La Guàrdia Civil irromp en campanya

BarcelonaPoc abans de les nou del matí d’ahir, una furgoneta de la Guàrdia Civil aparcava en doble fila al xamfrà del carrer Casp amb el carrer Bailèn de Barcelona, just davant de la seu de la Fundació CatDem, vinculada a Convergència. Agents uniformats i amb ulleres de sol es plantaven al costat de la porta d’entrada i d’altres accedien al local per iniciar l’escorcoll, mentre les càmeres de televisió i els fotògrafs anaven captant imatges. Gairebé simultàniament, escenes similars s’esdevenien als ajuntaments de Lloret de Mar, Figueres, Sant Cugat del Vallès i Sant Celoni. Cap al migdia, les alarmes es tornaven a encendre: el desplegament es reproduïa a la seu de CDC, al carrer Còrsega, on els agents entraven arrossegant maletes preparades per encabir-hi tota la documentació que els calgués endur-se. A 30 dies del 27-S, la campanya electoral quedava oficiosament inaugurada, amb una efectista operació anticorrupció de conseqüències incertes.

L’escenificació policial de seguida va ser aprofitada per les forces del no a la independència per emetre el seu veredicte: l’ombra de la sospita torna a escaldar CDC, esquitxa Artur Mas i hauria de fer trontollar la cohesió de la candidatura unitària de Junts pel Sí. Des del sobiranisme, cadascú amb els seus matisos, s’assenyalava la mà negra de l’Estat a l’hora de prémer el botó d’un nou episodi de guerra bruta, amb l’esperança de perjudicar la imatge del bloc independentista, alterar l’estat d’ànim de l’electorat en ple compte enrere cap al 27-S i contribuir amb tots els instruments pirotècnics a l’abast a situar la presumpta corrupció a les files nacionalistes al centre del debat electoral.

El rol dels fiscals anticorrupció

La pel·lícula dels fets va tenir la seu de la CatDem com a primer focus d’atenció. Més de vuit hores s’hi va estar la Guàrdia Civil confiscant material. De resultes de l’escorcoll, dirigit pels fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda, els agents es van emportar ordinadors i caixes plenes de documents relacionats amb les aportacions que la constructora Teyco hauria fet a la fundació convergent i que el jutge sospita que podrien correspondre a comissions il·legals del 3% a canvi de l’adjudicació d’obra pública per part d’ajuntaments controlats per CDC.

Mentrestant, el terratrèmol -policial, judicial i polític- registrava rèpliques als despatxos de quatre ajuntaments catalans. Tot es va desencadenar pels volts de les deu del matí. Cap a aquella hora, un Land Rover de la Guàrdia Civil arribava al consistori de Sant Cugat per començar la feina. Segons l’alcaldessa, Mercè Conesa, van requisar un expedient de contractació de les obres de més de 70 pisos de protecció oficial construïts per Teyco, que va guanyar un concurs amb un pressupost d’entre 4 i 5 milions d’euros.

A Figueres, es van endur quatre caixes precintades amb informació sobre un contracte d’1,7 milions d’euros adjudicat a Teyco el 2009, quan l’alcalde era Santi Vila, actual conseller de Territori i Sostenibilitat. El document feia referència a la construcció d’una piscina municipal finançada amb fons procedents del pla impulsat pel govern Zapatero. A Lloret, van trobar un contracte pel mateix valor -1,7 milions- per les obres en un parc al barri de Can Xardó, també finançat pel pla Zapatero durant l’etapa de govern de Xavier Crespo, imputat per un altre cas de presumpta corrupció. A Sant Celoni, l’expedient requisat corresponia a les obres de l’edifici Sax Sala, el 2009, a càrrec de Teyco.

Els escorcolls es van fer per ordre del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell. L’anomenada operació Petrum 2, desencadenada ahir, té l’origen en les detencions de finals de juliol per presumpta corrupció i blanqueig de capitals a Torredembarra. Entre els detinguts hi figurava Jordi Sumarroca, exconseller delegat de Teyco, i l’exalcalde del municipi Daniel Masagué. Arran de la documentació intervinguda, la Guàrdia Civil va trobar indicis de possibles pagaments de Teyco a la Fundació CatDem d’un 3% del valor de les adjudicacions d’obres contractades pels quatre ajuntaments escorcollats ahir. La constructora va emetre un comunicat per negar “taxativament” haver pagat “cap tipus de comissió a canvi d’un tracte de favor en la concessió de contractes d’obra pública”. Mentre els agents encara traginaven caixes plenes de documents trobats a les seus visitades, la Guàrdia Civil va donar una altra volta de cargol a l’operació en irrompre a la seu de CDC, al carrer Còrsega.

