La mort de Berezovski escampa dubtes
El politòleg rus Alexei Txadaev considera que la mort a Londres del magnat Borís Berezovski simbolitza el final de la Rússia en què la classe administradora soviètica va esdevenir classe propietària. Txadaev recorda també que va ser l'escriptor Aleksandr Soljenitsin qui el 1996 va etiquetar amb el mot oligarquia l'elit beneficiària del que es considera el daltabaix social i econòmic més gran viscut per una societat industrial en temps de pau. Berezovski s'havia vantat de ser el més poderós dels oligarques.
Però més enllà de la reflexió del politòleg Txadaev, la mort de Berezovski no té pinta de ser una qüestió tancada. Ni la policia britànica gosa fer hipòtesis definitives, tot i que treballa amb la del suïcidi. Sembla que Berezovski es va penjar, es va treure la vida com a culminació d'un profund procés depressiu després de sentir-se vençut per Roman Abramóvitx, el fidel oligarca de Putin. Però des de l'entorn londinenc de Berezovski arriben veus que insisteixen que cal investigar a fons perquè la sospita d'un assassinat no ha quedat dissipada ni de bon tros. I una de les veus que arriben de Londres és la de Marina Litvinenko, la dona de l'agent Aleksandr Litvinenko, que el novembre del 2006 va ser enverinat amb poloni 210 en un bar de Piccadilly. Vaig entrevistar Marina Litvinenko el setembre del 2007 quan encara no feia un any del crim. Acompanyada d'Alex Goldfarb -un assessor de Berezovski-, Marina va insistir que els mateixos que havien mort el seu marit continuarien assetjant-los. Que la gent de Berezovski a Londres -i Berezovski mateix- estarien sempre en el punt de mira.
Una carta que ningú no ha vist
Cal, doncs, preguntar-se a qui beneficia la desaparició de Berezovski. I crec que seria innocent pensar que hi ha gaire marge per als matisos. L'endemà mateix que troben mort Berezovski s'escampa pels mitjans de comunicació internacionals la notícia d'una suposada carta que Borís Berezovski hauria fet arribar a Putin fa pocs mesos. Segons la missiva l'oligarca hauria reconegut el seus errors i hauria demanat perdó, i també permís per tornar a Rússia. La carta ningú no l'ha vist ni se n'ha publicat cap paràgraf. I, doncs, no és difícil associar aquest suposat episodi de penediment i petició de perdó epistolarment escenificat per Berezovski a Putin amb les confessions públiques de traïció que feien en els processos de Moscou víctimes de Stalin com ara Nikolai Bukharin, un dels seus antics aliats. A l'URSS de Stalin la lluita pel poder es lliurava en clau ideològica. A la Rússia de Putin, en canvi, la baralla ha estat més pel control de gas i petroli com a base de poder polític.
La policia i la justícia britàniques segur que tenen en compte totes aquestes variables i col·locaran on pertoca declaracions com ara la del líder de l'extrema dreta russa Vladímir Jirinovski, que assegura que al gener va veure Berezovski preparant-se per tornar a Rússia. Alhora que avala la teoria del perdó i el penediment atribuït a l'oligarca, Jirinovski procura no escarbar gaire en la qüestió, no fos cas que algú li recordés que el seu partit ha tingut com a diputat Andrei Lugovoi, l'home que va posar el poloni 210 a la tassa de Litvinenko. I que durant quatre anys va fer servir l'acta de diputat per esquivar les peticions d'extradició i comissions rogatòries enviades per la justícia britànica.
