Les giragonses d’un debat que està viu des de l’estiu passat

BarcelonaArtur Mas i Oriol Junqueras es van reunir al Palau de la Generalitat el 7 d’agost de l’any passat. “I va ser en aquell moment quan es va trencar la confiança”, rememoren mesos després representants de CDC i ERC. Va ser la primera vegada que el president de la Generalitat va plantejar al líder republicà la possibilitat de celebrar unes eleccions plebiscitàries en cas que l’Estat -com finalment va acabar passant- tombés la consulta del 9-N. Des d’aquell moment, un dels punts centrals de la política catalana ha sigut el format amb què els partits sobiranistes es presentarien als pròxims comicis, finalment previstos per al 27-S. Aquests són els principals esdeveniments que apareixen al retrovisor dels últims mesos del procés.

Debat de política general

Afloren les tensions per l’horitzó de la consulta i la unitat trontolla

Mas, en la seva intervenció inicial al debat del setembre, va defensar que la unitat era com una “porcellana fina”, i ja va insinuar que les plebiscitàries serien el recurs per esquivar el veto a la consulta. Junqueras va tancar el seu discurs amb contundència: “Si algú no esperava la resposta de l’Estat, és que no mereix la confiança dels ciutadans”. La preuada unitat començava a trontollar.

Jornada de participació

Al 9-N s’hi va arribar després de tres cimeres resoltes amb tensió

Entre el 3 i el 13 d’octubre es van celebrar tres cimeres amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Davant el veto del TC, el Govern va decidir no tirar endavant la consulta original i la va substituir per una jornada de participació -amb urnes i paperetes-. Va ser un èxit: 2,3 milions de persones van emetre opinió sobre el futur del país i un 81% es va posicionar a favor de la independència. Com que no tenia implicacions jurídiques, tot i que li va costar una querella de l’Estat a Mas i a dos dels seus consellers, les setmanes següents serien claus per determinar el mandat polític que se’n derivava.

Conferències i llistes

Mas i Junqueras presenten fulls de ruta diferents per al post 9-N

El 25 de novembre, el president va fer una conferència multitudinària en què proposava eleccions al març si hi havia una candidatura unitària “de país” -amb societat civil i polítics- per la independència com a mínim amb CiU i ERC. El seu calendari constava de divuit mesos necessaris per planificar la “desconnexió”. Junqueras, en una conferència també molt concorreguda, va indicar que era partidari de tres llistes separades amb marca paraigua i el programa sobiranista compartit. “La unitat de tots suma més que la d’uns quants”, va defensar.

Acord fiscalitzat

Eleccions el 27-S amb llistes separades vigilat per les entitats

Mas i Junqueras, sota vigilància de l’ANC, AMI i Òmnium, van pactar al gener fer les plebiscitàries a la tardor però amb llistes separades. Van caldre sis cimeres entre els dos dirigents per a l’acord. L’annex de l’entesa estipula “neutralitat” de les entitats a l’hora de fer les llistes, així com també un repartiment “equilibrat” de membres de les organitzacions en cas que anessin a llistes.

Entesa pel full de ruta

Independència en divuit mesos i Constitució catalana en deu

CDC, ERC i les tres entitats sobiranistes van subscriure el 30 de març un acord que planifica la independència en divuit mesos -moment de la desconnexió- i la redacció de la Constitució catalana en deu. L’acord segueix obert perquè s’hi sumin més formacions aprofitant l’aposta que es fa pel procés constituent, la regeneració democràtica i la “recuperació de l’estat social”. El document indica que s’avançarà independentment de les traves que posi l’Estat a través del TC.

Eleccions municipals

Mapa més fragmentat i més sobiranista que mai als pobles

El 24-M va sacsejar profundament els ajuntaments catalans. Un 60% dels consistoris van registrar una victòria de les forces sobiranistes en uns comicis en què CiU va mantenir-se primera a pesar de perdre 110.000 vots arran de la puixança d’ERC i la CUP. La nova esquerra va aterrar amb força a les institucions i va aconseguir governar en ciutats com Barcelona i Badalona. Ressuscitar la llista unitària apareixia altre cop en converses privades abans i després de les municipals.

Trencament de CiU

La consulta a Unió precipita la ruptura de la federació

Unió va celebrar el 14 de juny una consulta interna per decidir el rumb el 27-S. Van guanyar els oficialistes, contraris a la independència, per 109 vots. CDC va demanar als socis que es definissin, i la resposta va ser la sortida del Govern. Això va precipitar el final de la federació CiU i va animar Mas a buscar més suports en el camp sobiranista i treure rèdit del trencament amb Duran.

Últim intent de Mas

Les entitats prenen la iniciativa i troben el suport d’ERC i la CUP

En una conferència a Molins de Rei, Mas va demanar a ANC, AMI i Òmnium que impulsessin una llista sobiranista el 27-S i a TV3 va afirmar que ell “no seria un impediment ni un obstacle” i va evitar posar condicionants sobre el seu rol. Les entitats han recollit el guant i defensen, amb l’aval d’ERC i la CUP, una candidatura sense polítics en actiu en una decisió que ha desconcertat CDC. La setmana que ve, la solució.