Els gàngsters de Barcelona

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsVàrem començar la present enquesta amb la intenció de descobrir el misteri que envoltava l’organització de les bandes d’atracadors i de criminals que han escollit aquests darrers temps la ciutat de Barcelona com a teatre de llurs gestes. Sense endinsar-nos gaire en el tema vastíssim del nostre reportatge trobàrem de seguida les primeres dades que ens demostraven l’existència d’un contacte i unes relacions entre els atracadors i les associacions anarquistes. Ens sembla que hem demostrat, i seguirem demostrant, que en molts casos un estret lligam, per no dir una veritable fusió, entre aquests dos mons diversos ha existit. Està provat que una part dels diners provinents dels atracaments anava a parar a les caixes de les associacions anarquistes. Ara bé: aquests contactes i aquestes relacions no volen pas dir que la CNT i la FAI no siguin altra cosa que unes associacions de bandolers. Afirmar això seria una falsedat i una infàmia. Hom comprendrà de seguida que si el problema anarquista de Barcelona i de tot Espanya fos, simplement, un problema de criminalitat, la seva solució seria molt més fàcil del que ho és ara. [...] La complexitat de procedència, d’intenció i de psicologia del moviment criminal i anarquista de Barcelona fa molt difícil la tasca del repòrter. [...] És evident que el resum de l’acta d’unes sessions del Ple Nacional de Regionals sindicalistes no pot anar, en justícia, sota d’un títol que diu “Els gàngsters de Barcelona”. Però ¿què hi podem fer si, seguint el camí confús i ple d’imprevistos que ens proporciona, sense cap ordre preestablert, la informació per al nostre reportatge, ens trobem cada dos per tres que les pistes de l’anarquisme i del gangsterisme es creuen i es confonen? No és cert que la CNT i la FAI siguin unes associacions de gàngsters. En canvi, és veritat que els gàngsters han treballat per a la FAI i la CNT. Lluitant sota una mateixa bandera trobeu gent d’una bona fe indubtable i malfactors vulgars. Tota l’atenció del reporter serà poca, doncs, per evitar de confondre i de presentar en un pla d’igualtat aquestes dues menes de persones tan diferents. [...]