La hipersexualització de les nenes, un pas enrere en els drets de les dones

Avui es celebra el Dia Internacional de les Dones. Una data que ha servit tradicionalment per fer balanç del punt en què estem pel que fa a la igualtat de gènere i per reivindicar les millores necessàries cap a una justa igualtat. Al dossier d’avui, però, no ens centrem en la bretxa salarial entre homes i dones, que ha augmentat amb la crisi -a tot l’Estat, ara les dones guanyen un 24% menys-, ni tampoc en l’evidència que la pobresa és femenina. Avui parlem d’un problema que preocupa cada cop més als experts i a la societat en general perquè pot tenir greus conseqüències sobre la futura igualtat de gènere, ja que afecta els valors que s’estan imposant en un grup tan sensible com és la infància i l’adolescència. Parlem de la hipersexualització de les nenes, de com moltes noies se salten la infància per mirar de ser sexis amb actituds i maneres de vestir que no lliguen amb la seva edat.

La hipersexualització és un producte de la societat de consum i afecta tots els grups d’edat, però en els últims anys s’ha accelerat i ha arribat també a les escoles i els instituts. Hi ha una part d’estètica que ve incentivada pels models que els venen les joguines, les sèries, els videoclips, els videojocs, el cinema o les xarxes socials, però no és només una moda. I, en tot cas, no és una moda innòcua. El més preocupant, com recorda Marina Subirats al seu article, és el canvi d’actitud i de valors que reflecteix. L’últim estudi del CIS mostra que ha crescut, fins a un 33%, el nombre d’adolescents i joves que troben normal que en algunes circumstàncies la seva parella controli on van, a qui veuen i què poden fer a la vida. Les noies joves troben molt més justificable aquest control que les seves mares i àvies, que van patir un educació més sexista.

Que l’actual model de moltes adolescents sigui la submissió, la seducció com a objectiu principal, l’acceptació de la persona com un objecte sexual que està supeditada al desig de l’altre, és un pas enrere important en la lluita per aconseguir la igualtat de drets. Afecta l’autoestima de la persona, les seves possibilitats de decidir sobre com viure la vida tant en l’àmbit personal com professional, i, en definitiva, és un element que manté a la llarga la desigualtat entre sexes en tots els camps. Aquest és un tema que ens interpel·la a tots, homes i dones, i que no té una solució fàcil. En aquest canvi de valors hi han intervingut molts factors i és evident que l’escola en solitari no té prou força per revertir-los. Caldrà que la societat en conjunt i els pares i mares en concret prenguin consciència del problema per, sense moralismes però amb fermesa, aconseguir que aquesta hipersexualització i el sexisme que comporta surtin del món de la infància.