“Hecatombe a la Mediterrània”
BarcelonaDos malsons en una mateixa setmana a la Mediterrània. Dimarts va ser una embarcació amb 400 immigrants la que va naufragar davant les costes libaneses. Dissabte va ser una altra, encara més carregada, la que va bolcar en aquesta mateixa zona amb entre 700 i 950 persones a bord, segons dos testimonis entre els 28 supervivents que van ser rescatats. De la resta, només se’n van recuperar 24 cadàvers.
L’embarcació, un pesquer de 20 a 30 metres d’eslora, va sortir del nord d’Àfrica rumb a les costes europees, com han fet les últimes setmanes desenes de naus. Sobrecarregada amb un miler de persones, les dificultats per avançar en alta mar van portar el capità de la nau a llançar un SOS dissabte a la nit quan era 100 quilòmetres al nord de la costa líbia. La Guàrdia Costanera italiana es va fer càrrec de la situació i va ordenar a les embarcacions que eren a prop del pesquer que prestessin auxili.
El primer que va localitzar l’embarcació carregada d’immigrants va ser el mercant King Jacob, un immens portacontenidors portuguès. En acostar-s’hi, els immigrants es van abocar a una banda de la nau i, sense voler-ho, van fer que el pesquer escorés fatalment i s’enfonsés. Enmig de la desesperació, poc després van arribar al lloc de la tragèdia més embarcacions comercials i les primeres naus de rescat italianes i malteses. El primer ministre de Malta, Joseph Muscat, va descriure amb impotència la penositat de les condicions del rescat: “Es buscaven els supervivents entre desenes de cadàvers surant a l’aigua”.
“A bord hi anàvem 950 persones, entre les quals entre 40 i 50 nens i 200 dones”, va narrar ahir a la nit un dels primers supervivents de la tragèdia que van arribar al port italià de Catània. Durant tot el dia s’havia donat per bona la xifra de 700 persones a bord que havien donat, des del mateix lloc de la tragèdia, els rescatats. Però el relat del primer supervivent en terra ferma encara va afegir més duresa a la tragèdia: la xifra de morts s’elevava i es decobria que molts dels immigrants viatjaven tancats a la bodega.
La indignació de les ONG
“És una hecatombe a la Mediterrània”, va sentenciar amb indignació la portaveu a Itàlia de l’Alta Comissaria de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), Carlotta Sami, que dimarts, després del primer naufragi, ja va alertar que la UE tancava els ulls a una realitat insuportable. “La Mediterrània s’ha convertit en una fossa comuna. Els estats europeus en són els responsables!”, va tuitejar l’ONG Metges Sense Fronteres, que acaba de llançar una operació de rescat per salvar vides al Mediterrani.
El primer ministre italià, Matteo Renzi, va suspendre de seguida la seva agenda, carregada d’actes polítics del seu partit per a les eleccions regionals del maig, i va tornar precipitadament a Roma per seguir les novetats sobre la tragèdia. “¿Com ens podem quedar com si res?”, es preguntava el primer ministre. Una altra de les primeres veus d’indignació que es van sentir va ser la del papa Francesc, que, des del Vaticà, va tornar a carregar amb duresa -ja ho havia fet els últims dies- contra la inacció davant de tragèdies com les de dissabte i dimarts: “Faig una crida urgent a la comunitat internacional perquè actuï amb decisió i rapidesa”.
Massa cops “mai més”
La cap de la diplomàcia europea, la italiana Federica Mogherini, també va alçar la veu de seguida per reconèixer: “Hem dit massa cops «mai més»”. Mogherini va assegurar que ara és hora “d’actuar per acabar amb aquestes tragèdies sense esperar més”. “Hem de salvar vides humanes tots junts, igual que hem de protegir tots junts les nostres fronteres i lluitar contra el tràfic de persones”, va concloure la cap de la diplomàcia europea, que es va reunir d’urgència amb Matteo Renzi a Roma per analitzar la situació. La trobada va acabar amb un comunicat que deia que “només amb polítiques europees de migració es poden prevenir aquestes tragèdies”.
Però precisament aquesta sembla que és la solució més difícil. Els estats de la UE són especialment reticents a cedir cap competència a Brussel·les en matèria migratòria, ja que es tracta d’una qüestió especialment sensible en el debat polític que les formacions ultres utilitzen -amb bons rèdits electorals- per alimentar el seu discurs. La Comissió Europea ja va haver de reconèixer fa uns dies que no hi ha “ni diners ni voluntat política” per llançar una operació massiva de salvament de pasteres al Mediterrani. Ara mateix, l’agència europea de control de fronteres (Frontex) té en marxa un dispositiu de control de la frontera al Mediterrani, anomenada Tritó, però les ONG denuncien que no té ni els mitjans ni el mandat per salvar vides.
Renzi se sent sol
Després de la reunió del seu executiu, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va comparèixer públicament per reclamar una cimera de líders de la UE consagrada a la crisi de les pasteres i va criticar la falta de solidaritat dels socis europeus davant la feina “extraordinària” que el seu país -i Malta, va dir- estan fent en alta mar “ben sols”, va remarcar. “Portarem els responsables davant de la justícia”, va assegurar Renzi, que va considerar necessari que Europa es fixi com a prioritat la lluita contra les xarxes de tràfic de persones.
“Quants infants innocents més i les seves famílies han de morir perquè els nostres líders actuïn? Europa no pot mirar cap a una altra banda”, va proclamar ahir a la nit Andrés Conde, director general de l’ONG Save the Children, que treballa en primera línia atenent els immigrants que arriben als ports italians després d’una travessa, en alguns casos, de vida o mort.
