Educació, i, en cas de dubte, més educació

JOVE, A L’ATUR i amb pocs estudis: el perfil de votant de Le Pen. Aquest era el títol d’una notícia de l’Ara.cat, la nit electoral, que es basava en uns gràfics de Le Nouvel Observateur molt explícits. La majoria de votants eren menors de 35 anys. Un de cada tres votants era aturat i la majoria només tenen estudis obligatoris. Hi ha moltes evidències que el poder adquisitiu i el nivell d’estudis és directament proporcional al grau d’implicació en la vida política més enllà del vot. Informar-te, participar, associar-se, protestar... tot l’activisme político-social es concentra en la gent més preparada. Conclusió òbvia: la democràcia necessita per a la seva supervivència ciutadans ben educats. La meritocràcia i la justícia social i l’accés als estudis i als llocs de treball no només són moralment indiscutibles. Ho són des del punt de vista més pragmàtic. La recepta és educació i educació, i, en cas de dubte, més educació. Algú pot posar objeccions a la tesi dient que la majoria de culpables de les especulacions i les bombolles i el creixement de la desigualtat tenen estudis, o sigui que estudiar no ens fa millors persones. És una visió simplista. Si grates, la conclusió és la contrària. És per defensar-nos de la gent molt ben formada capaç de fomentar l’especulació o d’aprofitar les vísceres per guanyar vots amb discursos xenòfobs que cal tota una societat formada i informada. Si el banc de vots de Le Pen i companyia és la gent sense esperança ni estudis, la democràcia se n’ha de defensar a base de garantir l’esperança i els estudis.