L'Estat modificarà la subhasta de CatalunyaCaixa

BARCELONAEl memoràndum europeu (MOU) del sector financer espanyol firmat la setmana passada va passar gairebé desapercebut. Les turbulències de la prima de risc espanyola i els rumors d'un rescat general, sempre desmentits, ho van tapar tot. Els ajuts bancaris d'un màxim de 100.000 milions d'euros van ser només una font d'especulacions per esbrinar si serviran també per comprar deute sobirà. Mentrestant, les auditores PWC, KPMG, Deloitte i Ernst & Young segueixen amb les avaluacions de les necessitats de capital de cada banc, que es donaran a conèixer al setembre.

La setmana també va estar marcada per les compareixences al Congrés dels antics gestors de les entitats intervingudes. Rodrigo Rato i Narcís Serra van intentar explicar com s'ha arribat a la situació actual. Bankia, CatalunyaCaixa, NovaGalicia i Banc de València han acabat a mans de l'Estat, amb uns actius totals de 450.000 milions d'euros, molt per sobre del líder, CaixaBank, que amb Banca Cívica tindrà 357.000 milions.

L'arribada del rescat bancari ha paralitzat les subhastes que estaven en marxa, la de CatalunyaCaixa i la de Banc de València. L'entitat catalana tenia una certa pressa per acabar amb el procés de privatització, que a hores d'ara ja s'havia d'haver adjudicat. L'entitat que presideix Adolf Todó havia aconseguit interessar sis entitats: Banco Santander, BBVA, Banc Sabadell, Banco Popular, Kutxabank i el fons JC Flowers.

Protecció d'actius

Aquests bancs es van veure enlluernats per l'esquema de protecció d'actius (EPA), que suposa que el 80% de les pèrdues esperades dels actius tòxics durant els pròxims 10 anys quedaran eixugats pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), l'organisme format pel conjunt de bancs espanyols. És a dir, l'EPA comporta que l'entitat compradora només assumeixi el 20% dels problemes immobiliaris de l'entitat que es queda, que a més s'adjudica pel preu simbòlic d'un euro.

Esclar que no tot és gratis, perquè el banc que guanya la subhasta ha d'absorbir l'augment de volum augmentant els recursos propis. Aquest és el cas de l'únic exemple existent fins ara d'una adjudicació amb un sistema EPA: la compra de la CAM pel Banc Sabadell. Tot i l'esquema de protecció d'actius i l'adquisició per un euro, el banc vallesà ha hagut de fer ampliacions de capital per valor de 3.200 milions.

Però en qualsevol cas, el mateix president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va valorar en la presentació de resultats semestrals de la setmana passada que l'EPA de la CAM ha estat millor que les de Cajasur i Caja Castilla-La Mancha, que eren "fixes", és a dir, que oferien una quantitat estable per a un termini de cinc anys. En el cas de la CAM i Unnim, la cobertura és més elevada, del 80%, i abraça les pèrdues esperades dels pròxims 10 anys, "cosa que suposa que immunitza l'entitat compradora per les circumstàncies de mercat durant una dècada", segons Oliu.

'Banc dolent'

Doncs resulta que aquest sistema d'EPA desapareix amb el rescat europeu. Els immobles tòxics se segregaran a través d'un banc dolent , cosa que vol dir que una sèrie d'actius del banc se separaran en una nova entitat, que els intentarà vendre en uns quants anys, a canvi que el banc es dediqui a l'activitat purament financera.

Tot plegat significa que els termes de la subhasta de CatalunyaCaixa del juny ja no serveixen. Ningú sap si els sis candidats per comprar l'antiga caixa catalana seguiran amb la mateixa idea: "Ara mateix no estem interessats per res", va destacar el mateix Josep Oliu, que va matisar que s'haurà de concretar altre cop la subhasta. Els possibles compradors de CatalunyaCaixa estan més distrets per controlar el seu propi futur i saber si hauran de fer més provisions amb les auditories que hi ha ara en marxa que no pas per incrementar el seu volum.

Fonts del sector afirmen que la preferència de Brussel·les se centra a incrementar la solvència de les entitats, mentre que fins ara el FROB només volia potenciar les fusions i les integracions. Una altra de les incògnites és el futur de NovaGalicia, a la qual, en canvi, no li ha anat gens malament l'aturada dels processos de privatització, perquè el que vol és guanyar temps per trobar inversors privats, una tasca francament difícil tal com estan els mercats financers.