Sense escala per assaltar el cel
BarcelonaPablo Iglesias es va comprometre a assaltar el cel. Però la cosa no és tan fàcil. El CIS ja ha avisat. Fins i tot enfilar-se a l’escenari del míting a la plaça de Nou Barris és complicat. La concentració de fotògrafs ha ensorrat la fràgil escala que hi havia. Mal auguri en un barri on l’ascensor social pateix, i molt. La plaça és al davant de la seu del districte. Avui hi ha quatre casaments programats. S’hi senten crits de “visca els nuvis!” Iglesias i Colau han sortit d’aquest edifici al ritme del run run i, després de saludar, s’asseuen a la primera fila. Són dos quarts d’una i el sol és implacable.
Ningú ha avisat la senyora Dolores, que va amb la jove a un dels casaments i topa amb la gentada i el cordó de seguretat que li barren el pas. La senyora, vestit carabassa de cerimònia i xal, està desorientada. Quan li recomanen que doni la volta a la plaça i entri per darrere, ensenya que té una cama atrotinada.
Comença el míting. Carolina Recio ens situa: “Som a Nou Barris, considerat el districte pobre de la ciutat”. Una explicació sobrera per a molts dels veïns que han vingut a escoltar Iglesias farts que ningú els ensenyi una porta de sortida. “Cal un canvi”, diuen. Hi ha desesperació en algunes mirades.
Angoixes per arribar a la boda
Des del faristol es parla d’esperança. “Res té tanta força com un somni, una idea, a qui li ha arribat l’hora”, recita Jaume Asens, segon a intervenir. De sobte, la senyora Dolores apareix rere l’escenari. Ha travessat la gentada i la seguretat. Algú li ha deixat una cadira, però els accessos continuen tancats. La dona està desesperada. Finalment, la pressió d’uns i altres aconsegueix obrir una porta. El vestit carabassa s’il·lumina i marxa repartint agraïments.
Arriba el torn d’Iglesias. Sembla adolorit per la rebregada del CIS i pel ressò de l’entrevista del Basté a RAC1. Hi ha bretxes al discurs i cal tapar-les. Toca proclamar que sap “perfectament” que la llengua que es parla a Catalunya, València i Mallorca és la mateixa. Toca declarar-se sobiranista -“Sobirania és poder portar el teu fill a l’escola pública”- i partidari del dret a decidir. Dir el mateix a Vallecas, a Francesc Macià i a Nou Barris i fer feliç a tothom no és fàcil. A més, el discurs de la por fa estralls. “Arriben males notícies del Regne Unit”, confessa.
Quan pren la paraula, Colau està emocionada. Si Iglesias mostra preocupació, Colau no dissimula el vertigen. Quan acaben, baixen per una inestable escala improvisada amb caixes. Rere l’escenari, Iglesias es fa una foto amb treballadors de Movistar i desapareix per la porta que volia obrir la Dolores. Potser s’acaben trobant: l’un, camí d’assaltar el cel, i l’altra, del casament.
