El nord d'Àfrica torna a atreure empreses

BARCELONA.El nord d'Àfrica és un mercat proper, en expansió i que ofereix a les empreses catalanes importants oportunitats, en contrast amb l'Europa immersa en la crisi econòmica. La Primavera Àrab ha fet trontollar tota la regió, amb les revolucions de Tunísia, Egipte i Líbia. També amb la resposta política dels règims del Marroc i d'Algèria, que han pogut apaivagar l'onada de canvi, l'un amb una tímida reforma constitucional, i l'altre a còpia de subvencionar la població amb els beneficis dels hidrocarburs. Els interessos catalans a la regió s'estan adaptant a les noves realitats més ràpid del que sembla.

"Moltes de les reformes que s'estan plantejant pretenen millorar l'entrada de les empreses estrangeres: els nous governs tenen un respecte absolut per la propietat privada i conceben el sector privat com un motor de desenvolupament", explica Javier Albarracín, cap de desenvolupament socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). "Les petites i mitjanes empreses són al desenvolupament econòmic el mateix que la classe mitjana és a la democràcia", sentencia. L'institut ha firmat aquesta setmana un acord amb el bufet Cuatrecasas -que té un grup de treball especialitzat en e Pròxim Orient i el nord d'Àfrica- per proposar nous marcs legislatius més segurs i amb més garanties per a les empreses estrangeres que treballen o desitgen invertir en els països del sud i est de la Mediterrània.

Els missatges que arriben de la regió fan que molts la vegin com una zona perillosa o poc atractiva per als negocis, cosa que Albarracín desmenteix amb rotunditat. Als països on no hi ha hagut revoltes les empreses estrangeres no han parat de treballar, mentre que a Tunísia o Egipte, transcorregut el parèntesi, tornen a fer negoci. I n'hi ha que ja treballen per implantar-se a Líbia. I ja no es tracta de deslocalitzar: la regió ofereix grans possibilitats d'inversió en el sector agroalimentari (logística, fertilitzants, certificació), del turisme, de la construcció i dels serveis adreçats al mercat intern.

El Marroc: Estabilitat política i govern islamista de tall liberal

El Marroc és un mercat natural per a les empreses catalanes. La ràpida reacció del rei Mohamed VI davant la revolta a Tunísia, amb una limitada reforma constitucional i la convocatòria d'eleccions que van portar al poder els islamistes moderats del PJD són una de les claus per explicar que el país quedés al marge de l'onada de canvis de la Primavera Àrab. "El nou govern islamista del primer ministre Benkirane és molt moderat i també molt liberal, fins i tot més que els anteriors", explica Albert Alzina, director general del Fons Mediterrània Capital, un fons de capital risc especialitzat en la zona. La proximitat, el fet que quatre milions de marroquins parlen castellà i la seva posició com a porta d'entrada a tot el continent africà són els atractius del Marroc.

Algèria: Un país ric, estable i amb una població jove i formada

Des del tombant de segle, les autoritats d'Algèria fan un esforç per obrir-se a inversors internacionals. El govern té un pla quinquennal d'inversions 2010-2014 de 220.000 milions d'euros en habitatge i infraestructures i fa una clara aposta per la industrialització. S'hi creen unes 10.000 noves empreses privades cada any. La legislació obliga a treballar amb un soci local majoritari en el sector industrial, una mesura que no afecta les empreses creades abans del 2010. Però molts empresaris algerians no necessiten inversió, sinó tecnologia. "Algèria és el gran desconegut i només està a una hora de vol de Barcelona: hi pots portar el teu producte si saps explicar què hi guanya cada part", diu Àngels Vivancos, del Círculo de Negocios Español-Argelino, que aquesta setmana ha organitzat un fòrum amb 300 empresaris algerians.

Josep Ferrer, responsable internacional de Pimec, recorda que hi ha una relació molt estreta entre les patronals, com al Marroc, i qualifica el país "d'estratègic" per a la pime catalana.

