Irene Lozano: “Hem de triar si volem ser Veneçuela o Suècia”
La periodista i escriptora, representant de l’ala més a l’esquerra del partit de Rosa Díez, creu que eradicar la corrupció és la gran prioritat de l’Estat
BarcelonaAquesta legislatura que acaba és la primera de l’escriptora i periodista Irene Lozano com a diputada al Congrés. Després d’haver sigut columnista al diari Abc i editorialista a El Mundo, ara milita a les files d’Unió Progrés i Democràcia (UPyD). És una de les veus del partit amb més projecció. Ella té el seu diagnòstic de què li passa a Espanya: “Vivim una crisi institucional i política profunda. Hi ha una sèrie d’institucions que no funcionen perquè han sigut parasitades pels partits polítics”. Posa com a exemple la falta de control del poder legislatiu sobre l’executiu i la tutela de les grans formacions polítiques sobre el Consell General del Poder Judicial. Tot plegat acaba creant, afirma, “pràctiques clientelars” a tots els nivells. Quan esclata la crisi econòmica, l’aluminosi que danya el sistema polític a Espanya el converteix en part del problema. El símbol d’aquesta situació, diu Lozano, són les preferents que van comercialitzar entitats bancàries i que van convertir-se en una trampa per a molts petits estalviadors.
La periodista i escriptora, representant de l’ala més a l’esquerra del partit de Rosa Díez, creu que eradicar la corrupció és la gran prioritat de l’Estat per dos motius: perquè és “un imperatiu ètic” però també perquè és una condició imprescindible per poder sortir de la crisi. Marca distàncies amb el programa de Podem, malgrat que aquesta formació competeix amb UPyD per trencar l’esquema bipartidista. Hi ha una bossa de votants, cansats de la manera com han funcionat les coses, que busquen alternativa. Per això en la radiografia que fan els dos partits hi ha punts en comú, tot i que en les receptes discrepen.
Lozano adverteix que “no es tracta de fer ara la ruptura que es no es va fer el 1977”, sinó que l’objectiu ha de ser “cohesionar el país”: “I en aquesta unió és on hem de trobar les solucions”. Recela del programa de govern que podria desplegar Pablo Iglesias un cop a la Moncloa: “El 2015 serà l’última oportunitat per triar si volem ser Veneçuela o Suècia”. A Brussel·les UPyD forma part del grup liberal. “La gent potser no és gaire conscient que els països, quan entren en crisi, poden caure en el pou de la història -com li va passar a Argentina, que continua víctima del peronisme- o poden encertar la solució”, conclou.
Unes Corts Constituents
En l’agenda de canvis que la diputada veu inajornables la legislatura vinent hi ha la reforma constitucional. Ara bé, UPyD -radicalment contrari al dret a decidir dels catalans i que es va querellar contra el president de la Generalitat pel 9-N- té clar que l’objectiu final ha de ser “que es compleixin els articles que garanteixen la llibertat i la igualtat dels espanyols”. La realitat, però, és que el consens de partidaris sembla gairebé impossible -el PP no vol obrir, ara per ara, cap ponència al Congrés- i que bona part de les esquerres no volen sentir aparlar d’uniformització. “Les pròximes Corts han de Corts Constituents”, sentencia.