Grècia s’entrega a Syriza

Enviada especial a AtenesGrècia ha dit prou. Després de cinc anys d’austeritat draconiana, l’esquerra alternativa de Syriza es va imposar ahir de manera inapel·lable a les urnes, amb un triomf històric. La formació liderada per Alexis Tsipras frega la majoria absoluta. Davant milers dels seus seguidors reunits a la Universitat d’Atenes, Tsipras va transmetre un missatge d’esperança: “Avui el poble grec ha fet història, l’esperança ha fet història, Grècia gira full i deixa enrere l’austeritat de la catàstrofe i la por; els únics perdedors són les elits i els oligarques... estem recuperant la dignitat i la nostra sobirania”. Un dels moments més aplaudits va ser l’homenatge als 200.000 grecs que han hagut d’emigrar a causa de la crisi, i enmig de focs artificials Tsipras va prometre treballar perquè puguin tornar. “Els memoràndums d’austeritat i destrucció i la troica ja són cosa del passat”, va sentenciar.

“Això és un triomf per a tots els pobles d’Europa: semblava que no es podia sortir del ramat i avui estem demostrant que sí: que hi ha un altre camí que no és el de les retallades, l’atur i els desnonaments”, deia emocionada Panayota Maniou a la carpa que Syriza havia instal·lat al centre d’Atenes per seguir els resultats. Entre el públic, representants de tota l’esquerra alternativa europea, des dels alemanys de Die Linke fins als italians de Rifondazione Comunista. El triomf de Syriza reunia rivals polítics, com Le Parti de Gauche de Jean-Luc Mélenchon i el Partit Comunista Francès (PCF), que entonaven junts Bella ciao.

Més prudent es mostrava Pablis Georgoulas, que dirigeix el diari d’esquerres Epoki : “Sentim entusiasme, però pesa també la responsabilitat. Hem de fer un govern que tingui una política diferent, en tots els sentits, de tots els anteriors. No espero miracles de Syriza, només una altra manera de fer les coses”.

L’altra cara de la moneda era la desfeta de Nova Democràcia, el partit conservador del fins ara primer ministre, Andonis Samaràs, que va reconèixer la derrota i va dir que entregava a Tsipras un país “sense dèficit i dins la UE i l’euro”. La magnitud de la derrota, per una diferència de vuit punts, pot obrir una crisi de direcció dins la dreta grega.

Auge dels neonazis

El gir a l’esquerra de Grècia té també un contrapunt fosc: els neonazis d’Alba Daurada, amb la direcció a la presó acusada d’associació il·lícita i possessió d’armes, gairebé no han estat presents en la campanya. Tot i així, el partit va quedar en tercer lloc: al maig, quan el seu líder, Nikos Michaloliakos, ha d’asseure’s al banc dels acusats, i amb Syriza al govern, la situació pot ser explosiva. En quart lloc quedava To Potami (El Riu), el nou partit del mediàtic Stavros Theodorakis, que, si finalment Syriza es queda a les portes de la majoria absoluta, pot tenir la clau de l’estabilitat del govern de Tsipras. L’hemicicle del Parlament es completarà amb els diputats comunistes; les restes de l’històric partit socialdemòcrata, el Pasok, i els Grecs Independents, nacionalistes antiausteritat.

El politòleg Michalis Spourdalakis dóna les claus de la contundent victòria de Syriza: “Hi ha tres factors: el desastre social causat per les polítiques d’austeritat; la traïció de la dreta, que va guanyar les eleccions del 2012 prometent als grecs que relaxaria l’austeritat i ha fet tot el contrari, i el fet que l’esquerra alternativa ha guanyat credibilitat en aquests últims anys donant suport a la resistència a les exigències de la troica ”. Afegeix que Samaràs s’ha equivocat amb l’estratègia de la campanya, basada només en el discurs de la por: “Això només pot funcionar quan ve d’algú que mereix la confiança de la gent, però Samaràs havia perdut la credibilitat”. La campanya de Syriza, en canvi, s’ha basat en la idea que el govern s’havia venut a la troica i que ells, en canvi, es plantaran per exigir un acord més “digne” per als grecs.

Syriza té ara l’aval de les urnes per defensar davant dels creditors internacionals que una part dels 320.000 milions de deute que ofeguen l’economia del país ha de ser condonada, i renegociar les condicions del retorn de la resta, en forma de rebaixa d’interessos i ampliació dels terminis. Fins ahir els creditors internacionals de Grècia havien mantingut una posició ferma que donava a entendre que no hi ha cap marge per negociar: l’FMI va cancel·lar el finançament a l’espera del resultat electoral, la Comissió Europea reclamava que el futur govern de Grècia havia de respectar els acords i Berlín deixava caure que Grècia ja no representa un risc sistèmic per a l’euro.

Reacció europea

Ara cal veure si la victòria consumada de Syriza i la perspectiva de contagi polític, sobretot a Espanya amb Podem, fan canviar la UE. En això confia l’equip d’economistes que han abandonat els despatxos universitaris per passar a l’acció. És el cas de Yannis Varoufakis, professor d’economia a la Universitat d’Atenes i candidat de Syriza: “Grècia no vol abandonar l’euro ni ser sotmesa a aquesta amenaça. Europa necessita una sacsejada i el que està en joc és la possibilitat de reivindicar aquest continent com un espai de prosperitat compartida”. Per l’economista, l’aliança amb Podem “representa l’esperança que es pot salvar la democràcia europea de les forces destructives del deute i la deflació i de l’autoritarisme burocràtic que se’n deriva”.

Spourdalakis fa un avís per a navegants: “Syriza és l’única reacció democràtica a l’austeritat que ha sorgit fins ara a Europa, perquè la resta és extrema dreta: no dic que Brussel·les hagi d’aplicar fil per randa el seu programa, només que se’ls ha de prendre seriosament”.