Els deures del nou govern grec
ENVIADA ESPECIAL A ATENESTres dies després de les eleccions que van donar una ajustada victòria a Nova Democràcia, Grècia ja té govern, i Europa un encarregat d'aplicar els plans d'austeritat. El conservador Andonis Samaràs, que va jurar ahir el càrrec davant dels popes, havia signat personalment el seu compromís amb les mesures d'austeritat, igual que el seu nou soci de govern, Evànguelos Venizelos, líder dels socialdemòcrates del Pasok. El tercer partit de la coalició, Esquerra Democràtica, oposat als termes del rescat, farà de comparsa.
"Demanaré al nou govern que treballi molt per donar una esperança tangible al nostre poble", va dir en sortir del palau presidencial Samaràs, economista de 61 anys format als Estats Units. Poques hores abans, centenars de persones feien cua en un parc d'Atenes per rebre fruita i verdura que els agricultors de Creta distribuïen gratuïtament.
El nou govern espera renegociar el "memoràndum", el document que fixa el preu dels 240.000 milions d'euros de crèdits europeus i del Fons Monetari Internacional que ha rebut Grècia des del 2010. Nova Democràcia i el Pasok demanen ampliar dos anys els terminis, mentre que Esquerra Democràtica va anar un pas més enllà i va reclamar la "desvinculació" d'alguns dels compromisos amb més cost social.
La primera cita és la reunió avui de l'Eurogrup, que aplega els ministres d'Economia de la zona euro a Luxemburg. El temps corre perquè Grècia no podrà pagar les nòmines dels funcionaris ni les pensions a finals de juliol. Tot apunta que la primera mesura serà alliberar els 1.000 milions d'euros de l'últim tram compromès amb Atenes que Brussel·les va congelar després de les eleccions del 6 de maig.
A Brussel·les fa dies que s'especula si els socis europeus donaran més temps a Grècia per implementar els acords signats pel rescat, segons informa Laia Forès. Fonts de l'Eurogrup han admès que aquest pla de rescat "es revisarà i s'actualitzarà", ja que hi ha hagut mesos de paràlisi institucional al país. Segons un alt funcionari seria "il·lús" pensar que no s'ha de revisar amb les noves autoritats del país, tot i que oficialment la Comissió Europea nega que es reobri el rescat de Grècia. El més probable és que no es modifiquin les condicions, sinó que la revisió es limiti a adaptar el calendari. Les exigències recollides en aquest memoràndum van des del nivell de dèficit públic fins a la despesa social de l'estat.
Dèficit públic
Grècia va tancar el 2009 amb un dèficit del 15,7% del PIB. Amb les mesures d'austeritat el 2011 es va rebaixar fins al 9,2% i l'objectiu que fixa el memoràndum per al 2012 és d'un 1%, tot i que l'economia s'ha enfonsat un 11%. L'objectiu per al 2014 és un superàvit del 4,2%.
Privatitzacions massives
La troica reclama que l'estat ingressi 50.000 milions d'euros privatitzant patrimoni públic, i segons l'últim informe de treball de la Comissió Europea, aquest procés avança "més lent del previst" i no es podrà acomplir fins al 2015. El govern té preparat un paquet que inclou ports (una part del Pireu ja està en mans d'empreses xineses), aeroports, autopistes i centrals elèctriques, tot i que Grècia té un greu dèficit energètic. La Comissió reconeix que hi ha "poc interès en els mercats per béns grecs".
Reforma laboral
L'any passat Grècia va rebaixar el salari mínim un 22%, fins als 575 euros, i va introduir noves lleis per limitar la negociació col·lectiva i els augments salarials en el sector privat. L'objectiu del memoràndum és reduir els costos laborals un 15% en tres anys, amb retallades en les cotitzacions i les cobertures de la seguretat social incloses. L'atur oficial és del 24,6% i afecta gairebé un de cada dos joves menors de 25 anys. Hi ha pendent una reforma per liberalitzar una vintena de professions.
Aprimar l'administració
Fins ara s'han acomiadat 30.000 funcionaris, que treballaven a temps parcial, i l'objectiu és reduir 150.000 llocs de treball en l'administració pública (15.000 aquest any). S'ha aturat la contractació de nous funcionaris i no es substitueixen les baixes ni les jubilacions.
Reforma fiscal
La Comissió considera "massa tímida" la reforma fiscal que s'ha fet fins ara, que inclou un augment de l'IVA sobre la gasolina i els aliments. Es preparen més mesures per eliminar les exempcions i modificar l'impost sobre la renda. Europa recomana que Atenes combati l'evasió fiscal per aconseguir "més bona acceptació social del programa d'ajustament".
Reestructuració bancària
El sistema financer suposa un problema menor per a l'economia grega, però es calcula que els bancs necessiten 50.000 milions per recapitalitzar-se. El Banc Central de Grècia ha d'auditar totes les entitats i dir quines són viables. S'ha de crear un fons d'estabilitat financera.
Despesa social
Grècia ha rebaixat el pressupost de la sanitat pública 480 milions d'euros aquest any. Les farmàcies han deixat de servir els medicaments més cars perquè l'estat no els paga. Als hospitals es fa patent la falta de personal i de subministraments. La partida de les pensions s'ha rebaixat 300 milions d'euros aquest any i s'ha augmentat l'edat de jubilació dels 58 als 65 anys.
