La identificació dels morts de la Guerra Civil ja és més fiable i econòmica

BarcelonaFa anys que els familiars de víctimes de la Guerra Civil batallen per recuperar-ne els cossos. A Espanya hi ha localitzades 2.382 fosses comunes on podria haver-hi enterrades 45.000 persones. A Catalunya hi ha 344 fosses comunes (segures i probables). El cens de persones desaparegudes, que va impulsar la Generalitat, té 4.601 casos inscrits. Fins ara identificar algunes d’aquestes víctimes era molt complex. Es podia fer si algun familiar identificava el lloc on estava enterrat l’avi, oncle, cosí o pare i es podia establir una comparació. A Catalunya, però, hi ha moltes fosses de soldats desconeguts i molts no saben exactament on van caure els seus familiars.

“Fins ara només es podia identificar si era un univers petit, però no un univers molt gran”, explica Assumpció Malgosa, investigadora de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB. “Per primera vegada estem preparats per assumir el repte d’identificar els milers de persones enterrades a les fosses comunes”, assegura Jaume Bertranpetit, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Fiable amb familiars de segon grau

En concret, el que permetrà identificar amb una fiabilitat del 99,9999% les restes òssies enterrades en les fosses comunes són les next generation sequencing, unes noves tècniques de seqüenciació d’ADN que milloren l’estudi genètic. “Permet obtenir molts més marcadors -informació genètica- a un cost molt més econòmic. Augmenta la sensibilitat, el nombre de regions i la informació. Encara que l’ADN estigui molt deteriorat, com que el nombre de marcadors és molt més elevat, es pot obtenir informació molt fiable i comparar-la amb la informació genètica de familiars de fins a segon grau de parentiu”, afirma el cap del Servei de Genòmica i professor del departament de ciències experimentals i de la salut de la UPF, Ferran Casals. A més, el cost és molt més econòmic. Una mostra, que seria suficient per identificar un familiar proper, costarà uns 100 euros.

El deteriorament de l’ADN era també un obstacle. “El deteriorament és molt ràpid i es produeix molt al principi. Pot ser que la degradació sigui igual en unes restes localitzades fa vint anys que en fa 20.000. I més en un país tan calorós com aquest”, diu Bertranpetit. De moment s’ha fet una prova pilot amb els quatre cossos que es van trobar a la fossa de Gurb l’any 2008.

“Hem complert amb l’encàrrec de la Generalitat, que ens demanava si era possible o no fer les identificacions. Ara podem dir que és possible, però si s’exhumen o no les fosses ho ha de decidir el Govern”, va assegurar Bertranpetit. “Tot plegat no pot tenir èxit sense l’existència d’un banc d’ADN que ha de ser molt gran i s’ha de fer de pressa per contrastar les dades entre les víctimes i els familiars vius”, afegeix. “Els familiars amb el nostre mètode només haurien de fer-nos arribar un tub amb la seva saliva”, detalla.

El banc d’ADN, imprescindible

El 2011 un grup de familiars amb l’equip mèdic de genètica forense de la Universitat de Barcelona (UB) van impulsar un banc d’ADN. De moment, però, les dues iniciatives no conflueixen ni hi ha un acord per treballar de manera conjunta. “Aquest avanç tecnològic és essencial perquè augmenta les probabilitats d’èxit. Els pròxims mesos es treballarà perquè la iniciativa de la UAB i la Pompeu Fabra pugui confluir amb el banc d’ADN de la UB. I es faran exhumacions. La primera serà la de la Serra de Riés i intentarem que es faci entre el 2015 i el primer semestre del 2016. Després en farem més”, destaca el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig. El banc d’ADN, però, hauria de plantejar-se travessar fronteres, perquè a Catalunya hi ha enterrats soldats de tot l’Estat i brigadistes d’arreu del món. “És un tema complex que s’ha d’anar treballant”, diu Puig.

Són molts els que van ser colgats en cunetes i trinxeres. Només a l’Ebre hi van morir entre 100.000 i 130.000 homes. No hi havia temps d’enterrar-los. Entre el 1938 i el 1953 a Catalunya es van afusellar 3.385 persones. La majoria també van acabar desapareixent en alguna fossa comuna. Hi ha les fosses dels hospitals militars amb milers de morts sense identificar enterrats o les que es van improvisar al llarg de les carreteres durant la retirada.

“A Catalunya la Generalitat ha exhumat tres fosses comunes (Prats de Lluçanès el 2004, Gurb el 2008 i la Serra de Riés el 2015) i hi ha hagut tres intents fallits, perquè finalment no s’han pogut localitzar, a Olesa de Montserrat, Can Maçana (el Bruc) i Sant Quirze del Vallès”, explica la historiadora i experta en fosses comunes i desapareguts Queralt Solé. “S’han recollit moltes restes trobades a la superfície”, afegeix la historiadora. De víctimes, només s’ha identificat Claudi Arnó, en part gràcies al testimoni de la seva germana, a la fossa comuna de Prats de Lluçanès, i els soldats Joan Solé, Gabriel Ivern, Antoni Olivella i Josep Roig, que estaven enterrats a Gurb.