La importància de dir-se Albert Soler

BarcelonaUs heu preguntat mai quanta gent es diu exactament igual que vosaltres a Catalunya? I al món? Doncs l'Albert Soler Fernández sí. Dissabte passat, 23 de novembre, va convocar tots els Alberts Soler que ho volguessin en un local de Barcelona, i se n'hi van presentar 13 -comptant-lo a ell-. Què uneix els Alberts Soler de Catalunya a més del nom? Aparentment res, però tres d'ells van descobrir xerrant que són esquerrans de peu i dretans de mà, i que mai abans havien trobat ningú amb aquesta característica com ells. Casualitat?

Però la gran pregunta és, per què l'Albert Soler Fernández -gestor cultural- va arribar a decidir un dia que volia reunir tots els que es deien com ell? "Tot va començar quan vaig llegir al diari que un Albert Soler havia estat nomenat secretari d'estat per a l'Esport del govern espanyol, i li va fer gràcia. Albert Soler Sicília ara és diputat pel PSC al Congrés, a Madrid, i va ser dels primers que va acceptar la proposta de la trobada. Poc després, l'ideòleg va voler crear un domini d'internet per a la seva empresa, i va veure que albertsoler.com , albertsoler.info i albertsoler.org ja estaven tots agafats. I el tercer fet que li va fer pensar que hi havia més gent que no es pensava amb el seu nom, i hi havia de fer alguna cosa, és quan va comprar un llibre en una botiga d'Igualada -on va néixer- i el van enviar a casa d'un altre Albert Soler de la mateixa capital de l'Anoia.

Guia telefònica, i internet

Un cop decidit que volia reunir tots els Alberts Soler possibles, va traçar l'estratègia. Primer va tirar de la guia telefònica de tota la vida, i en va trobar 16, però el més útil van ser les xarxes socials i Google. Amb Facebook, Twitter i LinkedIn en va trobar un bon grapat, i la resta els va localitzar a través del cercador, i en va aconseguir els correus electrònics. A banda, però, també va fer una crida oberta als mitjans -la web Nació Digital i una revista d'Igualada van publicar la convocatòria-, i a més va penjar un vídeo a la seva pròpia web per fer-ne difusió, en què gent anònima del carrer explicava com s'imaginaven que és un Albert Soler.

Albert Soler contra Albert Solé

I va arribar el 23 de novembre, el dia escollit per a la trobada d'Alberts Soler. "Van anar venint esglaonats, i a mesura que arribaven els feia una foto amb una càmera Polaroid i la penjàvem a la paret", explica l'organitzador. Al final van ser 13, però d'altres també hi haurien volgut anar però no van poder per diferents motius, com que estaven vivint a Austràlia o Hong Kong, per exemple. Tot i això li van enviar una foto per penjar-la al mural d'Alberts Soler. Un dels temes de conversa principals va ser la peculiaritat del seu cognom: la erra final. "Tots ens hem passat la vida havent de remarcar que ens diem Albert Soler amb erra final , com una cantarella per evitar que ens l'escriguin amb accent". Per aquest motiu, tots van felicitar l'organitzador per haver limitat la trobada només als Alberts Soler amb erra. Qui escriu l'article -que es passa el dia recordant que es diu Albert Solé sense erra i amb accent - va quedar exclòs de la trobada, encara que per a futures convocatòries els de la erra van proposar resoldre les nostres disputes en un camp de futbol: els Alberts Soler contra els Alberts Solé. Fet.

Precedents

Durant la trobada, un Albert Soler professor de geologia de la UB va explicar que ell ja havia participat en una reunió d'Alberts Soler, moment en què l'organitzador es va quedar blanc. "En una festa pel meu aniversari els meus amics es van disfressar tots de mi, amb una perruca de rínxols i ulleres", va dir entre rialles. Però és cert que l'Albert Soler Fernández, mentre estava organitzant la reunió, va trobar un precedent idèntic de la idea. Un director de cinema dels Estats Units, Alan Berliner, va convidar a sopar 13 persones que es deien com ell i el 2001 en va fer una pel·lícula. L'Albert Soler no volia ser menys i va aconseguir reunir 13 Alberts Soler també. A partir d'ara, i per decisió unilateral dels presents, el 23 de novembre és el dia internacional de l'Albert Soler.