Qui escriu la Viquipèdia?

Al Joan Ramon Gomà, quan estudiava batxillerat, l’any 1973, li van ensenyar a resoldre equacions de segon grau. Un dia va voler saber com se solucionaven les de tercer grau i el professor li va dir que havia d’anar temptejant i comprovant si el tempteig era correcte. “Vaig pensar que no podia ser, i vaig dedicar tots els caps de setmana d’un any a buscar una altra manera de resoldre-ho”. Després de trencar-s’hi el cap durant més de 12 mesos, ho va aconseguir. “Estava molt content amb la meva descoberta matemàtica, fins que vaig saber que ja feia 500 anys que s’havia trobat la solució, però que el meu professor no se n’havia assabentat”.

Uns anys més tard, consultant la Viquipèdia, el Joan va trobar-se que donaven la mateixa fórmula que el seu mestre, i va pensar: “Això no pot ser”. Aquell mateix dia va començar a escriure a la Viquipèdia. Ho explica des de la Biblioteca de la Fundació Joan Miró -una entitat que col·labora molt sovint amb la Viquipèdia-, on avui s’ha reunit amb tres viquipedistes més -el Carles Paredes, el David Parreño i la Mariona Aragay- per parlar amb l’ARA sobre qui s’amaga darrere l’enciclopèdia col·laborativa més gran del món i, en especial, darrere la primera edició que va començar a tenir articles després de l’anglesa, la catalana.

Ells són quatre dels 163.063 usuaris registrats a la Viquipèdia en català. La Mariona Aragay, llicenciada en filologia clàssica i especialitzada en el món de la comunicació cultural, va començar corregint faltes d’ortografia; el Carles Paredes, estudiant d’enginyeria informàtica a la UPC, quan va adonar-se que Pepe Rubianes no tenia entrada en català; i el David Parreño, estudiant d’humanitats, quan feia un treball sobre Els Pets a primer de la ESO i va trobar l’entrada poc completa.

“La Viquipèdia funciona gràcies al principi de valentia, és un dels pilars: llançar-s’hi”, diu el Joan Gomà, professor agregat del departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC i president de l’Associació Amical Wikimedia fins al 2013. T’hi llances i, al principi, ho fas malament. Al David, per exemple, el van bloquejar perquè no sabia que les imatges tenen drets d’autor: les agafava de Google, com havia fet sempre a l’escola, i veia que un administrador (“el Vicenç”, recorda encara) les esborrava. Ell les tornava a penjar i les tornaven a esborrar, i així unes quantes vegades. “Em van dir que era una actitud vandàlica i reincident i em van bloquejar unes hores”, explica el David.

Quan comences a la Viquipèdia, de fet, afegeix el Carles, de seguida reps algun missatge d’algun usuari més experimentat que et remarca l’error i t’anima a continuar. O almenys així hauria de ser, segons una de les directrius de l’enciclopèdia, que en una de les seves normes avisa: “Sisplau, no mossegueu els nouvinguts. Són membres en potència i, per tant, els nostres recursos més valuosos. Hauríem de tractar-los amb amabilitat i paciència (res no espanta més un valuós contribuïdor potencial que l’hostilitat i l’elitisme). Molts nouvinguts se’n surten bé, però d’altres no saben com fem les coses per aquí”.

Vandalisme a la Viquipèdia

El Carles, per exemple, és un dels administradors de la Viquipèdia, una figura escollida per la comunitat que té la capacitat tècnica d’esborrar un article, bloquejar un usuari o protegir temporalment l’edició d’un article, entre altres funcions. “Bàsicament som els encarregats de fer una mica d’escombriaires”, diu. “No tot té cabuda a la Viquipèdia: la meva tieta no té cabuda a la Viquipèdia”, afegeix el David, que recita, de memòria, una altra de les normes de l’enciclopèdia: “Abans de ser reconegut en un article de la Viquipèdia s’ha d’haver rebut una cobertura significativa de fonts fiables o independents”.

És per això que els vàndals -que modifiquen els textos amb males intencions- sovint tenen poques oportunitats de causar estralls, tal com explica el Joan: “El vandalisme clàssic, de carrer, és diferent del de la Viquipèdia. Al vàndal clàssic li costa molt poc agafar una pedra i trencar un vidre, i arreglar-ho costa diners. A la Viquipèdia és al revés: si un vàndal vol destruir un article ha de fer un esforç -ha d’escriure-, i, per contra, revertir la seva malifeta és simplement prémer un botó”.

De vàndals n’hi ha de dos tipus: l’infantil i l’adult. L’infantil és “el típic estudiant que és amb els seus amics a l’aula d’informàtica i escriu «El Pere és gai» perquè els altres ho vegin”, explica el David. Sempre hi ha gent controlant els canvis recents, però també hi ha bots que ho fan automàticament, de manera que aquest tipus de vandalismes duren microsegons.

