La Generalitat promet la paga extra als funcionaris el 2015 tot i les incerteses
L’executiu no aclareix com hi farà front però vol recuperar també les condicions dels interins
BarcelonaEl sudoku pressupostari que haurà d’afrontar Andreu Mas-Colell en les pròximes setmanes de cara als comptes de l’any vinent inclourà una dificultat afegida: haurà de trobar els recursos per fer front al pagament de la paga extra dels funcionaris catalans, que va anul·lar l’any 2012 i també el 2013 i el 2014 pels problemes de tresoreria.
Així ho va comunicar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, en acabar el consell executiu que va presidir Artur Mas. Homs va admetre que la situació actual està marcada per una manca de liquiditat, que es deu a l’actitud del govern central, i per la falta d’un nou sistema de finançament. Malgrat això, l’executiu català no només vol recuperar la paga doble dels funcionaris, sinó també revocar la retallada del 15% de jornada i sou als 6.500 interins que tenen funcions administratives i de serveis.
La recuperació de la paga extra per als 210.000 empleats públics dependents de l’administració catalana suposaria una despesa d’uns 500 milions d’euros. Homs no va aclarir d’on sortiran els recursos per fer front a aquesta partida però es va comprometre des del Govern a pagar-la. “Quan situem partides en els pressupostos és evidentment amb la voluntat de complir”, va dir, i va afegir que “s’ha de poder complir”.
Tensions de liquiditat
El compromís del Govern, que suposa per als treballadors públics recuperar entre un 6% i un 8% del seu poder adquisitiu, arriba l’endemà que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, admetés que espera per al final d’aquest any unes “tensions de liquiditat” que seran “més pronunciades que altres anys”. El conseller va lamentar que la Generalitat està “a mercè” de l’Estat pel que fa als seus ingressos i que el tema és “intensament polític”.
En els pressupostos d’aquest any el Govern preveia obtenir uns ingressos extraordinaris de 2.318 milions d’euros gràcies a privatitzacions i vendes d’edificis. Però la realitat és que, a quatre mesos d’acabar l’any, l’executiu català preveu obtenir-ne només uns 1.200, per la qual cosa sembla molt difícil que la Generalitat pugui complir el seu objectiu de dèficit, fixat en l’1%.
A aquests problemes pressupostaris s’hi afegeix una segona qüestió: les relacions entre CiU i ERC no travessen el millor moment i podrien deteriorar-se en els pròxims mesos si la consulta del 9-N acaba no celebrant-se. Sense el suport d’Esquerra, la federació nacionalista hauria de buscar un suport al Parlament que ara mateix no té. I l’escenari polític es complica, a més, per un possible avançament electoral.
Malgrat aquestes dificultats en l’aplicació de la mesura, els dos grans sindicats catalans, CCOO i UGT, van donar per bo l’anunci i van exigir al Govern que els treballadors públics recuperin tot el salari i els drets laborals perduts des del 2012. “Està bé que la paguin [la paga extra], però no és suficient per compensar les retallades”, van dir a CCOO, mentre que la UGT recordava que els funcionaris han perdut el complement de productivitat, les aportacions a plans de pensions i el fons d’acció social.
