La violència d'Al-Qaida s'infiltra a la revolta siriana
THE NEW YORK TIMES / EL CAIREÉs una de les imatges que s'ha tornat habitual en la revolució siriana: un vídeo amb un home amb la cara coberta que es declara membre de l'Exèrcit Sirià Lliure brandant un AK-47, però amb una diferència inquietant. Al fons hi penja la bandera d'Al-Qaida, lletres àrabs blanques escrites sobre fons negre. "Estem formant cèl·lules suïcides per a la jihad en nom de Déu", diu l'home del vídeo en l'àrab clàssic que acostuma a utilitzar l'organització.
Mentre els líders de l'oposició política i militar siriana neguen que els extremistes tinguin cap rol en la revolució, Al-Qaida ha ajudat a canviar la natura del conflicte, introduint-hi cada cop amb més freqüència l'arma que van perfeccionar a l'Iraq: els atemptats suïcides. Els fets demostren que Síria s'està convertint en un imant per als extremistes sunnites, inclosos els que operen sota la marca d'Al-Qaida. Un dels passos fronterers amb Turquia que la setmana passada va caure en mans dels rebels, Bab al-Haua, s'ha convertit ràpidament en un punt de congregació de jihadistes. La seva presència a Síria s'ha accelerat els últims dies, en part també per l'augment de la tensió sectària al llarg de la frontera iraquiana. Un comunicat d'Al-Qaida vinculava directament aquesta insurgència a l'Iraq amb la revolució a Síria, assegurant que en tots dos casos es tracta d'un conflicte sectari entre sunnites i xiïtes.
Fonts del govern iraquià han reconegut que els extremistes que operen a l'interior de Síria són els mateixos militants que també lluiten al seu país. "Estem 100% segurs, gràcies a la nostra coordinació amb la seguretat siriana, que els noms dels més buscats que tenim nosaltres són els mateixos que tenen ells, sobretot els últims tres mesos", assegura Izzat al-Xahbandar, col·laborador del primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki. "L'Al-Qaida que opera a l'Iraq és la mateixa que ho fa a Síria", rematava.
Un membre d'Al-Qaida -un home de 56 anys que es fa dir Abu Thuha i que viu prop de Kirkuk, a l'Iraq- va parlar dimarts amb The New York Times . "Tenim experiència en la lluita contra els nord-americans i ara també l'experiència de la revolució siriana", deia.
L'evolució dels rebels
Des de l'inici de la revolta, el règim sirià ha intentat descriure sempre l'oposició com a jihadistes aliats d'Al-Qaida, una acusació que els rebels han negat sempre i que els observadors internacionals també han confirmat que no era veritat. La revolta va començar com un moviment de protesta pacífica i a poc a poc es va convertir en una batalla armada com a resposta a l'ús abassegador de la força que ha fet el govern.
Els mitjans de comunicació del règim descriuen cada explosió com un atac suïcida -com el 18 de juliol en l'atemptat contra la cúpula de seguretat-. Però és amb el temps que Síria es converteix en terreny adobat per als jihadistes i que els combats s'han vist influïts per la violència sectària. És a partir del desembre quan els analistes comencen a veure que efectivament hi ha atacs suïcides. Des d'aleshores, la fundació nord-americana Institute for the Study of War ha comptabilitzat 35 cotxes bomba i 10 suïcides, quatre dels quals reivindicats per una branca d'Al-Qaida anomenada Font Nursa.
