L'FMI avisa del risc d'una crisi financera crònica

WashingtonLa tempesta als mercats financers s'ha desdibuixat, però la calma podria durar poc. El Fons Monetari Internacional (FMI) va alertar ahir que la crisi financera mundial està en perill d'entrar en "una fase crònica" que es caracteritzaria per un deteriorament de les condicions financeres i de períodes recurrents d'inestabilitat. La treva financera ha estat, en part, gràcies a una renovació dels estímuls monetaris, un suport a la liquiditat dels bancs i una sèrie d'importants decisions polítiques als països de les economies avançades. La Unió Europea ha dissipat les pors d'un trencament de l'euro i ha evitat els rescats de les economies espanyola i italiana, mentre que els Estats Units han evitat el pitjor de l'anomenat abisme fiscal -una combinació d'augments d'impostos i retallades que hauria fet trontollar l'economia nord-americana i, de retruc, la del món-. D'altra banda, el Japó ha canviat la seva política monetària per sortir de la llarga deflació que pateix la seva economia.

L'Informe d'Estabilitat Financera Global de l'FMI conclou que els mercats financers han millorat en els últims sis mesos però la seva estabilitat no es mantindrà si no s'ataquen les principals vulnerabilitats de l'economia global. La primera i la més important és el clima econòmic de l'eurozona, segons va explicar ahir a Washington el director d'Afers Monetaris de l'entitat internacional, José Viñals. "El crèdit encara no flueix a la zona euro, a l'economia real, i això és particularment més cert en la perifèria", va dir l'expert, que també va advertir que les empreses dels països d'aquesta àrea -entre els quals hi ha Espanya, Itàlia i Portugal- són fràgils, perquè tenen un excés de deute "insostenible".

Els experts de l'organisme que dirigeix Christine Lagarde aconsellen a les empreses combinar la venda d'actius amb retallades del dividend o la inversió per aconseguir uns nivells de deute més acceptables. "Creiem que el deute de les empreses de la perifèria europea s'ha de reduir una cinquena part, és a dir, al voltant del 20%, però això es pot fer de manera gradual", va explicar Viñals. Les empreses espanyoles estan en aquest grup crític, amb un passiu que suposa un 180% del PIB del país, un dels més alts de les economies avançades.

Més sanejament als bancs

Les empreses espanyoles i les d'altres països de la perifèria de l'euro també pateixen la debilitat dels balanços de la banca, amb problemes com els alts costos de finançament, el deteriorament de la qualitat dels actius i l'escassa rendibilitat. Així, l'informe de l'FMI assenyala que mentre que als Estats Units el procés de sanejament està "pràcticament finalitzat" alguns bancs europeus necessiten "redoblar els esforços".

"Els bancs de la perifèria de la zona euro encaren desafiaments importants que disminueixen la seva capacitat per donar suport a la recuperació econòmica", conclou el document. A més, també destaca que el sanejament dels balanços dels bancs és desigual i continua la fragmentació entre el nucli i la perifèria de la zona euro. La solució, segons els experts de l'FMI, és continuar avançant en els plans de reestructuració bancària que s'estan fent a Europa, establir un mecanisme únic de supervisió financera eficaç i completar la unió bancària.

Pel que fa a la situació espanyola, Viñals va instar el govern de Mariano Rajoy a "perseverar" en els processos de reforma laboral i financera perquè el país torni a créixer el 2014. L'FMI va advertir dimarts que Espanya necessita més ajustos socials i no descarta que la recessió del país s'allargui un any més, ja que preveu un creixement tímid del 0,7% per a l'any que ve.

Perills dels estímuls monetaris

Els estímuls monetaris dels principals bancs centrals de les economies avançades han ajudat a recuperar el sistema financer i a mantenir la demanda agregada, però l'FMI va alertar ahir del perill que aquestes mesures s'allarguin durant un període prolongat de temps.

L'FMI subratlla que les polítiques monetàries expansives poden situar el reequilibri de les carteres d'inversors i els incentius pel risc a uns nivells que podrien "generar forts efectes secundaris negatius". Així, considera "imperatiu" vigilar i controlar de prop aquests efectes.