La primera baixada de preus en quatre anys atia el risc de deflació

BarcelonaEls preus van baixar a l'octubre a Espanya per primer cop en quatre anys. I això, que pot semblar una bona notícia per als consumidors, ha encès les primeres alarmes entre alguns economistes. El motiu és que el fenomen acosta l'economia espanyola a la temuda deflació, que consisteix en una caiguda sostinguda i generalitzada de preus i que pot contribuir a deprimir encara més l'economia.

A l'octubre els preus van caure un lleuger 0,1% en termes anuals, segons l'indicador avançat de l'índex de preus del consum (IPC), publicat ahir per l'Instituto Nacional de Estadística. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va restar importància a la caiguda de l'IPC i va considerar-la una "anomalia transitòria" que es corregirà. Però la baixada és conseqüència, entre altres factors, del procés de devaluació interna amb una rebaixa de sous que està duent a terme Espanya, segons destaca l'economista Edward Hugh. A més, és una tendència generalitzada als països perifèrics de la Unió Europea: l'IPC va caure un 1% a Grècia al setembre i es va estancar, amb un creixement del 0%, a Irlanda, segons l'Eurostat.

Com que el procés de devaluació interna a Espanya ha de continuar (i fins i tot intensificar-se a mesura que la reforma laboral vagi fent més efecte), Hugh alerta que hi ha una possibilitat real de deflació a mitjà termini. A més, destaca, hi ha més riscos, com la fortalesa de l'euro i la caiguda dels preus de l'energia per l'alentiment de la Xina.

Impacte sobre el deute

Si s'arriba a la deflació, les conseqüències per a l'economia poden ser molt negatives i el deute públic i el privat es poden fer insostenibles. El motiu és que, a mesura que baixen els preus, el PIB nominal del país baixa, i el pes en percentatge del deute sobre el PIB puja. El deute d'Espanya fregarà l'any vinent el 100% i, encara que no demanés prestat ni un euro, en un escenari de deflació la proporció de deute seguiria creixent, com ja ha passat al Japó.

Pel que fa als ciutadans, l'impacte és més clar. Un exemple: una família amb una hipoteca de mil euros s'endeuta pensant que cada cop haurà de pagar menys en relació a la riquesa familiar, perquè el seu poder adquisitiu creixerà amb la inflació. Si, al contrari, hi ha deflació, pagar la hipoteca no serà cada cop més fàcil sinó més difícil, perquè la riquesa disponible de la família també baixarà però la quota de la hipoteca no. A més, la deflació deprimeix el consum intern, perquè l'expectativa que els preus baixin en el futur desincentiva la compra.

El professor de la UPF José García Montalvo coincideix amb Hugh pel que fa als efectes "terribles" que té una deflació en el deute: "Els economistes sabem què fer quan hi ha inflació, però no tenim ni idea de què fer quan hi ha deflació". En aquest sentit, el Banc Central Europeu té menys eines per lluitar que el Banc Central del Japó o la Reserva Federal dels EUA -que ahir va allargar el seu programa de compra de deute i els tipus al 0%-. A més, alerta Montalvo, "està més preocupat per l'índex d'inflació a Alemanya, que és positiu", que pel que passi a la perifèria. L'economista, però, considera que si la baixada de preus és "una qüestió puntual", com pronostica el ministre, no tindrà un impacte negatiu en la recuperació.

Catalunya surt de la recessió

La dada d'inflació que va publicar ahir l'INE és l'avançada i, per tant, no és definitiva, tot i que sovint no varia quan es confirma i, quan ho fa, no acostuma a ser en més d'una dècima. El que sí que va confirmar ahir el mateix institut va ser la sortida de la recessió de l'economia espanyola en el tercer trimestre, amb un creixement del PIB del 0,1%, com va avançar el Banc d'Espanya la setmana passada. En termes interanuals, l'economia espanyola va caure un 1,2%, fet que suposa una rebaixa de quatre dècimes respecte al descens registrat al segon trimestre.

Tot i aquesta dada, De Guindos va dir ahir que a Espanya li queda "molt" per sortir de la crisi. El ministre va afirmar que ara s'inicia una recuperació "fràgil, tènue i dèbil", però que va "de menys a més".

D'altra banda, la Generalitat va confirmar ahir que l'economia va créixer un 0,1% al tercer trimestre, cosa que li va permetre deixar enrere la recessió. En termes anuals, la caiguda de l'economia es va moderar fins al 0,6%, la meitat que a Espanya. La Cambra de Comerç de Barcelona, per la seva banda, va publicar la seva estimació, que preveu una caiguda del 0,8% en el creixement anual de l'economia per a aquest any.

A més, l'organisme presidit per Miquel Valls va presentar les seves previsions actualitzades de creixement per a l'economia catalana per a aquest any i el vinent. El 2013, segons la Cambra, es tancarà amb una contracció del PIB de l'1,1%, una dècima menys que en l'anterior previsió, de l'abril. En canvi, de cara a l'any que ve l'economia creixerà un 0,4%, dues dècimes més del previst anteriorment. Tot i que la Cambra no es va atrevir a fer un pronòstic sobre la taxa d'atur, va afirmar que millorarà abans la de Catalunya que la mitjana espanyola.