Fainé busca aliats a Alemanya per mantenir el control de CaixaBank

BARCELONA.El text del memoràndum del rescat bancari espanyol explicita que les caixes que queden no podran mantenir una participació majoritària en el capital dels bancs que van crear fa escassament un any. Aquesta mesura afecta de ple La Caixa, la primera entitat del sector després de quedar-se amb Banca Cívica. L'entitat que presideix Isidre Fainé té actualment el 61% del capital de CaixaBank, però Brussel·les desitja que es redueixi per sota del 50%.

El memoràndum de la Comissió Europea (CE) posa negre sobre blanc el desig de fa anys del Fons Monetari Internacional (FMI). Fins i tot fonts pròximes a La Caixa van reconèixer que ja coneixen les posicions de l'FMI des de fa anys. El que passa és que ara, amb tot l'enrenou del rescat financer, hi ha pressa. D'aquesta manera, Fainé, que també presideix la patronal espanyola de caixes (CECA), ha buscat complicitats a Alemanya i Àustria, els països on encara queden entitats d'aquesta mena.

Segons van explicar altres fonts del sector, La Caixa pressiona per formar una aliança amb la patronal alemanya DSGV i l'organització homòloga austríaca amb l'objectiu de mantenir la majoria a CaixaBank. Precisament, el banc català compta amb una participació del 9,7% a Erste Bank, la segona entitat d'Àustria. La propietat pertany a la Fundació Erste, amb un esquema accionarial similar al de CaixaBank. A Alemanya existeixen més de 400 caixes ( sparkassen ), amb una xarxa de vora 22.000 oficines, amb les quals controlen el 30% del sistema financer local. Fainé vol potenciar els lligams amb aquestes entitats per convertir-se en un lobi i matisar els continguts del memoràndum espanyol, que pot servir de model per a futurs rescats de bancs europeus.

Aquesta opció sembla més factible que la pressió que pugui fer el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que s'ha plegat als desitjos de Brussel·les des del primer moment, van destacar les mateixes fonts.

Tots els escenaris

CaixaBank no és l'única entitat que hauria de reduir la seva participació en el seu banc, però és la més representativa. De les sis altres caixes independents que queden sobre les 45 que hi havia el 2010 (sense comptar Bankia, CatalunyaCaixa i NovaGalicia, que estan en mans públiques), la segona entitat afectada serà Kutxabank, la unió de les entitats basques. La resta (Ibercaja, en procés d'integració amb Caja3 i Liberbank, Unicaja amb CajaEspaña Duero i BMN, que podria passar al grup Banco Popular) estan esperant els resultats de les auditories de la consultora Oliver Wyman, que es donaran a conèixer el 28 de setembre, segons van admetre ahir fonts oficials, informa Joan Faus.

En cas que l'estratègia europea d'Isidre Fainé i del conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, no doni resultat hi ha un pla alternatiu. Si finalment s'ha de reduir la participació de La Caixa al banc, hi ha la possibilitat de créixer amb una compra, una operació que suposaria diluir el capital del principal accionista. Això ja va passar fa poques setmanes: La Caixa va reduir de més del 80% al 61% la seva participació a CaixaBank després de donar entrada als accionistes de Banca Cívica.

Ara el sector especula amb una possible operació d'adquisició de Banco Popular, que no s'ha volgut comentar des de CaixaBank. En tot cas, sembla que l'entitat que presideix Ángel Ron ha descartat ser absorbida per una entitat més gran, i prefereix l'adquisició de Banco Mare Nostrum (BMN), en què està integrada Caixa Penedès.