Litvinenko torna a perseguir Putin
Una càrrega de profunditat en la línia de flotació de Vladímir Putin i de la gènesi del seu règim. Això és el que intenta el govern britànic en anunciar la investigació pública de la mort el 2006 de l’exagent rus Aleksandr Litvinenko per enverinament amb poloni 210. Reobrint el cas Londres se suma amb fúria a les pressions occidentals per estovar Putin després de la tragèdia del vol MH17. D’aquí pocs dies el jutge del cas Robert Owen establirà el procediment i unes quantes preguntes clau gravitaran damunt la vista. Qui va enverinar Litvinenko i amb quins còmplices? I qui va donar l’ordre d’eliminar-lo i per què? Les respostes s’han anat perfilant al llarg dels últims vuit anys.
Qui el 4 de novembre del 2006 posa poloni 210 a la tassa de te d’Aleksandr Litvinenko és Andrei Lugóvoi, un antic col·lega dels temps en què els oligarques privatitzaven fins i tot els cossos de seguretat. Litvinenko i Lugóvoi van anar a parar a l’esfera de l’oligarca Borís Berezovski, l’home que va gestionar l’agonia política de Ieltsin preparant Putin com a recanvi. Tots dos serien testimonis de com Berezovski contractaria activistes islamistes per desestabilitzar Txetxènia i engegar-hi una segona guerra, i de l’onada de nacionalisme rus que desencadenaria enfilar-hi Putin fins al capdamunt del poder.
L’operació va sortir bé però amb profunds danys col·laterals. Els més punyents de tots van ser els tres-cents morts provocats el setembre del 1999 per diverses explosions en blocs d’habitatges de barris humils de Moscou i Sant Petersburg. Una tragèdia que serviria per acusar els txetxens dels atemptats i desencadenar una campanya d’odi. Dos anys després Litvinenko n’explicaria el perquè i el com a Blowing up Rússia, publicat a Londres, on vivia exiliat seguint el seu patró Berezovski, que ja havia partit peres amb Putin. Segons Litvinenko, els activistes txetxens que van posar les bombes estaven teledirigits pel KGB, gent de Putin disposada a convertir la indignació i la ràbia per la matança en suport al nou líder.
Mentre Litvinenko promocionava el seu llibre, Andrei Lugóvoi, que no havia volgut seguir Berezovski, continuava a Moscou en l’entorn de fidelitat a Putin. Per això no és estrany que el seu acompanyant a Londres amb el poloni 210, i amb la missió de cobrir-li la retirada, fos Dmitri Kòvtun, “un home amb mirada de dimoni”, segons el testimoni de Litvinenko moribund. Que hi anés Lugóvoi té la lògica de la relació entre vells coneguts tot i haver canviat de bàndol. Però: per què Kòvtun? Totes les informacions coincideixen que Dmitri Kòvtun era agent del KGB a la RDA quan a Vladímir Putin se’l considerava un home clau del kagebisme a l’Alemanya comunista durant els temps anteriors a la caiguda del Mur.
Tot i la mort la Berezovski fa un any en circumstàncies poc clares, per al jutge Robert Owen pot ser relativament poc difícil contrastar algunes d’aquestes informacions, i tots els indicis que contenen. Però li serà gairebé impossible saber fins a quin punt Litvinenko va abocar o no tots els secrets al llibre Blowing up Russia, especialment un d’hipotètic: ¿incloïa el pacte Putin-Berezovski plena complicitat en l’acció de les cèl·lules fonamentalistes islàmiques teledirigides pel KGB? ¿Era un joc de cartes marcades i, per tant, tots ho sabien tot de tothom? Litvinenko torna a perseguir Putin i el judici de Londres no deixarà indiferent ningú.
