Durão Barroso culpa el Banc d’Espanya de negar i atiar la crisi

SantanderA José Manuel Durão Barroso li queden pocs mesos a la presidència de la Comissió Europea després d’una dècada d’alts i baixos a Brussel·les. I té ganes de fer net. Ahir a Santander es va deixar anar, sabent que està de sortida, i va optar per deixar de donar copets a l’espatlla a Espanya i la recuperació que pregona el govern central. De fet, va optar per rebobinar i dedicar-se a atacar tant l’administració de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero com el Banc d’Espanya i el seu governador entre el 2006 i el 2012, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, més conegut com a MAFO.

L’expresident portuguès va criticar durament la tasca de l’organisme, teòricament independent, i va assegurar que “va haver-hi errors molt importants de supervisió a Espanya” durant aquest període. “Cada vegada que la Comissió va preguntar a les autoritats espanyoles com estava la banca, com estaven les caixes d’estalvis, ja que hi havia rumors en el mercat que no estaven bé, ens contestaven que tot anava sobre rodes”, va assenyalar, matisant de manera irònica que fins i tot els deien que “el Banc d’Espanya era el millor banc central del món”.

Durão Barroso va utilitzar ahir el pretext de la inauguració d’un curs d’estiu organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) i patrocinat pel BBVA, a la Universitat Internacional Méndendez Pelayo (UIMP), titulat L’Europa que deixa la crisi per buscar culpables a la travessia del desert que ha viscut en els últims anys el Vell Continent. I l’opció va ser fugir d’estudi i fer zero autocrítica. “Parlarem de qui té la responsabilitat de la crisi i si ha sigut la UE o la bombolla [del totxo]”, va dir en un castellà més que correcte. “Els que diguin que s’ha arribat on s’ha arribat per culpa de l’euro menteixen”.

La bombolla del totxo

Pel polític portuguès, el mal de tots els mals a Espanya va ser MAFO: “Va permetre el creixement del deute privat, els problemes en el mercat de l’habitatge i tota aquesta bombolla. ¿I això ha sigut responsabilitat del Banc Central Europeu (BCE), del Fons Monetari Internacional (FMI) o de Merkel? No, van ser errors molt importants de supervisió. I cal assumir-los”.

L’atac més dur va ser per a l’administració Zapatero, per haver confiat en MAFO, però Rajoy tampoc se’n va salvar. Durão Barroso va qualificar “d’admirables” els passos que han fet Irlanda i la seva pàtria, Portugal, per deixar enrere el rescat, però va recordar a Espanya que encara queda un llarg camí per recórrer. “La situació encara està malament i està trigant a arribar la millora”, va dir, tot i que considera que arribarà “aquest any”.

“Hi ha una bretxa entre la millora econòmica, la percepció social i, sobretot, la recuperació del mercat laboral, que és el problema més gran que té Europa”, va afegir, celebrant que a Espanya “no hi hagi grans forces polítiques contra l’euro”.

Barroso es va passar bona part de la conferència atacant les noves forces d’extrema dreta i esquerra que han irromput al Parlament Europeu després del 25-N: “Necessitem una reforma, no una revolució”.

Botín surt a la defensa

El president del Banc Santander, Emilio Botín, va sortir ahir en defensa de la feina del Banc d’Espanya. En un comunicat -el curs d’APIE es fa a Santander però el patrocina el BBVA- va assenyalar que no estava d’acord amb les declaracions de Durão Barroso, ja que el supervisor bancari va provar d’anticipar-se a la crisi amb “mesures innovadores”. En aquest sentit, va dir que l’origen de la crisi financera a Espanya estava en el model de gestió d’algunes caixes.

Poc interès del Popular per CatalunyaCaixa

Cau definitivament un dels competidors per comprar CatalunyaCaixa. El president del Banco Popular, Ángel Ron, va assegurar ahir des de Santander que tenen un “interès molt baix” per quedar-se l’entitat després d’analitzar en els últims mesos l’evolució de les condicions de compra. Els tres principals aspirants per comprar l’entitat catalana són, per tant, el Banco Santander, CaixaBank i el BBVA. A banda, Ángel Ron va assenyalar que finalment han hagut de renunciar a la compra d’oficines de CatalunyaCaixa fora del Principat per les condicions que es demanaven. El Popular, però, sí que està a punt de firmar la compra de Citi a Espanya.