions rebudes de la presidència del PE.
A les 11 ens van ordenar que ens quedéssim dins de l’edifici del Parlament. Tot i que la telefonia belga es va col·lapsar ràpidament, vam poder tranquil·litzar familiars i amics gràcies a WhatsApp i les xarxes socials: com hauríem respost si també hagués caigut internet? Dins del Parlament la situació va ser de normalitat: s’està acabant el reforç de la seguretat als accessos i és autosuficient en tots els àmbits. Cada dia hi passen entre cinc i vuit mil persones, per la qual cosa disposa de restauració, oficines bancàries i fins i tot un supermercat.
A la tarda, fi de l’alerta
A les 4 de la tarda es va permetre la sortida del Parlament, coincidint amb la reobertura de la circulació viària i del transport. Aquest dimarts Brussel·les ha viscut el seu 11-S. Els atemptats es van produir a camp obert (una terminal abans del control, una estació de metro) i sembla que els van cometre persones que han crescut entre nosaltres, fills d’emigrants poc integrats i reislamitzats pel xoc cultural entre Occident i l’islam. Aquest és el punt més inquietant: a diferència de l’11-S de Nova York, en què els terroristes venien d’altres països, a Europa els que volen atemptar han crescut entre nosaltres. Quanta llibertat haurem de sacrificar per mantenir la seguretat?