Tunísia: Un govern postrevolucionari que aposta per la inversió estrangera

Les empreses estrangeres no van marxar de Tunísia durant la revolució i no ho faran amb el nou govern dels islamistes moderats d'Ennahda, que tenen un discurs obertament business friendly. Ferrer considera que "s'ha de veure com evoluciona el procés abans de prendre decisions d'inversió", per als que es mirin al mercat. Els alts nivells educatius i el fet que sigui una porta d'entrada a Líbia fan Tunísia molt atractiva, tot i que té un mercat més reduït.

Líbia: Un mercat tancat i una realitat inestable

Tot i que el potencial econòmic de Líbia és enorme, la situació política després de les eleccions està lluny de l'estabilitat i és considerat encara com un país d'alt risc per a les inversions. Les exportacions, en canvi, sobretot de material sanitari i per a la reconstrucció del país s'estan recuperant.

Egipte: Un mercat enorme i amb grans necessitats

Egipte guanya cada any 1,6 milions d'habitants i el 2020 arribarà als 100 milions. Però només el 5% del país és habitable, cosa que suposa una gran pressió sobre l'aigua i els recursos alimentaris. Són sectors prioritaris -i grans oportunitats de negoci- mani qui mani.

Assessors del ministeri de Transports d'Egipte

David Moncholí treballa des de l'oficina de Barcelona d'Idom, una empresa fundada el 1957 al País Basc, en un projecte de consultoria per al ministeri de Transports d'Egipte. Amb finançament de la Unió Europea, assessora les autoritats en una reorganització dels sistema de transports que contribueixi, entre altres coses, a superar el caos circulatori del Caire.

El projecte va ser concedit sota l'administració de Hosni Mubàrak i s'ha vist travessat per la revolució. "Tot va endavant, però els terminis s'han hagut d'acoblar a la realitat política del país", apunta l'enginyer. "Vam estar paralitzats uns mesos, però d'ençà que la transició es va començar a reforçar, vam tornar a treballar amb el govern sense problemes", explica. "Després de les eleccions ens han canviat els interlocutors, però això ens passa a tot arreu", recorda.

L'experiència de l'empresa és que no hi ha gaires diferències a l'hora de treballar amb la nova administració dels Germans Musulmans. També reconeix que "si abans els semàfors significaven poc per als conductors, ara no signifiquen res". Per la firma el nord d'Àfrica és un sector prioritari, tant per les necessitats a cobrir com per les possibilitats de finançament amb fons específics.

Tecnologia catalana de producció d'embotits per al mercat musulmà

"De vegades les millors oportunitats arriben d'on menys t'ho esperes", constata Xavier Guilemany, gerent d'embotits Espina, empresa de Vic. L'any passat van rebre una proposta de col·laboració ni més ni menys que d'Algèria, un mercat que no sembla el més fàcil per a una empresa del sector del porc. Cavir, productora de pollastre i ous de la ciutat de Remchi, acabava de fer una inversió de 8 milions d'euros en maquinària de xarcuteria per aprofitar la carn de les gallines quan ja no poden pondre ous. Ho tenia tot a punt, però li faltaven els ingredients i l'experiència per fabricar embotits. A través del Círculo de Negocios Español Argelino, amb seu a Barcelona, l'empresari algerià va visitar la planta de Vic i de seguida els caps de les dues empreses familiars es van entendre.

L'acord beneficiava les dues parts: Espin venia al soci algerià la fórmula de les espècies i la tripa, li dissenyava diferents varietats de producte i l'assessorava en la posada en marxa de la producció, sense haver de fer cap inversió. A canvi, podia obrir nous mercats, exportar una part de la seva producció feta a Catalunya a les comunitats cristianes del món musulmà i vendre a nous països els productes amb certificació halal (apte per als musulmans) fets a Algèria. L'empresa estudia exportar els embotits del seu soci del sud a Europa, on els musulmans no disposen de gaire varietat que sigui de qualitat.

