De la Fórmula 1 i el Papa a la ruïna econòmica i moral

Enviat especial a València“Ací hi havia una època que si les marisqueries, la prostitució de luxe i els notaris funcionaven, l’economia funcionava”.

La frase és de Ferran Torrent, de professió, gat vell. Sap tantes coses de la corrupció al País Valencià que va omplir-ne tres novel·les, la primera de les quals, Societat limitada, ja va veure la llum el llunyà 2002, sota el feliç regnat del president Eduardo Zaplana Hernández-Soro. El llibre estava encapçalat per aquest advertiment: “Encara que són de ficció, els personatges d’aquesta novel·la no són reals”.

Tot el PP de l’Ajuntament de València està imputat per haver posat mil euros per finançar la darrera campanya, uns diners que el partit tornava en dos bitllets de cinc-cents. I diu Torrent: “A veure, com pot saber el fiscal que a tu t’han donat dos bitllets de cinc-cents? És que ja intervenien telèfons. Per 1.000 euros? Sí. És que estan blanquejant diners. I si han imputat 50 persones és perquè van a buscar a Rita [Barberá]”.

I a Torrent li han explicat com va la declaració: “Cada un que entra se fa el simpàtic i canta. Eurovisió la faran a València, enguany. Perquè entrar al despatx del jutge... Això jiña molt, eh? «Però vostè els 1.000 euros els va recollir en dos de cinc-cents?». I l’home fa aixina i el jutge li diu: «Tenim indicis, eh?». Clar, a la tercera que li diuen això, aquell cau. És normal, no és la gent que hi està habituada”.

Un cost de 12.000 milions

És que hi ha molta gent habituada a declarar sobre corrupció, a València. Concretament, dos presidents de la Generalitat, tretze membres dels seus governs i un total de 200 militants i assessors del Partit Popular.

“El cost de la corrupció és difícil de calcular, però deu superar el 12.000 milions d’euros, que equivalen, aproximadament, a un any sencer de pressupost de la Generalitat”. Ho explica Sergi Castillo, periodista i autor del llibre Tierra de saqueo. Les teles se’l disputen aquests dies perquè expliqui tot el que sap de la trama valenciana de Gürtel.

Em porta a la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’apoteosi de Calatrava, “el plató dels grans esdeveniments vinculats a la corrupció”, projectat en l’època Zaplana (“que era més de monuments”) i on el papa Benet XVI hi va celebrar una missa en l’època Camps (“que era més d’esdeveniments”). El dia de la missa, una empresa de la trama Gürtel es va posar uns quatre milions d’euros a la butxaca. Va firmar un contracte de pantalles gegants i altaveus per 7,4 milions. No van costar-ne més de tres i mig.

“El meu amic Francisco Camps”

Sergi Castillo ens condueix fins al port de València. Prop dels elegants tinglados d’època, ens ensenya un carrer tancat amb mitjanes de seguretat i tanques metàl·liques: és un tram del que va ser el circuit de Fórmula 1. “Van dir que tot això es pagaria amb la plusvàlua immobiliària de la zona. Just abans de les eleccions del 2007, Bernie Ecclestone va afirmar que València tindria Fórmula 1 si «el meu amic Francisco Camps guanya les eleccions». Camps es va convertir en el candidat a president més votat de la història del País Valencià. La bombolla va esclatar i només s’hi han disputat cinc grans premis. I el circuit, que va costar 100 milions, ha quedat a deure”. Avui no hi queda ni la ferralla. L’han robada tota. I per l’asfalt ja no hi roden els bòlids, sinó les mates de vegetació seca, com als pobles polsegosos i abandonats dels westerns.

Com va ser possible aquella follia? Sergi Castillo es remunta al 1992, quan a València no li toca res en aquella Espanya dominada pel PSOE: els Jocs Olímpics per a Barcelona, l’Expo per a Sevilla i la capitalitat cultural europea per a Madrid. “El PP va apel·lar a l’emoció del greuge i va prometre que posaria València al mapa”. Avui, les retallades i el tancament de Canal 9 han obert els ulls a la societat valenciana.

El xollo de la Rambleta

Anem fins a La Rambleta, un centre cultural definit per una regidora (avui investigada) com “el xollo de la vida”, perquè la concessionària que el va construir i l’explotarà durant vint anys cobra tres milions d’euros anuals. Allí ens espera l’exdiputat d’Esquerra Unida Ignacio Blanco. Està segur que sortiran més casos per poc que el penedit Marcos Benavent continuï “cantant”, i de fet, Castillo creu que el pròxim escàndol serà el dels sobrecostos a la Fira de València.

Precisament a la Fira es va celebrar el 2008 el congrés en què Rajoy va ser reelegit, gràcies al suport del PP valencià, president del partit després de la segona derrota davant de Zapatero. Va ser el congrés en què Rajoy va nomenar Luis Bárcenas tresorer nacional del partit. La reunió va costar 568.000 euros que el PP encara deu a la Fira. El PP va al·legar que Bárcenas va contractar la Fira “verbalment”. Digne de Torrent.

Fabra, el cambrer i l’hospital

Es fa fosc a València i li dic al gat vell d’anar a sopar mentre veiem el Barça-València del 7-0. M’explica que el president de la Diputació de València Alfonso Rus (“La nit de les eleccions, vos espere! ¡ Champán y mujeres! ”) era el “valencianot que connectava” amb la gent. I me’n conta una del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. “Un dia vaig dinar amb ell en un reservat, i el cambrer que ens servia anava una mica coix, i Fabra li pregunta: «Què et passa?». «És que me fa mal la cama». I el president li diu: «No et preocupes. Vaig a cridar al director de l’hospital. Com te diuen?» «Vicent». I Fabra al director: «Escolta! Que demà vindrà el meu amic Vicent que està fotut de la cama». Al cambrer: «A quina hora hi pots anar?». «A les 11». Al director: «A les 11 me’l portes a traumatologia». Quan Fabra se’n va anar, el cambrer me diu: «Veus per què el vote, jo?». I jo li dic: «Doncs per això, justament, no l’hauries de votar...»”.