Colau limita les aliances de govern a ERC, el PSC i la CUP
BarcelonaDesprés de viure la nit més intensa -amb llàgrimes d’emoció incloses- i d’haver dormit només tres hores, Ada Colau va afrontar el primer dia de la seva nova vida. I en el missatge inicial l’endemà d’haver provocat un terratrèmol en el mapa municipal de Barcelona, va deixar algunes pinzellades de la determinació que espera demostrar com a futura alcaldessa. Colau va verbalitzar tres missatges diàfans. El primer, que els resultats del 24-M demostren que “la ciutadania premia una altra manera de fer política”, principis que han regit el funcionament de la coalició i que ara vol traslladar a l’engranatge de l’Ajuntament. El segon, que prioritzarà l’entesa amb ERC, el PSC i la CUP per governar, però que els contactes immediats amb els partits polítics aniran acompanyats de consultes amb agents econòmics i socials per fer-los partícips de la gestió de govern. Colau va citar Pimec, els sindicats, l’ANC i la FAVB, en representació del moviment veïnal. I el tercer, que serà contundent en la denúncia de comportaments il·lícits. Colau aixecarà catifes. Ahir ja va acusar CiU de firmar “contractes d’última hora que comprometen el pressupost dels pròxims anys” i va instar Xavier Trias a “respectar” la ciutadania. Abans, l’alcalde en funcions l’havia definit com “una senyora molt manaire”.
Per la seu de Barcelona en Comú, al carrer Castillejos, ahir hi va desfilar el nucli dur de la candidatura. Fins i tot hi va fer acte de presència Adrià Alemany, parella de Colau, que no formava part de llista però que ha fet activisme des de la base durant tota la campanya. La coalició de l’esquerra alternativa ha fet possible que el 15-M derroti “Goliat” -tal com defineix Colau els partits de l’ statu quo -, però ara té el repte de pilotar el consistori més fragmentat des del 1979, una tasca tan ingent com complexa. I per governar necessitarà teixir aliances amb els partits que l’activista ha assenyalat com a còmplices de les polítiques de Xavier Trias.
Colau va fer ahir una crida a la “responsabilitat” de l’esquerra, un missatge que havia difós parcialment la nit electoral quan va instar els partits a “posar els objectius per davant de les sigles”. La futura alcaldessa va mirar aquest dilluns cap a ERC (5 regidors), el PSC (4) i la CUP (3), i va descartar qualsevol entesa estable amb CiU, el PP i Ciutadans. Només amb la suma de les quatre forces d’esquerra s’assoleix la majoria absoluta, situada en 21 regidors. Colau no va descartar ni un govern en minoria amb pactes puntuals amb altres forces ni la possibilitat de bastir un govern municipal multicolor. La coalició, però, estudia formes de govern estable, que evitin un executiu massa afeblit per desplegar el programa electoral, tot i que a Colau li serà complicat rebre suports ferms abans del 27-S. ERC es divisa com el soci prioritari en les converses. Ahir a la tarda, en la reunió de coordinació de Barcelona en Comú -en què es va analitzar com s’afrontarà el diàleg amb possibles socis i es va començar a perfilar el cartipàs municipal- també es va discutir la manera com es validaran les negociacions i les decisions que en sorgeixin, en compliment del compromís de transparència.
Colau i la manifestació de l’11-S
Els partits que ahir es van sentir interpel·lats per Colau han començat a estudiar l’escenari de possibles aliances. ERC veu marge per pactar l’agenda social a canvi de complicitat amb el procés sobiranista, però el punt de partida republicà passaria per teixir enteses des de fora del govern. L’equip d’Alfred Bosch -que ahir va fer una primera reunió i dimecres ampliarà l’anàlisi en l’executiva del partit a Barcelona- entén que els acords en qüestions socials han d’anar acompanyats de compromisos en clau de país. Fonts republicanes apuntaven ahir que Barcelona en Comú podria donar llibertat de vot als seus regidors quan es plantegin debats sobiranistes al ple o podria manifestar el suport al procés fent que Colau participi en la manifestació de l’11-S. Sobre l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) -Colau va defensar durant la campanya una consulta per decidir-ho-, ERC entén que aquesta és una qüestió que pot assumir el ple municipal.
