Les protestes mineres es multipliquen a Sud-àfrica
JOHANNESBURG.Al govern de Jacob Zuma, el president sud-africà, se li estan escapant de les mans les reivindicacions mineres. La dura reacció de la policia durant les protestes a la mina de platí de Marikana el mes passat, que va acabar amb la mort de 34 manifestants, ha fet reaccionar la resta del sector. Dimecres les mobilitzacions van estendre's per tot el país i van obligar el productor més important de platí del món a aturar l'extracció de la majoria d'explotacions. I ahir, dijous, un dels líders miners va cridar tots els treballadors del sector a convocar una vaga general per "fer agenollar les empreses mineres".
Zuma no va contestar amb perseverança. Amb la mateixa inquietud amb què van detenir els treballadors de la mina de Marikana, acusats d'haver mort els seus companys, va condemnar les manifestacions il·legals i les amenaces dels miners. Segons el president sud-africà, aquesta actitud no fa res més que "enfonsar el país" perquè desestabilitza una de les indústries més importants de Sud-àfrica.
Però els manifestants no tenen cap intenció d'aturar les vagues. Dirigint-se als treballadors revoltats d'una mina d'or pròxima a Johannesburg, dilluns Julius Malema, exlíder de les Joventuts del Congrés Nacional Africà (ANC), carregava contra el govern. "On són els nostres líders?", bramava Malema, vestit amb una camisa blanca brodada amb el logotip de l'ANC, d'on ha estat expulsat, i una boina de color negre. "Els nostres líders han venut Sud-àfrica! Els nostres líders estan dormint amb el capital!"
Enmig de la confusió, Anglo American Platinum, que assegura que produeix el 40% de platí del món, va anunciar dimecres que clausurava temporalment totes les seves operacions mineres al voltant de Marikana per les amenaces dels seus treballadors. I és que justament l'empresa que controla la mina de Marikana, Lonimn -amb seu a Londres-, ha fet tancar l'explotació durant tot aquest mes perquè els treballadors que realitzen les tasques més perilloses continuen en vaga.
De totes maneres, la protesta, de moment, ha fet poc per tocar l'economia sud-africana. Ni la borsa ni la moneda han patit les conseqüències de les vagues. Les manifestacions laborals són comunes a Sud-àfrica, tot i que normalment no són tan violentes, explicava Frans Cronje, analista de l'Institut Sud-africà de Relacions Racials. "Sud-àfrica té un llarg historial de conflictes, inestabilitat i violència", afegia.
La punta de l'iceberg
Però les mobilitzacions posen de manifest un dels grans problemes que afronta el país: el gran nivell de desigualtat en una gran economia. L'atur arriba al 50% entre els joves negres i el sistema educatiu produeix graduats mal qualificats. L'ANC, que presumeix de ser un partit que protegeix els pobres, és vist ara com un vetllador de les grans fortunes. "El món empresarial encara no s'ha adonat de la gravetat de les desigualtats socials i econòmiques que enfronten el país", deia Cronje. "Molt sovint senten que les seves connexions polítiques són una assegurança per poder-los rescatar del problema. Però la gent que acaba dient més en aquesta societat són les persones que no voten. I amb aquests no t'ajuda tenir l'ANC de part teva", advertia.