Atacs ideològics

El vandalisme adult, en canvi, està més treballat i sovint té intencions ideològiques o empresarials al darrere. Segons el Carles, “aquest és més difícil de detectar i és el que vol fer mal a la Viquipèdia, com ara substituir Catalunya per Espanya o canviar alguna data i que sigui creïble”. Són accions, diu, que atempten contra la neutralitat que busca la Viquipèdia. “La Viquipèdia es basa en el punt de vista neutral, que no vol dir objectiu, sinó que s’aportin tots els punts de vista existents i que n’hi hagi un de predominant, aquell que té més consens i que, per tant, és el més acceptat científicament o socialment”, continua el Carles. Per això, cada edició lingüística de la Viquipèdia té la seva pròpia personalitat “i és el mirall de la seva societat”, assenyala el David. “Per exemple, la Viquipèdia en català es basa en fonts que històricament diuen que Catalunya és un país, com ara l’Enciclopèdia Catalana”.

Altres vegades, als interessos ideològics també s’hi afegeixen els institucionals. “Quan se celebren eleccions al Barça, per exemple, les biografies dels candidats es comencen a embellir misteriosament”, explica el Carles. “Abans de les eleccions, molts polítics també intenten maquillar la seva biografia. De fet, vam trobar una IP de la mateixa Generalitat de Catalunya -és estàtica i, per tant, fàcil de reconèixer- que havia escrit floretes d’un conseller”, afegeix el David. El que es fa en aquests casos és protegir les pàgines temporalment perquè els anònims -és a dir, les IP anònimes- no puguin editar. Igualment, “aquest tipus de vandalisme també es fàcil de revertir”, diu el Carles. Només prement un botó qualsevol pot veure les últimes modificacions d’un article, qui les ha fet o quin debat hi ha al voltant de l’article a la pàgina de discussions o veure els canvis recents. I, recorda el Carles, sempre hi ha algú mirant els canvis recents.

Viquipedistes i orgullosos

Sempre hi ha algú mirant-los perquè la Viquipèdia es viu amb molt sentiment. No és estrany, per exemple, que quan se sap que algú conegut ha mort, al cap d’un segon ja estigui actualitzat a la corresponent entrada. “Efectivament, entre els viquipedistes hi ha una mena de competició per veure qui el mata abans”, riu el David. “La Viquipèdia té bastantes dinàmiques de competició interna, però sana i divertida”, recalca la Mariona amb un somriure. “Però no només si ha mort algú -afegeix el Joan-; l’altre dia van descobrir una nova espècie de dofí i al cap d’un moment ja estava escrit l’article”.

Un aspecte que comparteixen la majoria de viquipedistes, d’altra banda, és que solen escriure sobre el que els apassiona, no sobre allò a què es dediquen. “Si no tindríem la sensació que seguim treballant”, diu el Joan. A ell, per exemple, li agrada molt escriure sobre matemàtiques, i aportar-hi alguna informació que territorialitzi l’article. “Poca gent sap que el primer a donar la fórmula que soluciona completament l’equació de segon grau va ser un català, Abraham Savasorda. Vaig comprar-me expressament el seu llibre per poder posar-ho a la Viquipèdia”, explica.

Promiscuïtat intel·lectual

La Mariona, per la seva banda, explica que es regeix “per un criteri d’una mica de promiscuïtat”: “Tinc una llista d’articles que m’agradaria millorar, i que tenen a veure amb el meu àmbit de coneixement o sobre el que m’agrada: artistes, música, cantants... Però l’altre dia, per exemple, estava com una boja editant l’article sobre el te verd”, riu.

Sobre d’on treuen les hores per editar la Viquipèdia, la Mariona comenta: “Tothom té el mateix temps, 24 hores, la qüestió és decidir a què vols dedicar-lo. Escriure a la Viquipèdia és oci, però també estàs fent una contribució social”. “És un tipus de ciberactivisme”, afegeix el Carles. “T’ho passes bé i, en comptes de consumir, crees valor, riquesa i, de passada, aprens”, conclou el Joan.

El cinquè i últim dels pilars de la Viquipèdia diu el següent: “La Viquipèdia no té normes inamovibles. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d’editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir-ne el contingut irremeiablement. Per això mateix -acaba la recomanació-, recordeu: tot el que escriviu aquí passarà a la posteritat”.

La Viquipèdia i el misteri de les dones

A nivell global, un 90% dels editors de la Viquipèdia són homes i només un 10% són dones. En l’edició catalana, el gènere femení arriba al 20%, una xifra igualment baixíssima. “Ningú acaba de saber per què”, diu la Mariona. Hi ha un boom de dones que efectivament són a internet: tenen blogs, fan tutorials a YouTube, etc. “Però no són a la Viquipèdia, són a altres llocs fent unes altres coses. Hauríem de descobrir per què són a altres llocs i no a la Viquipèdia”, afegeix la Mariona, que remarca: “Des de fa temps, les dones estan excel·lint acadèmicament molt més que els homes, però després això no es reflecteix a la Viquipèdia”. Segons el Carles, d’altra banda, les polítiques que s’estan seguint internacionalment per tal de millorar aquesta situació són errònies. Sovint, per exemple, es fan viquimaratons sobre moda per intentar enganxar el gènere femení. “És un insult -deixa anar el viquipedista-, s’haurien d’atacar les universitats i les biblioteques”, que és on segurament hi trobarien possibles viquipedistes. Assentint amb el cap, el Joan deixa anar un esperançador: “T’imagines que a la Viquipèdia en català s’hi incorporessin una quantitat de dones equivalent a la d’homes?”