Pel que fa al PSC, Miquel Iceta va expressar que els socialistes estaran “disposats a escoltar i parlar” amb Colau “sense prejudicis i sense límits”, un contacte que encara no s’ha produït. Al seu torn, la líder de la CUP, María José Lecha, va afirmar que “tot el que sigui deixar enrere la dreta és positiu”, però va avisar que no volen ser “la crossa per fer alcaldessa ningú” i que, qualsevol decisió sobre pactes i acords, es decidirà en assemblees locals. En canvi, Carina Mejías (Ciutadans) es va postular per arribar a acords amb la futura alcaldessa. “Pactarem polítiques”, va puntualitzar, posant com a exemple la necessitat de crear un parc d’habitatges de lloguer social.
Més enllà de l’escenari de pactes, l’aparició postelectoral de Colau va estar marcada per l’acusació a CiU de “firmar contractes” que comprometen l’Ajuntament després de perdre les eleccions. L’asseveració de l’activista -que va fonamentar a partir d’informació facilitada per treballadors municipals- va irritar la federació. El secretari general adjunt de la federació, Lluís Corominas, no va valorar si s’estan signant documents en temps afegit, però sí que es va afanyar a criticar les paraules de Colau. “És sorprenent que encara estigui amb aquest to”, va afirmar. “És d’una baixesa molt important”, va reblar Corominas, que va advertir que la seva formació té “paciència fins a cert punt”. “Si ha d’estar quatre anys retraient-nos coses, la ciutat i el país se’n ressentiran”, va sentenciar el dirigent convergent.
El pla de Barcelona en Comú: taxar les elèctriques i fer l'aigua municipal
Ocupació “digna” i 2.500 llocs de treball
El pla de xoc de Barcelona en Comú, presentat al febrer, planteja crear ocupació “digna”, garantir drets socials bàsics, revisar privatitzacions, auditar les institucions i “acabar amb els privilegis”. Les mesures prioritàries preveuen una inversió de 160 milions entre l’últim trimestre del 2015 i el primer semestre del 2016. Proposa un programa de formació i creació indirecta d’ocupació sostenible que permeti crear a curt termini 2.500 llocs de treball, amb una inversió de 50 milions. Ada Colau preveu garantir tant els drets laborals dels empleats municipals com dels que treballen en empreses contractades.
Multes als bancs que tinguin pisos buits
Colau s’ha compromès a aturar els desnonaments: crearà una taula de negociació amb les entitats financeres que desnonen i acumulen pisos buits. Introduirà sancions als bancs i destinarà 50 milions a les polítiques d’habitatge social. També vol combatre la pobresa energètica negociant amb les companyies per aturar els talls de subministrament d’aigua, gas i llum. La coalició planteja imposar una taxa a les elèctriques per l’ocupació de l’espai públic i tornar a municipalitzar el servei d’aigua, així com licitar el projecte executiu per connectar el tramvia per la Diagonal i crear una renda municipal per a famílies pobres.
Frenar privatitzacions i aturar nous hotels
La coalició de l’esquerra alternativa està decidida a “aturar i revertir” les “privatitzacions” i els projectes que veu “contraris al bé comú”. A més d’aplicar una moratòria en les llicències per a apartaments d’ús turístic, Colau també frenarà l’obertura de nous hotels, com el del Deutsche Bank (que ahir va tornar a citar) o els que estan previstos al pla d’usos de Ciutat Vella, Gràcia i el Poble-sec. Barcelona en Comú també preveu desar en un calaix el projecte de la pista d’esquí a la Zona Franca, frenar les ampliacions dels centres comercials de La Maquinista i Heron City, i obrir una negociació per revisar la marina de luxe del Port Vell.
Eliminar cotxes oficials i auditar la Fira
Amb el lema de “fer net i acabar amb els privilegis”, el pla de xoc preveu reduir els salaris de regidors i alts càrrecs (amb un límit de sou de 2.200 euros mensuals), eliminar els cotxes oficials i les dietes “injustificades”, com les que es paguen per “assistir a reunions”. Aquestes són mesures detallades en el codi ètic de la coalició, punt de partida de Barcelona en Comú. El full de ruta també planteja una auditoria dels principals ens públics de promoció econòmica, com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca. La coalició revisarà el que considera com a “subvencions innecessàries”, i en el pla de xoc posa d’exemple els 16 milions que rep de l’Ajuntament el Circuit de Catalunya.