Monopoli blindat i aeroports petits en perill: la privatització parcial d'Aena, en 6 claus

BarcelonaEl govern espanyol ha fet un pas definitiu, amb l'entrada dels accionistes de referència, en la seva intenció de privatitzar el 49% d'Aena amb un model que consolida el monopoli –tot i que ara ja no serà públic, sinó mixt, amb capital privat– i que ha estat criticat per experts, l'autoritat de Competència i també pel Govern i els empresaris catalans, que tenien l'aspiració d'assolir una gestió individualitzada del Prat, perquè pogués competir amb Aena.

1. Què busca l'Estat?

L'entrada d'accionistes de referència amb un màxim del 8% de les accions assegura al govern espanyol que cap privat serà prou fort per tenir una posició prou dominant dins d'Aena. "La selecció del nucli dur s'ha fet en base a criteris econòmics, relegant el criteri de l'experiència en la gestió aeroportuària", considera el Col·legi d'Enginyers de Camins de Catalunya, que ha elaborat un document en què analitzen quins seran els efectes d'aquesta privatització parcial. Això demostra que l'interès de l'Estat és purament financer: obtenir uns ingressos (entre 2.500 i 4.000 milions d'euros, segons el preu de la sortida a borsa), sense perdre el control ni canviar el model.

2. Hi haurà competència entre aeroports?

No n'hi haurà, en un principi. El fet que es privatitzi tota la societat, consolidarà el monopoli, amb l'única diferència que passarà de ser públic a mixt. Si la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que ja ha criticat el model, no ho impedeix, Aena seguirà tenint una posició de domini absolut del mercat. Això, a efectes pràctics, vol dir, per exemple, que El Prat no podrà competir amb Barajas, perquè els propietaris de tots dos aeroports seran els mateixos i no voldran vestir un sant, per desvestir-ne un altre, com passa fins ara. A més, el procés no s'acompanya d'una liberalització de tarifes ni s'introdueixen altres factors que incentivin aquesta competència.

3. Què busquen els inversors?

La inversió en Aena és una aposta segura. Les grans inversions en infraestructura ja estan realitzades i el potencial per rebre passatgers d'Espanya és molt alt, sobretot per l'elevada demanda turística. Per tot plegat Aena és el primer operador aeroportuari mundial en nombre de passatgers. Els inversors busquen, doncs, retorns econòmics a curt termini, gràcies al baix risc i la demanda assegurada.

4. Podran decidir alguna cosa?

Ferrovial és una empresa amb àmplia experiència en la gestió aeroportuària –controla BAA, l'operador britànic anglès–, i podria intervenir en la direcció estratègica de l'empresa, tot i que el 6,5% d'accions que controlarà no li donaran cap capacitat de decisió. A més, s'ha introduït un consell d'administració, en el qual, a més de consellers triats pels accionistes de referència hi haurà independents escollits per l'Estat. Aquest consell també tindrà veu i vot en l'estratègia de la companyia.

5. Cap a on anirà aquesta estratègia?

És difícil de preveure, però, segons el Col·legi d'Enginyers de camins, serà "cap a l'increment del negoci fora d'Europa, aprofitant el 'know how' i el múscul financer dels nous socis. El Col·legi descarta, però, que aquests socis vulguin incrementar la competència interna, sinó simplement maximitzar beneficis, i "aquest objectiu segurament s'assolirà reduint les despeses més que no pas promovent l'increment del tràfic per la via de la competència interna". Això, alerten, podrà posar en "risc per a la seva continuïtat" els aeroports més petits, perquè tindran menys recursos

6. L'Estat tindrà sempre la majoria?

El disseny inicial de la privatització parcial no preveu que l'Estat baixi del 51% de les accions. Això vol dir assegurar-se la posició de control. Ara bé, els experts i els analistes financers afirmen que és molt probable que, més endavant, es produeixi una privatització més ambiciosa: aquest és el procés que es va seguir en altres sectors com el telefònic i l'energia.