Agents al despatx de Viloca

Cap al migdia s’hi van presentar diversos agents vestits de paisà, alguns amb armilles del cos de la Guàrdia Civil, amb l’objectiu d’inspeccionar el despatx de l’actual administrador de CDC i de la CatDem, Andreu Viloca. També van arribar-hi els fiscals d’Anticorrupció, però l’escorcoll no es va poder iniciar fins gairebé cinc hores després, que és el que va trigar a personar-se la secretària judicial. Durant l’espera, els agents anaven entrant i sortint de la seu, davant del núvol de periodistes que hi feien guàrdia. Fonts de CDC es queixaven de la “teatralització” policial, amb un nombre “innecessari” d’agents que s’amuntegaven als passadissos de l’edifici, en contrast amb l’escorcoll nocturn i discret que el 19 de desembre del 2013 es va dur a terme a la seu del PP a Madrid per la trama Gürtel.

L’operació Petrum 2 tenia a aquelles hores un grapat de fronts oberts. I un afectava Daniel Osàcar -extresorer de CDC fins al desembre del 2010-, que va veure com la Guàrdia Civil entrava ahir al seu pis a la recerca d’informació. En no saber accedir al seu compte de correu des del seu domicili, Osàcar -que encara és militant de CDC i fa tasques voluntàries per al partit- va desplaçar-se fins al carrer Còrsega amb un secretari judicial. Des d’un dels ordinadors del partit es va accedir a la seva bústia i la Guàrdia Civil va examinar els seus missatges. Poc abans de les 23 hores s’acabava l’escorcoll a la seu de CDC: s’enduien el disc dur de l’ordinador de Viloca i material sobre la CatDem.

Efectes imprevisibles a les urnes

El fons i sobretot les formes de l’operació van indignar el Govern. Fonts nacionalistes asseguraven que tenien constància que algunes televisions ja estaven advertides dels plans des de dijous al matí perquè poguessin planificar amb antelació la distribució d’efectius per cobrir l’esdeveniment. Des de les files nacionalistes sostenien que el ministre Jorge Fernández Díaz hi havia d’estar al darrere, buscant un sotrac a les portes de la campanya del 27-S.

Quin efecte electoral pot tenir tot plegat? A CDC eren conscients que en vigílies de les eleccions podrien topar-se amb un cop d’efecte. Confien, però, que l’electorat independentista ho interpreti com un acte en clau electoralista. ERC, amb qui fan pinya els convergents a Junts pel Sí, amb prou feines té marge per desmarcar-se del seu soci de candidatura. La CUP hi intueix guerra bruta però no vol girar l’esquena a cap cas de possible frau. La corrupció ha entrat ja en campanya. Caldrà veure com influeix a les urnes.

Les comissions del 3% tornen al centre de l’escenari polític

El paper de Teyco

El dipositiu de la Guàrdia Civil, coordinat per la Fiscalia Anticorrupció, investiga els presumptes pagaments de comissions del 3% de la constructora Teyco a CDC a canvi d’adjudicacions d’obra pública. Les obres vinculades a les suposades comissions s’haurien fet a Figueres, Lloret de Mar, Sant Celoni i Sant Cugat del Vallès. Ahir se’n van escorcollar els ajuntaments.

L’origen, a Torredembarra

L’operació Petrum 2 és una continuació de les diligències obertes fa dos anys contra l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué. El jutge investiga tres membres de la família Sumarroca per corrupció i blanqueig, i indaga suposats pagaments per valor de 850.000 euros que Teyco va fer a dues societats de Masagué. La Guàrdia Civil va detenir el 23 de juliol l’exconseller delegat de Teyco Jordi Sumarroca, el seu oncle Joaquim i la seva cosina Susanna.

La vinculació de la Fiscalia

En els escorcolls a Teyco i la família Sumarroca, els agents haurien trobat documentació que presumptament avalaria que la constructora pagava comissions del 3% del preu de les obres adjudicades a CDC, a través de la Fundació CatDem.