La Fiscalia haurà d’apartar Madrigal de les querelles pel covid-19
El Suprem s’ha de pronunciar sobre l’admissió de 16 denúncies
MadridLa sala d’admissió del Tribunal Suprem haurà de pronunciar-se sobre 16 querelles criminals per presumptes responsabilitats penals de membres del govern en la crisi del coronavirus. El posicionament públic de la fiscal de sala del Suprem, l’exfiscal general Consuelo Madrigal, contra el govern espanyol portarà la Fiscalia General de l’Estat a apartar-la de les investigacions que puguin obrir-se.
L’últim recompte indica que ja són 16 les querelles presentades davant del Suprem per sindicats de funcionaris, metges, particulars i partits, però la xifra tendeix a créixer de manera exponencial.
En un article recent, Madrigal va acusar l’executiu d’actuació tardana, manipulació de dades, desprotecció de personal sanitari i, no menys important, de consumar un estat d’excepció sense control intern ni europeu a través de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues.
Segons l’acord adoptat per la sala de govern del Tribunal Suprem de l’11 de desembre del 2019 “sobre la composició i el funcionament de les sales i seccions del Tribunal Suprem i l’assignació de ponències per a l’any judicial 2020”, el tribunal que haurà de conèixer les causes especials (aforats) estarà format de l’1 de febrer al 31 de maig, en principi, de la següent manera: president, Manuel Marchena; magistrats: Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Pablo Llarena i Vicente Magro. Aquest, doncs, és el tribunal que haurà de pronunciar-se sobre l’admissió o no a tràmit de les primeres 16 querelles.
Fonts de la carrera fiscal consultades observen que el pronunciament de Madrigal suposarà un problema que caldrà considerar a l’hora de tramitar les querelles. Una de les primeres diligències dels cinc magistrats de la sala d’admissió és cursar les querelles a la Fiscalia del Tribunal Suprem perquè aquesta emeti el seu informe. Aquesta feina recau en els membres de les dues seccions de la Fiscalia: un total de 30 fiscals entre els quals hi ha Madrigal.
El pronunciament de Madrigal suposa incomplir l’article 295 de la llei orgànica del poder judicial (anàleg per als fiscals), segons el qual “els està prohibit dirigir als poders, autoritats i funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes, ni assistir en la seva condició de membres del poder judicial a cap acte o reunió pública que no tingui caràcter judicial, excepte les que tinguin com a objectiu complimentar el rei o aquelles a què hagin estat convocats o autoritzats a assistir pel Consell General del Poder Judicial”.
Els fiscals, a diferència dels jutges, no poden ser recusats, però, en canvi, sí que poden veure’s també en situació anàloga als jutges pel que fa a les causes d’abstenció. L’article 28 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal estableix que si bé “els membres del ministeri fiscal no podran ser recusats”, al mateix temps “s’abstindran d’intervenir en els litigis o causes quan els afectin algunes de les causes d’abstenció establertes per als jutges i magistrats en la llei orgànica del poder judicial si aquestes els són aplicables. Les parts que intervenen en els esmentats litigis o causes podran acudir al superior jeràrquic del fiscal del qual es tracti sol·licitant que, en els supòsits referits, s’ordeni la seva no intervenció en el procés”.
El paper de Dolores Delgado
“El més lògic és que la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, no li assigni cap de les querelles sobre el covid-19. Són casos que es despatxen entre la Fiscalia General i els caps de secció”, assenyala una font judicial a l’ARA. El problema sorgiria si Madrigal no admet que ha incorregut en la causa descrita en l’article 28, és a dir, haver assumit una posició predeterminada en els fets que són presentats a les diferents querelles i que busquen responsabilitats penals del govern espanyol.
En aquest cas, serien els membres del govern querellats els que haurien de demanar-ne l’abstenció. O correspondria a la mateixa Fiscalia General de l’Estat -a qui una part de la carrera considera, en la seva condició d’exministra de Justícia, agent del president del govern espanyol i, per tant, parcial- qüestionar la imparcialitat d’una fiscal en els òrgans interns. Tot dependrà, també, de l’ànim de la fiscal Madrigal i de les forces que podrien donar-li suport.