Europa ja es prepara per a l’efecte Syriza
BarcelonaGrècia viu, des d’ahir, l’enèsima crisi política dels últims anys. I, una altra vegada, Europa aguanta la respiració. El Parlament hel·lè va fracassar, a la tercera votació, en l’intent d’elegir president del país, i la Constitució preveu, en aquest cas, un avançament electoral. Dit i fet: els grecs aniran a les urnes el 25 de gener per renovar la cambra legislativa. I tot apunta a una victòria de Syriza, el partit de l’esquerra alternativa -que vol acabar amb l’austeritat imposada per la troica - liderat per Alexis Tsipras.
“Sigueu optimistes, tingueu confiança, l’austeritat aviat s’acabarà”, va proclamar ahir Tsipras després de celebrar la humiliació que acabava de patir el partit conservador Nova Democràcia del primer ministre, Andonis Samaràs, a la cambra legislativa. Certament, amb posat seriós, Samaràs va sentenciar: “Ha arribat el moment que els votants facin el que el Parlament no ha pogut fer: acabar amb la incertesa i restaurar l’estabilitat per continuar amb les reformes i deixar enrere el rescat”. El duel electoral -entre els dos partits amb més possibilitats de guanyar- acabava de començar.
De moment, Syriza, que va guanyar les eleccions europees del maig, lidera les enquestes per a les legislatives. Però la diferència amb el partit Nova Democràcia de Samaràs s’ha reduït els últims dies. L’últim sondeig -del cap de setmana- donava com a guanyador el partit de Tsipras (28,3%), seguit del de Samaràs (25%) i la resta de formacions, a molta distància, entre les quals el grup neonazi Alba Daurada (5,2%), l’històric partit socialista grec Pasok (4,6%), el nou partit To Potami (4,4%) i el Partit Comunista (4,2%).
Amb poc més de tres punts de diferència entre el primer i el segon partit al capdavant de l’escrutini, la campanya electoral es preveu electritzant en un país ofegat per sis anys de recessió i quatre de retallades. Es calcula que l’economia ha caigut un 20% des de l’esclat de la crisi, la taxa d’atur -tot i que es redueix lentament- continua disparada al 25,7%, i el percentatge de grecs en risc de pobresa o d’exclusió social està al 23,1%. I és en aquest context que els missatges de Syriza cauen en terreny adobat.
Renegociar amb la ‘troica’
El partit de Tsipras fa bandera de la renegociació del rescat imposat per la troica per redreçar el que qualifica de “crisi humanitària” i “espoli” al país. A més d’anunciar que aturarà les retallades i revertirà algunes privatizacions, Syriza proposa mesures concretes, com ara la gratuïtat de l’energia elèctrica per a les llars més pobres o l’augment d’un 50% del salari mínim. Tot plegat, plantejaments que farien miques l’austeritat i posen en alerta els creditors: la UE, el BCE i l’FMI.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va advertir fa uns dies els grecs de les conseqüències d’un resultat “dolent” a les eleccions. Però tot i els nervis, el missatge de Brussel·les és que la Grècia del 2015 no és la mateixa que la de fa 3 anys, quan el país estava tècnicament en fallida i es posava en dubte, fins i tot, la seva continuïtat a l’euro.
Llavors, què preocupa realment a Brussel·les de l’efecte Syriza? D’entrada, la poca claredat del partit de Tsipras sobre què passarà si, un cop asseguts per una inevitable renegociació del rescat, “no obtenen el que volen”, explicava ahir Raoul Ruparel, del think tank Open Europe, en una nota valorativa a la seva web. I continuava: “Les negociacions amb Grècia seran vistes com un precedent. Qualsevol acord haurà de ser ofert també a països com Irlanda i Portugal. Les condicions seran també analitzades amb lupa, just en un moment en què França i Itàlia fan força contra els criteris estrictes de consolidació fiscal”.
Però abans d’asseure’s en cap taula de negociació, Syriza haurà de formar govern. I aquest és ara el punt més obert, el que crea més incertesa. Sobretot, mirant el calendari que el mateix primer ministre sortint ha deixat per al nou executiu: les eleccions seran el 25 de gener, i el 28 de febrer, cinc setmanes després, expira l’actual rescat. “Si guanya Syriza, haurà d’assegurar l’elecció de president, trobar aliats per governar, formar un executiu del no-res i trobar un acord amb la troica abans del 28 de febrer”, explica el periodista Nick Malkoutzis al portal de notícies MacroPolis. “I si no ho aconsegueix, el país s’aboca a una repetició de les eleccions en pocs mesos, com va passar l’any 2012”, preveu.
Iglesias diu que el 2015 serà “l’any del canvi” i que arrencarà a Grècia
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va vaticinar ahir que el 2015 serà “l’any del canvi a Espanya i a Europa”, i que aquesta revolució política arrencarà a Grècia. Iglesias va verbalitzar aquest missatge, difós a Twitter, després de l’anunci de convocatòria d’eleccions generals a Grècia el 25 de gener. El líder de Podem també va enviar un missatge d’ànim a Alexis Tsipras, dirigent de Syriza, de cara als comicis grecs. Tsipras, que lidera les enquestes a Grècia, va participar al novembre en l’acte de clausura de l’Assemblea Ciutadana de Podem. El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, va coincidir amb Iglesias en el suport al líder de Syriza. En un comunicat, Lara va argumentar que s’obre un temps per a l’“esperança” i “en cap cas per al temor”, perquè les eleccions són una “oportunitat” que esperava des de feia temps el poble grec per “fer un tomb històric” a la greu situació política i econòmica que arrossega el país. Guanyem Barcelona també va denunciar la campanya de descrèdit contra Syriza i va expressar la seva solidaritat amb la formació de Tsipras.