Pedro Nueno: “El procés no s’ha explicat bé: cal dir que som part de la UE i que mai en sortirem”

BarcelonaDe maneres i posat orientals, a Pedro Nueno (Barcelona, 1944) l’envolta una certa llegenda. Professor de l’Iese i fundador del CEIBS xinès, parla amb tota naturalitat de coneguts seus com Bill Gates i els “senyors Hewlett i Packard”, i hi ha qui diu que el seu doctorat, completat en tres anys, va ser el més ràpid de la història de Harvard. Als 70 anys, aquest home de negocis segueix oferint proves de la seva vitalitat: diu que, del despatx a l’aeroport, triga només “17 minuts sense violar cap norma de velocitat”.

El pitjor de la crisi queda enrere?

Crec que sí. Els EUA clarament van millorant, la Xina segueix potent, el Japó millora, el Sud-est Asiàtic i el Pròxim Orient funcionen, l’Europa de l’Est també... No som un país rellevant per funcionar sols, i si tot va, és molt difícil no anar bé.

Espanya creix molt lentament. S’ha abandonat la primera divisió?

És possible pensar en bons creixements, però... Aquí durant un temps senties polítics que reien de la indústria i deien que cal anar a l’economia del coneixement. Un error.

Vostè és un factòtum a l’hora d’atreure inversió estrangera. Com es ven Catalunya?

Tenim el millor port que hi ha a la Mediterrània. És una cosa excel·lent que té Barcelona per la seva logística i, si aconseguim que tingui connexió en ferrocarril cap al centre d’Europa, serà una joia brutal per a la nostra competitivitat. Tenim un bon aeroport, és un actiu important, perquè la interconnectivitat és crucial. I aquí hi ha gent tan preparada com a Londres que et costa la meitat. I som acollidors, humils. Crec que és el millor lloc que hi ha a Europa per instal·lar-s’hi.

La crisi no pesa en aquesta imatge?

Ens ha perjudicat la caiguda de la imatge de tot el país pels problemes del deute. No hem donat prioritat a la crisi i no tenim bona imatge. Sempre surt el nombre d’aturats que tenim -que no es correspon amb la realitat, per l’economia submergida- i els problemes polítics interns, això no ens ha ajudat gens.

Es refereix al procés sobiranista.

Podem aparèixer en algun diari del món juntament amb Croàcia i Egipte, i això no correspon a la nostra realitat. S’hauria d’haver explicat bé, en la línia de dir: som un país de la Unió Europea (UE) i mai abandonarem la UE, independentment que busquem que les coses que es poden decidir a escala local es decideixin a escala local, que té molta lògica.

Això afecta les empreses?

Conec empresaris que han aturat algun procés pendents de veure què passa amb això. Fins i tot gent que considerava alternatives i ha triat l’altra. Aquí s’ha dit molt que no sortirem de l’euro, però és que a l’euro hi pot haver un país africà. El que hem de dir és que no sortirem de la UE, que no haurem de tornar a fer una certificació de productes per poder vendre’ls a la UE. Quan algú diu “Europa no pot fer això” o “No és lògic que Europa faci això”... Miri, la UE ja ha dit clarament que si se surt, se surt, i que caldrà sol·licitar tornar-hi; seran anys. No crec que aquí ningú vulgui fer una barbaritat, però això no s’ha explicat prou bé.

Parlant d’empreses que no vénen, què va passar amb l’automobilística xinesa Chery?

Va arribar la crisi econòmica. Per una banda, va faltar velocitat, de tothom, de la gent d’aquí i d’ells. Els xinesos tenen una certa por a sortir de la Xina perquè esperen no ser ben rebuts. Amb més rapidesa s’hauria pogut fer, però això no vol dir que el tema s’hagi acabat.

Vol dir que pot acabar venint un fabricant xinès d’automòbils?

Si ho analitzessin bé, haurien de venir. A tot xinès que passa per aquí se li explica.

Doni’ns una bona nova: ¿hi ha alguna gran inversió que estigui a punt de venir al nostre país?

La gran notícia és que hi ha moltes petites, raonables, inversions en marxa. I de tota mena. És una gran notícia. Si el xinès més ric del món comprés Telefónica no ens canviaria el futur positivament, només canviaria l’amo de l’empresa. És molt més interessant que hi hagi mil petites notícies que una de gran.

Què és el més important que hem après durant la crisi?

La sortida a l’exterior. Hi ha més consciència que si tens un bon producte, moltes vegades és global, i que no costa tant vendre’l, perquè aquí som competitius.

I què ens queda per aprendre?

Aquí a prop tenim un continent amb 1.000 milions de persones, que és Àfrica, i hi ha molts empresaris que no han anat cap allà encara. Aquí hi ha una repte.

Ens falta ambició?

Això va canviant. L’altre dia es va tancar el primer fons que havíem llançat aquí i el grau de satisfacció dels accionistes era enorme, perquè no només ha servit per crear empreses, sinó també perquè les empreses creïn llocs de treball. S’està difonent la idea que invertir en emprenedors és bo. Ara és difícil que aquí una cosa no es posi en marxa per falta de diners.

A la plataforma Finaves veu molts projectes. Què tenen en comú?

Ens arriben molts projectes que no són sensibles a la crisi i que fins i tot tenen més sentit amb la crisi.