Ja saben que el Tribunal Suprem dels EUA ha fet revisar la regulació d’internet per permetre als proveïdors oferir diferents velocitats en funció de qui paga més. La regulació anterior es basa en el principi de “neutralitat de la xarxa”: qualsevol usuari i/o contingut ha de rebre el mateix tracte.
És corrent destacar que discriminar els usuaris de la xarxa en funció de la seva capacitat econòmica perjudicarà els innovadors que inventen el futur al garatge de casa seva, que poden pagar menys que una gran corporació, sempre més conservadora. Potser sí. Em preocupa més, però, que el servei quedi en mans de menys operadores cada cop més poderoses.
Un dels inventors d’internet, Sir Tim Berners-Lee, ha defensat la necessitat de protegir i ampliar els drets dels usuaris a una xarxa oberta, lliure i universal. No és fàcil. Hi ha moltíssims interessos creats, tant en l’àmbit de la seguretat com en l’econòmic i de les transaccions comercials. Alguns governs són actors amb pretensions de control de la xarxa perquè volen tenir perfectament delimitat qui diu què en els seus territoris. Internet trenca aquests espais tancats i això els posa molt nerviosos. Una derivada perillosa de tot plegat és que els operadors de la xarxa es dediquin exclusivament a protegir els interessos comercials que els resulten més rendibles i capolin les possibilitats de la xarxa per ser un motor de transformació social.
Internet té unes possibilitats i unes característiques que el fan especialment apta per propiciar, per exemple, l’alfabetització i una millor d’educació als països més desafavorits. Què reclama Berners-Lee? Una altra actitud. Per exemple, prioritzar l’accés a la xarxa del 60% de la població mundial que encara no en té. Sir Tim es malfia que aquest objectiu desaparegui de les prioritats de governs i empreses i que la mà invisible passi de llarg, altre cop, de les regions més pobres del planeta. Alerta, doncs, que podem tornar a ficar els peus a la galleda... digital.