Forcades vol integrar la CUP a la confluència amb ICV i Podem
Barcelona“La falta d’un candidat per a la nostra proposta de candidatura unitària ha sigut una de les debilitats que hem tingut des de l’inici i que ara podem corregir”. Teresa Forcades va fer aquesta reflexió en la carta que va enviar als integrants de Procés Constituent el mes passat, una missiva en la qual es mostrava decidida a ser candidata el 27-S. La monja benedictina ha fet tots els passos necessaris per liderar el projecte del moviment i, alhora, fer possible la confluència de l’esquerra alternativa. Dilluns deixarà el convent de Sant Benet de Montserrat, amb el permís del Vaticà i del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, necessari per materialitzar l’exclaustració. Però, abans, en l’assemblea que Procés Constituent farà diumenge a Terrassa per decidir l’estratègia de cara a les eleccions de la tardor, Forcades plantejarà una aliança que sumi la CUP, ICV-EUiA i Podem. “Jo no m’imagino una campanya orientada a fer fora Mas sinó a construir la República del 99%”, va escriure la religiosa en la carta. Aquest és el seu compromís.
La proposta que Forcades elevarà a l’assemblea -que ja figurava en els postulats fundacionals de Procés Constituent- desgrana que la confluència està “oberta a totes les formacions polítiques”. En el text, però, s’interpel·la directament la CUP, així com ICV-EUiA i Podem. Les dues últimes forces ja formen part de Barcelona en Comú i també han obert la porta a fer el mateix en els comicis del 27-S. Conscient de la dificultat de sumar la formació independentista a l’aliança dels comicis de la tardor -a Barcelona, la CUP va presentar-se en soliari-, Forcades ha detallat els límits de l’entesa en el cas que la confluència més àmplia no sigui possible. En el document Constituents per la confluència, que se sotmetrà a votació diumenge, es descarta un acord amb una sola formació i també s’aposta per fer una llista pròpia si l’aliança múltiple no es concreta. “O tots, o molts, o cap”, apunten a l’ARA fonts de l’entorn de Forcades, que participarà pròximament en un viatge a Gaza d’un comboi humanitari -la Flotilla de la Llibertat- que portarà material mèdic a Palestina.
El plantejament de la monja benedictina -que aposta per obrir un procés popular que desemboqui en un referèndum d’autodeterminació mentre es despleguen mesures per atendre l’emergència social- té opcions de ser la proposta amb més suports a l’assemblea, però no serà l’únic full de ruta esbossat per les bases de Procés Constituent. L’alternativa recollida en el document Constituents per la independència sintetitza que “sense independència no hi ha possibilitat d’introduir canvis socials rupturistes” i que les eleccions del 27-S tenen “un caràcter plebiscitari i constituent”. Tot i que no especifica amb qui s’han de construir aliances, la confluència que dibuixa només resulta viable amb la CUP. De fet, ICV-EUiA i Podem no reconeixen el caràcter plebiscitari dels comicis. A l’assemblea s’hi havia d’elevar una tercera via: que Procés Constituent fes un pas enrere i no concorregués a les eleccions. Aquesta opció no ha obtingut les firmes suficients per ser sotmesa a votació, tot i que havia sigut l’alternativa que havia guanyat força en el debat previ al 24-M. Però el triomf d’Ada Colau a Barcelona ha contribuït a sacsejar-ho tot.
El primer nom, Arcadi Oliveres
Forcades entén que el seu pas endavant per liderar el projecte resol el “problema de lideratge” de Procés Constituent, com expliciten fonts del seu entorn. Però la monja benedictina no va ser el primer nom que es va posar sobre la taula quan el moviment va començar a madurar l’estratègia electoral del 27-S. El nom apuntat en primer terme va ser el d’Arcadi Oliveres, també fundador de la formació, però en va declinar l’oferiment. Forcades té ara la responsabilitat de bastir una entesa que s’endevina complicada.
