Iñigo Urkullu, l’home que va convèncer Puigdemont

BarcelonaIñigo Urkullu sempre ha vist amb recel el procés català, sobretot pel potencial desestabilitzador que té per al seu programa polític, basat en la negociació i el diàleg amb l’Estat per millorar l’autogovern. El contrast amb Artur Mas primer, i Carles Puigdemont després, ha convertit Urkullu en un paradigma de moderació a Madrid, en l’exemple de nacionalista bo (com ho era Pujol en època d’Ibarretxe), en algú capaç de recollir els elogis tant de Pablo Iglesias com de Mariano Rajoy. Això l’ha convertit en un personatge central de la política espanyola. L’únic, de fet, capaç de mediar entre Barcelona i Madrid amb un mínim d’autoritat reconeguda per les dues bandes. I Urkullu ha treballat intensament, sobretot les últimes 48 hores, per evitar un xoc de trens de conseqüències imprevisibles, també per a Euskadi.

Segons ha pogut saber l’ARA de diferents fonts, Urkullu és l’home que ha fet de pont entre Puigdemont i Rajoy. De fet, el lehendakari ha sigut utilitzat com a vàlvula de connexió i ha triangulat contactes amb tots els actors que hi tenien alguna cosa a dir: el govern català i la Moncloa, però també el PSOE de Pedro Sánchez i empresaris. Ahir mateix va rebre una delegació d’empresaris catalans que li van demanar que fes de pont per evitar el 155.

Urkullu, segons les fonts consultades, va garantir a Puigdemont que si convocava eleccions el PP retiraria l’amenaça del 155. Els inputs que tenia Puigdemont d’un altre polític que s’ha mogut molt les últimes hores, Miquel Iceta, anaven en la mateixa direcció. Per tant, ho va donar per bo i va comunicar la seva decisió al Govern i al grup de JxSí, amb la consegüent crisi interna.

Va ser, però, cap al migdia, quan Puigdemont va dir a Urkullu que necessitava una garantia més contundent que el PP acceptava el pacte, que el lehendakari va quedar mut. Puigdemont va activar llavors la resta de mediadors, entre ells Iceta, per intentar redreçar la situació, però no hi va haver manera. El missatge de Madrid era: tu fes el que hagis de fer, que nosaltres actuarem en conseqüència. És a dir, no farien res fins que no convoqués eleccions. I tot això per via interposada, perquè malgrat els precs d’Urkullu i Iceta, ni Rajoy ni Santamaría van voler parlar directament amb el president català.

Urkullu sap que, que amb el 155 en marxa, no té marge per pactar res amb el PP i haurà de fer front a la pressió de Bildu, que capitaneja al carrer les mobilitzacions de solidaritat amb Catalunya. Males notícies per a la seva via moderada.

El PSC, més enllà d’Iceta, també s’ha mobilitzat per intentar evitar el xoc. L’expresident José Montilla i l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, van ser dimecres a Palau, i han fet servir els seus contactes, al PSOE i a la Moncloa, per facilitar una eventual negociació.

Hi ha hagut un altre canal de contacte obert entre el conseller Santi Vila, dimitit ahir, i la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Tots dos tenen bona relació des que ocupaven les respectives carteres de Territori i Foment. Pastor, íntima de Rajoy, és la cara més dialogant del PP i la que més ha fet per greixar les relacions amb Catalunya, però no ha pogut fer res davant la determinació de la vicepresidenta Santamaría, que ha pres el control absolut de la carpeta catalana.

Finalment, cal destacar algunes personalitats de l’àmbit empresarial i acadèmic, com ara el catedràtic Antón Costas, que també ha explorat vies de diàleg per evitar el 155. Aquí cal ressaltar la figura del ministre Luis de Guindos, arquitecte del decret per facilitar la fuga d’empreses i ben connectat amb empresaris i banquers catalans com Isidre Fainé o Josep Oliu. Malgrat tot, De Guindos està considerat un moderat i un home de diàleg, però tampoc ha pogut fer res davant l’ala dura, partidària d’entrar a sang i foc a les institucions catalanes.