Escòcia emprèn avui el camí del referèndum
ENVIAT ESPECIAL A EDIMBURGAmb un acte al Calton Hill d'Edimburg, l'històric escenari de les reivindicacions nacionals d'Escòcia, aquest territori, que el 1706 va decidir annexionar-se al Regne Unit, donarà avui oficialment el tret de sortida a la celebració d'un referèndum d'independència la tardor del 2014. Seguint una cuidada escenografia, el primer ministre escocès, Alex Salmond, rebrà avui el seu homòleg britànic, David Cameron, a la seva residència oficial a Edimburg, on segellaran una entesa forjada entre els dos governs aquest últim any per fixar les regles del joc sota les quals es farà la consulta.
Ahir el govern britànic, de la mà del secretari d'estat per Escòcia, Michael Moore, va haver de sortir al pas de les crítiques que ha rebut l'executiu de David Cameron per l'acord. Sobretot n'ha sortit ben parat el govern escocès, que va plantejar la celebració d'aquesta consulta al programa electoral amb què va concórrer a les eleccions al Parlament d'Edimburg l'any passat, que va guanyar per majoria absoluta.
D'entrada, Alex Salmond ha aconseguit marcar el ritme d'un procés que pot capgirar el futur polític del Regne Unit, i ha fet prevaler el seu calendari per sobre del que plantejava el govern britànic, que volia una consulta com més aviat millor, sense esperar al 2014. Però encara més, amb aquesta entesa amb Londres, els independentistes escocesos s'han garantit que el procés de consulta s'adscriurà plenament a la legalitat -la britànica- i res ni ningú podrà fer-lo descarrilar o posar-lo en qüestió ni políticament ni als tribunals.
Mentrestant, el govern de Cameron, i l'arc polític contrari a la independència que formen els tres grans partits britànics - tories , laboristes i liberals-, amb l'aclaparadora majoria per al no a la independència que ara donen les enquestes, només s'ha assegurat que hi haurà una sola pregunta al referèndum ("Esteu d'acord que Escòcia sigui un estat independent?"), i un sí o un no com a resposta. En cap cas hi haurà una tercera opció, la partidària de donar més poders al govern escocès, que podria forçar Londres a cedir més transferències, un cop feta la consulta el 2014.
Londres es defensa
El secretari d'estat per Escòcia del govern britànic va assegurar ahir a la BBC que la votació seria la decisió política més important que mai s'ha pres al Regne Unit els últims 300 anys. "Crec que la gent ha d'estar satisfeta de l'acord, els objectius que ens havíem fixat els dos governs han estat respectats", va defensar-se per les concessions fetes als independentistes.
"Si s'examinen les qüestions claus -l'economia, la seguretat, el nostre lloc al món- en tots aquests àmbits hi ha evidències clares que el millor per a Escòcia és continuar com a membre del Regne Unit", va assegurar Moore. "Aquest ha de ser un procés clar i transparent, amb unes normes acceptades per tots que ens permetin centrar-nos en el debat dels grans temes", va afegir.
Per la vice primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, l'acord que avui veurà la llum garantirà que el procés serà fet íntegrament pels escocesos, sense interferències des de Londres. "L'acord assegurarà que la decisió que prengui el poble escocès serà plenament respectada pels dos governs", va proclamar i va afegir: "El referèndum és l'oportunitat més gran que mai ha tingut en 300 anys el poble escocès per determinar en quina mena de nació desitgem viure, i no hi ha cap dubte que una majoria d'escocesos volen la societat més rica i més justa que la independència ens donarà".
Sondejos poc favorables
Però als sondejos fets fins ara, aquesta majoria no es veu per enlloc. És més, cada cop són més els escocesos contraris a la independència. Segons l'última enquesta, el no guanyaria amb un 53% de suport mentre que el sí obtindria ara el 28%. I la diferència entre el no i el sí s'ha fet més gran aquests últims mesos gràcies sobretot -segons explicaven diversos analistes ahir a la premsa escocesa- al bany de sentiment britànic provocat per la celebració aquest 2012 dels 60 anys de regnat d'Elisabet II i els Jocs de Londres. Una tendència que els independentistes escocesos tenen ara dos anys per canviar.