"Les oportunitats són molt grans perquè el mercat a què es pot accedir és enorme", explica Guilemany. De moment, la planta de 160 treballadors de Cavir està produint a ple rendiment i ja ha comercialitzat 70.000 quilos de producte, des de finals d'estiu, dins del mercat algerià. Ja estan pensant en una ampliació de maquinària. Més endavant produiran per a l'exportació, que comercialitzaran els catalans.

Tres empreses enmig de la revolució

Les tres empreses de Tunísia participades pel Fons Mediterrània Capital, amb seu a Barcelona, van viure de manera molt diferent la revolució que el gener del 2011 va fer caure el règim de Ben Ali. Ara totes tornen a treballar amb plena normalitat.

Bitaka, firma proveïdora de serveis de telefonia mòbil i internet, va veure créixer les vendes prop del 40%, segons fonts de l'empresa. Un cop derrocat el dictador, els tunisians es van abocar a fer servir el telèfon i les xarxes socials, i això es va fer notar en el compte de resultats. En canvi, Haier, una empresa d'electrodomèstics, va patir assalts en alguns dels seus magatzems per grups d'incontrolats en els primers dies de la revolta.

El fons de capital risc també compta amb Agrolito, una empresa de 400 treballadors que produeix amanides envasades al sud del país. "Durant la revolució van fer torns voluntaris per protegir la producció", explica Albert Alsina, director del fons. "Si vam perdre la collita és perquè no trobàvem camioners a l'est d'Europa disposats a anar a Tunísia", recorda. Poc després de la revolució "amb els aires de llibertat", un bon dia tots es van presentar a l'oficina en manifestació, reclamant millores. L'empresa va pactar un augment salarial del 20%, sobre sous de 300 euros.

Mediterrània Capital és un fons de capital risc de 62,5 milions d'euros, participat per empreses com Telefónica, Repsol, Gas Natural i La Caixa, amb suport de l'ICO.

Seat s'aboca a exportar a tota la regió

Mentre la crisi s'agreuja a Europa, Seat ha trobat al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient uns mercats que li permeten capejar el temporal. La planta de Martorell exporta sobretot a Alemanya, França i el Regne Unit, però les seves vendes a la regió són les que més creixen (un 63% de gener a setembre, respecte al mateix període de l'any passat). La companyia disposa de 18 concessionaris a Algèria i 10 al Marroc, i també té botigues a Tunísia i Egipte, a més d'Israel. Abans de finals d'any desembarcarà a Líbia i a Palestina.

"Estem creixent a tota la regió, als països on hi ha hagut revoltes i als que no. I no tenim cap problema amb els nous governs sorgits de la Primavera Àrab", expliquen fonts de la companyia. En general les empreses exportadores de l'automòbil troben poques traves jurídiques a la regió, excepte en el cas de Tunísia, on el govern fixa una quota d'importacions de vehicles estrangers.

El poder de compra dels algerians (que tenen la renda per càpita més elevada dels països del nord d'Àfrica després dels libis) i els incentius que el govern ofereix a la compra de cotxes converteixen Algèria en un dels mercats amb més perspectives de creixement a la zona per als cotxes fabricats a Martorell. El model Ibiza té una molt bona acollida, i també s'exporta el León. La companyia ultima el llançament del Toledo. Fonts de Seat expliquen que, segons els seus estudis, la marca té una bona percepció entre els compradors de la zona com a firma mediterrània, que li permet competir amb els vehicles francesos, amb més tradició a la regió.

Davant els bons resultats, Seat ultima l'obertura d'un concessionari a Líbia. Malgrat la inestabilitat evidenciada amb l'assalt a l'ambaixada nord-americana a Bengasi, la firma vol entrar a tots els mercats del Magrib.