Govern i entitats s’activen per evitar el caos del 2012

Barcelona“Se tiene que ser catalana para preguntar eso ”. És la resposta que va obtenir una resident a Lausana quan va anar al consolat espanyol a la ciutat suïssa a demanar informació per poder votar a les eleccions del 2012 al Parlament. En vigílies d’aquella cita, les queixes per l’actitud poc col·laborativa d’algunes dependències del ministeri d’Exteriors es van acumular. El caos organitzatiu de consolats i ambaixades va impedir que molts catalans poguessin exercir el dret a vot.

Davant la transcendència de la cita del 27-S, el Govern ha volgut actuar preventivament perquè això no es repeteixi. El conseller Francesc Homs va remetre una carta al ministre José Manuel García-Margallo per demanar la màxima diligència en els tràmits del vot exterior. Des de Governació es va enviar un missatge semblant als responsables de Correus. La societat civil també s’ha organitzat: la Federació Internacional d’Entitats Catalanes i l’ANC han engegat campanyes informatives, i l’associació Drets recopilarà les incidències. Des del 4 d’agost, els residents a fora poden fer la sol·licitud de vot per fax, correu o via telemàtica -si estan inscrits al cens electoral de residents absents- o presencialment al consolat. La petició l’han de remetre a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent a l’últim municipi en què van viure a Catalunya.

L’arrencada dels tràmits ha sigut més plàcida que fa tres anys, segons fonts del Govern, i, per ara, el procediment està funcionant “millor” que el 2012. L’executiu català té constància d’almenys quatre consolats que inicialment havien rebutjat atendre les peticions de vot al·legant que a l’agost no estaven operatius. N’hi va haver prou amb una trucada del Govern al ministeri d’Exteriors per fer quadrar els funcionaris d’aquests consolats i posar-hi remei. Tot i la sensació que hi ha més bona predisposició, el degoteig d’incidències no s’ha aconseguit aturar del tot. S’han rebut queixes d’alguns lleidatans residents a l’estranger que no poden tramitar el seu vot perquè a la delegació de l’Oficina del Cens Electoral a Lleida no els funciona el fax. La bona voluntat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -de qui depenen els tràmits relacionats amb el cens- i de Correus és, de fet, igual d’important per evitar el desgavell del 2012.

Un canvi d’actitud

El procediment per votar des de l’exterior es va fer més enrevessat amb els canvis a la llei electoral a finals del 2010. Ara les persones que viuen fora de l’Estat s’han de sotmetre a un circuit de tràmits en què cal una sintonia perfecta entre ambaixades, consolats, Correus i l’Oficina del Cens Electoral, i el 2012 els mecanismes es van encallar. Un embús burocràtic similar van trobar-se els gallecs que volien votar aquell mateix any.

Fonts del Govern detecten ara més sensibilitat al ministeri. Els diplomàtics espanyols en llocs com el Regne Unit fan tuits en català per informar dels tràmits. A Amsterdam han penjat una guia a la seva web. El rebombori que podria aixecar un caos com el del 2012 podria lesionar la imatge internacional d’un govern espanyol que pot haver entès que no val la pena embrutar la seva imatge. Està en joc una bossa d’entre 10.000 i 20.000 vots, més escorats cap al sobiranisme però possiblement poc determinants.