Macron president, França i Europa respiren

Enviada especial a París“Aquesta nit encetem una nova pàgina de la nostra llarga història. Vull que sigui la de l’esperança i la confiança”. Emmanuel Macron, amb 39 anys, es va convertir ahir en el president més jove de la França moderna. La realitat va tornar a donar la raó als sondejos: Macron, amb un 64,8% dels vots quan s’havien escrutat el 90% de les paperetes, ha derrotat l’extrema dreta de Marine Le Pen, que s’ha quedat amb un 35,1%. Aquest convidat d’última hora a l’escena política de l’Hexàgon ha aconseguit trencar els motllos d’una encarcarada visió francesa de l’exercici del poder i escalar en pocs mesos fins a la responsabilitat més alta del país. França respira, Europa també.

Però amb la piràmide del Louvre de fons, Macron pronunciava un discurs solemne i greu, conscient que el resultat de la seva rival no és gens menyspreable: “Faré el que calgui en els pròxims cinc anys perquè no hi hagi raons per votar els extrems”.

Mobilització anti Le Pen

La victòria de Macron, llargament pronosticada, ha sigut un suplici fins a última hora: amb la por d’un gir sorpresa, la majoria de Macron es donava per assumida amb la boca petita. Els errors en les previsions per al Brexit i la victòria de Trump han sigut alarmes permanents. Entre les dues voltes, la pressió mediàtica i de personalitats polítiques tant del Partit Socialista com d’Els Republicans ha jugat un paper clau a l’hora de mobilitzar consciències contra l’abstenció, que malgrat tots els esforços ha batut rècords i s’acosta al 25%.

Per aquesta necessitat de barrar el pas a Le Pen, lamenten alguns, no s’ha sentit cap veu crítica -o ben poques- respecte a un programa de Macron que preveu reformes laborals per decret i una reducció de la despesa pública sota una forma encara confusa. “Caldrà conferir certa confiança a un home que representa una opció democràtica”, afirmava a peu d’urna la Laure, que pensa sortir a manifestar-se tan bon punt Macron aprovi la primera mesura liberal. De fet, alguns sindicats ja han convocat la primera manifestació anti-Macron, que tindrà lloc avui dilluns.

Ahir al vespre, l’esplanada del Louvre, en ple centre de París, era una festa on onejaven banderes europees, i va ser l’himne europeu -l’ Himne a l’alegria de Beethoven- la música que sonava quan Macron pujava a l’estrada. Però, malgrat que és evident que França ha votat clarament per una opció proeuropea, la ultradreta seguirà construint-se com a amenaça cada vegada més pròxima al poder. França i Europa no poden relaxar-se perquè l’escletxa oberta per aquesta elecció seguirà present avui. De fet, la candidata derrotada, Marine Le Pen, ja va anunciar que ara comença una tercera volta, la de les legislatives del juny (els dies 11 i 18), en què es vol convertir en la principal força de l’oposició fent una crida a la unitat dels que ella anomena “patriotes” enfront del “mundialistes”, com anomena els partidaris de Macron i de la UE.

Emmanuel Macron, exconseller i exministre de François Hollande, ocuparà oficialment el lloc del seu mentor a partir del 14 de maig. Fins llavors, el nou president tindrà temps per designar un primer ministre i formar govern. De moment, aquesta setmana ja assistirà al costat de l’encara president François Hollande als actes de commemoració de l’armistici del 1945. Després, al juny, les legislatives diran si Macron compta amb els suports necessaris per tirar endavant les seves mesures estrella. Sense partit al darrere, Macron es veurà obligat a buscar suports entre els partits derrotats a la primera volta, especialment entre els partits hegemònics fins ara: el Partit Socialista i el dels conservadors, Els Republicans. “Us necessitaré per tenir la majoria del canvi”, afirmava solemnement des del Louvre. No li faltaran voluntaris.

L’abstenció, que voreja el 25%, ha batut el rècord del 1969. Com deia Mélenchon ahir, “Le Pen ha quedat tercera, després de l’abstenció”. És una dada que En Marxa haurà de tenir en compte de cara a les legislatives: part important dels electors no han votat per ell ni tan sols per eliminació.

Emmanuel Macron haurà de demostrar a partir d’avui que la innovació promesa -noves cares, noves mesures, nova forma de governar-és aplicable.