Europa rebutja ampliar el rescat, però reprèn el diàleg amb Grècia

Brussel·lesUna última reunió dels socis de l’euro, convocada a corre-cuita ahir a la tarda, no va impedir que a la mitjanit expirés la pròrroga del segon rescat a Grècia. La trobada dels ministres d’Economia de la zona euro es va fer per teleconferència després que el país hel·lè posés sobre la taula una nova proposta, molt diferent de la de les institucions. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va sol·licitar un rescat de dos anys al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede) que deixaria fora el Fons Monetari Internacional (FMI). També sol·licitava una reestructuració del deute i una breu pròrroga del programa actual fins a negociar-ne un de nou. Però la trobada de l’Eurogrup, que no va durar més d’una hora, va tornar a acabar amb un no rotund a les propostes del govern grec, malgrat que avui reprendran les negociacions per “avaluar” el document.

El fracàs de les negociacions va impedir a Grècia rebre ahir els diners a temps per pagar abans de la mitjanit els 1.600 milions d’euros que devia a l’FMI, l’organisme dirigit per Christine Lagarde, i va passar a la història com la primera economia desenvolupada que efectua un impagament al Fons. Per evitar-ne de nous, Tsipras va demanar en la seva proposta 29.100 milions d’euros, la quantitat de pagaments que ha de fer als seus creditors en els pròxims dos anys, sense cap condició a canvi.

Però el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va rebutjar les peticions de Tsipras, li va recordar que no es negociarà un nou rescat fins que hagi passat el referèndum de diumenge i va alertar que podria tenir unes condicions encara més dures que les del rescat que va expirar ahir. També es va posicionar en aquesta línia la cancellera alemanya, Angela Merkel, que no va dubtar que els ministres de Finances no arribarien a cap acord abans de la consulta grega. “Aquesta nit a la mitjanit exacta, hora europea, [per ahir] el programa expira. I no tinc cap indici d’una altra cosa”, va avançar.

Cap condonació

“L’extensió del rescat i una condonació del deute no és possible. La proposta d’un tercer rescat es produirà segons el procediment habitual”, va piular ahir el ministre de Finances finlandès, Alexander Stubb, al seu compte oficial de Twitter. L’Eurogrup tornarà a parlar per teleconferència avui per “avaluar” la nova proposta d’Atenes i mirar de treure de l’impàs la moneda única.

Sense la possibilitat de rebre els 7.200 milions d’euros que encara estaven pendents de l’últim tram del segon rescat -el que va expirar ahir-, el país hel·lè està a l’espera del que decideixi avui el consell de govern del BCE, que haurà de dirimir si manté la línia de liquiditat d’emergència (ELA), que és la que dóna solvència als bancs grecs, o tot queda pendent ara de la negociació d’un nou programa. “És lamentable per a Grècia que el programa expiri sense cap acord de seguiment i que es posin en risc els resultats positius que hi ha hagut fins ara”, va lamentar Klaus Regling, director del Mede, en un comunicat. I va entrar, de manera implícita, en la campanya del sí en el referèndum de diumenge al país hel·lè: “Segons l’OCDE i el Banc Mundial, Grècia va ser la campiona de les reformes fins al 2014, amb perspectives positives de creixement. Aquesta tendència encara pot continuar si la població grega decideix tornar al camí de les reformes dins de la zona euro”, va assegurar Regling.

“Idealment, Tsipras hauria d’haver enviat una carta a Juncker, Dijsselbloem, Merkel i Hollande en què hauria d’haver acceptat la proposta de les tres institucions i hauria d’haver-se compromès a fer campanya pel sí [en el referèndum] per retornar la confiança en la negociació d’una nova proposta”, van explicar ahir fonts europees consultades pel diari ARA. Però res d’això no va passar.

Les noves idees de Grècia no van ser ahir les úniques que van estar sobre la taula. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el primer ministre grec, Alexis Tsipras, van parlar dilluns a la nit sobre un nou text impulsat per Brussel·les que inclouria el pla d’inversions de 35.000 milions d’euros per fomentar la inversió al país i que donaria aire a un país actualment subjecte a un corralito i en clara recessió. També hi hauria una promesa real sobre la reestructuració del deute, tal com va acordar l’Eurogrup el febrer del 2012, i que ara ascendeix a un 180% del PIB del país. En aquesta proposta també s’inclourien els nous punts presentats divendres a la nit a les autoritats gregues i que s’estaven negociant quan Alexis Tsipras va anunciar el referèndum. En el document es feien diverses concessions que mai no es van posar sobre la taula quan manava l’anterior primer ministre, Andonis Samaràs, com ara un IVA del 13% als hotels (en lloc d’un 23%) per no ofegar el sector turístic, bàsic per a l’economia del país, o un superàvit primari de l’1% (i no del 3% previst inicialment).

L’ombra del ‘Grexit’

En aquesta situació, al govern grec només li queda ara comptar els dies que falten per al referèndum en el qual segueix apostant pel no. I, tot i que aquest sigui el resultat, el ministre alemany de Finances, Wolfang Schäuble, va assegurar ahir que Grècia seguirà a l’euro, segons l’agència Bloomblerg. Malgrat tot, el conseller executiu del BCE, Benoit Couré, va assegurar en una entrevista publicada ahir al diari francès Les Echos que la sortida de Grècia de l’euro “ja no es pot excloure”. Una situació contra la qual lluitaran els grecs, si cal utilitzant la justícia europea, com va advertir el ministre de Finances d’aquest país, Iannis Varufakis. “Els tractats de la UE no preveuen una sortida de l’euro i nosaltres ens neguem a acceptar-la. La nostra participació no és negociable”, va deixar anar.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va assegurar dilluns que un sí o un no al referèndum era escollir entre estar dins o fora de la UE i de l’euro. Una polaritat que es deixa sentir dia rere dia als carrers d’Atenes.