El Govern assegura que farà front a tots els venciments de bons
La meitat dels venciments que haurà d'afrontar el Govern durant els últims mesos de l'any corresponen als bons patriòtics. L'executiu assegura que pagarà, però mentrestant hi ha inversors que els venen.
BARCELONA.L'executiu liderat per Artur Mas es juga bona part de la credibilitat política -i sobretot financera- durant els pròxims mesos. En plena negociació amb el govern de Mariano Rajoy pel pacte fiscal, la Generalitat haurà de fer mans i mànigues per fer front als inapel·lables venciments de deute, que pugen a 13.477 milions d'euros aquest any, el 37% de l'endeutament total de les comunitats autònomes.
En el quart trimestre de l'any, entre octubre i desembre, serà quan el Govern podrà tenir més dificultats per atendre les seves obligacions financeres -aquest estiu ja ha hagut de recórrer a dos crèdits pont per pagar les nòmines del personal públic-, ja que en aquest període té compresos venciments de deute per un valor de 4.796 milions d'euros. D'aquests milions, 2.639 corresponen a l'emissió de bons patriòtics a un any realitzada el novembre de l'any passat, que s'haurà de retornar als inversors.
Tot apunta que la Generalitat, amb la caixa buida -tal com ha reconegut al Parlament el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell-, no tindrà més remei que acollir-se al fons de rescat autonòmic de 18.000 milions d'euros habilitat pel govern espanyol el mes passat.
Aquest mecanisme, el fons de liquiditat autonòmic -que no s'adapta a la idea dels anhelats hispanobons perquè no equival a emetre deute amb l'aval de l'Estat- exigeix contrapartides similars a les d'un rescat i pot acabar en la temuda intervenció per part de l'Estat. És a dir, fixa un control mensual dels comptes autonòmics, es reserva el dret d'exigir més retallades per complir amb el dèficit i preveu, en última instància, el control directe de les finances de la Generalitat per part dels homes de negre enviats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
En qualsevol cas, el Govern vol anar a pams i no està disposat a permetre que s'estengui el pànic entre els seus creditors, sobretot entre els minoristes i particulars. Respecte al venciment dels bons patriòtics , una portaveu del departament d'Economia va assegurar ahir que "les garanties de pagament són totals".
"Són deute sènior, que té prioritat absoluta sobre qualsevol altre tipus de pagament", van assenyalar a l'ARA les mateixes fonts. De fet, l'executiu català ja ha retornat aquest mateix any 2.233 milions als inversors particulars que van subscriure bons amb venciment a un any el maig del 2011.
Mercat tancat
El conseller Mas-Colell podria optar per recórrer a una nova emissió per satisfer els venciments dels bons anteriors, però és una via poc probable en l'actual context econòmic, ja que els mercats financers estan tancats i precisament els elevats interessos que cal pagar per finançar-se són els que van portar el conseller d'Economia a demanar al govern espanyol el mecanisme dels hispanobons.
El més probable, doncs, és que la Generalitat utilitzi els diners del fons de rescat per complir amb els venciments. Mentrestant, els inversors particulars poden optar per desprendre's dels seus títols, ja que existeix un mercat secundari de deute públic a la borsa.
Aquest mercat permet la venda de bons entre inversors. Tot i que el volum de negociació no és gaire significatiu, hi ha inversors que ja han optat per desprendre's dels bons adquirits abans d'arribar al seu període de venciment, tot i que això suposi obtenir-ne una rendibilitat menor. Per exemple, la setmana passada es van vendre bons emesos l'abril del 2011 amb un termini d'amortització de dos anys a un 87,1% del seu valor. Això vol dir que els seus tenidors van assumir unes pèrdues pròximes al 13%. Per al comprador, en canvi, suposa una rendibilitat equiparable a la d'un actiu d'alt risc.
Així, només durant el dia d'ahir es van vendre bons catalans que vencien l'abril del 2013 per un import de 523.000 euros, amb un preu que suposava el 93% del valor inicial del cupó.
Des del Govern van preferir no fer comentaris sobre aquestes operacions i van recordar que l'administració catalana "no té cap mena de control sobre el mercat secundari de deute".
"El govern espanyol no permetrà que les comunitats autònomes deixin de pagar el seu deute perquè això suposaria sembrar encara més dubtes sobre la capacitat de pagament d'Espanya", assenyala a Efe l'analista de CM Capital Markets, Jorge Lage.
El conseller d'Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana, Màxim Buch, assegura que "és evident que hi ha poc risc de default [o impagament]", ja que "l'executiu espanyol durant els últims sis mesos ha donat diferents mostres de suport a les comunitats autònomes assegurant que no deixarà que en caigui cap, com mostren els diferents mecanismes de liquiditat posats a la seva disposició".
El primer afectat
El País Valencià -que també ha recorregut a emissions de bons patriòtics - va ser la primera comunitat a acollir-se al fons de rescat autonòmic, el 20 de juliol.
L'endeutament del País Valencià és de 20.762 milions d'euros, prop de la meitat del deute total de Catalunya, que ascendeix a 41.778 milions d'euros (un 30% del total de deute autonòmic).
