La Guàrdia Civil diu que Economia va amagar informació al president

BarcelonaUn informe de la Guàrdia Civil amb data del 18 de setembre explica, arran d’una trucada punxada, que el secretari d’Hisenda del Govern fins aquest dimarts, Josep Lluís Salvadó, va amagar informació a una enviada del president, Carles Puigdemont. El document, de 203 pàgines, forma part del sumari del cas del jutjat d’instrucció número 13 de Baarcelona que va començar investigant les declaracions de l’exjutge Santi Vidal. S’hi diu que, segons una trucada feta el 30 d’agost, Salvadó va evitar dir a una representant de Puigdemont que faltaven molts elements per poder declarar la independència.

L’informe de la Guàrdia Civil fa referència a una conversa telefònica entre Salvadó i un assessor de la conselleria de Vicepresidència que, sempre segons l’informe, va dir que en aquell moment era amb el vicepresident, Oriol Junqueras. Salvadó hauria dit que havia rebut la visita “d’una tal Elsa”, probablement en referència a Elsa Artadi, directora general de Coordinació Interdepartamental, “enviada pel president Puigdemont”. Li demanava que li expliqués “com estava la situació econòmica”, segons diu el document de la Guàrdia Civil, “per poder proclamar la independència a l’octubre després del referèndum”.

Segons la interpretació que fa el cos policial de la conversa telefònica, Salvadó va dir a l’assessor que la independència “era del tot inviable” perquè “encara faltaven moltes coses necessàries”, com el control de duanes i un banc propi. Però resulta que Salvadó tenia por “que si deia la veritat” a l’enviada del president “els del PDECat haurien pogut acusar el vicepresident econòmic que, per culpa seva, no es podria declarar la independència”. Davant d’això, a l’informe de la Guàrdia Civil s’hi diu que “resulta curiós”, però que la decisió final va ser que Salvadó “toregés” l’enviada de Puigdemont “de la millor manera possible per preparar una estratègia i veure quina explicació donaven”.

El paper de Salvadó

Segons l’informe de la Guàrdia Civil, Salvadó va participar directament “en la creació, el desenvolupament i la posada en marxa [...] de l’estructura d’estat denominada nova Administració Tributària Catalana”, complint el full de ruta establert pel Govern. A l’informe hi consta una trucada de l’endemà, 31 d’agost, entre Salvadó i qui molt probablement és Elsa Artadi, tot i que no se n’especifica el cognom en cap moment. En la trucada, el llavors secretari d’Hisenda hauria dit que el que pretenien era “donar confiança a la gent de cara al referèndum” i “no només canviar la bandera”. L’informe no diu res més d’aquesta conversa, tot i que sí que n’hi consten d’altres en què el secretari d’Hisenda sembla més decidit a avançar cap a la independència. Així, per exemple, l’informe parla d’una conversa del 29 d’agost amb el cap de comunicació de la conselleria d’Economia i Hisenda, Albert Puig, en què Salvadó hauria parlat de deixar l’Agència Tributària preparada per “recaptar i gestionar 75.000 milions d’euros, és a dir, assumir les competències plenes en matèria tributària”.

L’informe treu a la llum altres problemes en el si del Govern. Així, en una altra conversa telefònica de l’11 de juliol, Salvadó hauria reconegut al seu interlocutor que Puigdemont volia nomenar un conseller per al referèndum, però que la llavors consellera de Presidència, Neus Munté, “no volia assumir cap responsabilitat sobre aquest assumpte”. El president va rellevar Munté tres dies després d’aquesta conversa per telèfon. La va substituir Jordi Turull.

El paper del Govern en l’1-O

La Guàrdia Civil, segons consta en un informe inclòs al sumari, també implica directament el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, amb setze persones més, en la direcció “de la presa de decisions respecte a la recerca d’un sistema de votació” per fer el referèndum de l’1-O per als catalans residents a l’estranger. En concret, l’informe, segons Europa Press, cita una reunió al Palau de Pedralbes de Barcelona amb aquest objectiu. Tot i que el Govern no ha amagat mai que hagi organitzat el referèndum, la Guàrdia Civil arriba a la poc sorprenent conclusió que “des de la Generalitat s’ha promogut i dirigit” la recerca del sistema per garantir el vot durant l’1 d’octubre.

El cos policial espanyol basa aquesta afirmació en la declaració de dos informàtics que, com a testimonis, van explicar que els havien citat el 16 d’agost a una reunió al Palau de Pedralbes en què es va parlar de fer un programa per votar electrònicament durant l’1 d’octubre. Aquest sistema no es va arribar a implementar mai, perquè no es va poder votar electrònicament. A part del president i el vicepresident, a la reunió també hi havia la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, sempre segons l’informe de la Guàrdia Civil.

A la reunió Rovira hauria preguntat als informàtics si el sistema de vot electrònic es podria haver fet servir tant per als votants a l’exterior com per als de Catalunya. Tenia un pressupost de mig milió d’euros, però, segons els testimonis, mai no es va fer cap pagament.

La fiscalia s’oposa a alliberar els Jordis

Els fiscals de l’Audiència Nacional Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo van demanar ahir que es desestimin els recursos d’apel·lació dels presidents d’Òmnium Cultural i l’ACN, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, contra l’ordre d’empresonament provisional per un delicte de sedició. Els dos fiscals mantenen que Cuixart i Sànchez continuen “cridant a la mobilització social per aconseguir de les autoritats catalanes la desconnexió forçosa de Catalunya”. Com que la mesura cautelar es basa en la intenció d’evitar “la reiteració delictiva”, demanen que es desestimin els recursos que pretenen alliberar-los.

Els dos fiscals destaquen que els dos dirigents van “provocar” les diverses concentracions de protesta contra l’operació policial del 20 de setembre a la conselleria d’Economia, i ignoren les declaracions que van fer demanant als manifestants que se n’anessin a casa mentre eren increpats pels concentrats.