Film & soda

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsCOPETS A L’ESPATLLA. - Els homes tenen una forma una mica estranya de manifestar les seves afectuositats amb els seus consemblants del mateix sexe. Per a demostrar una consideració, una admiració o un afecte no se’ls ocorre més que tustar-se les respectives espatlles. En el lloc que em trobo actualment veig cada dia un tustament d’espatlles que sembla excessiu, potser, però que, us diré, resulta força divertit. Hi ha dies que el “sistema” afectuós masculí bat tots els rècords. Us diré que des d’aquest meu lloc d’observació es poden fer còmodament estudis, experiments, i, si esteu de bon humor, àdhuc apostes. El senyor A. troba un seu company de causa i li tusta l’espatlla, és clar, però després entra el senyor B, contrari, i veieu que també li tusta l’espatlla. -Com ha anat això?-us preguntareu esverat els primers dies, sense acabar d’entendre-ho. A poc a poc, però, ho anireu entenent. Quan haureu vist mitja dotzena de senyors, en una barreja horrible de partits i partidismes, tustar-se les espatlles, amb un mateix ritme de copets, com si tal cosa, ho veureu més clar, o potser no ho veureu gaire clar, però arribareu a una conclusió. La conclusió fàcil que us imposarà la lògica. La conclusió que el “sistema” afectuós dels homes és un simple truc. Una mica feixuc, però un truc a la fi. I aleshores podreu entrar, si us plau, en el terreny de les apostes. Podreu apostar pel senyor A. i pel senyor B. Pel resultat dels copets del senyor A. i pels del senyor B. I per quin d’ells s’adona del “truc” més aviat.

CINEMA ANIMAL.- “Trader-Horn”, “Ingagi”, “A lest de Borneo”, i encara d’altres pel·lícules de bèsties. I espereu-vos, que només som al començament... Fa una temporada que les cases productores prenen senzillament el pèl al públic. I el més sensible és que la culpa és nostra, per prestar-nos graciosament a que ens el prenguin omplint els cinemes. Omplint els cinemes, facin el que facin, mentre un Teatre Català ha de tancar les seves portes. [...]