ANÀLISI

Duran queda tocat, però les sigles són per a ell

Josep A. Duran i Lleida va anunciar ahir que compareixeria si s’imposava el no. Tot i el resultat estret, el líder d’Unió va tornar a delegar en Ramon Espadaler.
i Ferran Casas
15/06/2015
2 min

BarcelonaNingú s’esperava un resultat tan ajustat. El 51% - 46% debilita públicament la imatge de Duran, que havia acceptat el doble plebiscit (sobre la independència i el seu lideratge) i que ahir va preferir no fer valoracions malgrat la condició de líder. Sort n’ha tingut del ferri control del procés electoral, del de l’aparell a l’hora de persuadir militants i del del comitè de govern per aprovar una pregunta formalment inclusiva (els dels sí no sabien ben bé què votaven mentre que els del no votaven independència). La victòria estreta el deixa tocat, però les sigles són seves. Si els crítics no hi estan d’acord, que marxin com ha passat fins ara, pensaven ahir els seus. El resultat no ho resol tot (cal temps) però obre nous escenaris.

L’impacte a Unió

El partit es trenca, tanca en fals el debat i pot entrar en crisi

Unió és un partit nacionalista dividit pel més sagrat: l’horitzó del país. El debat no es resol perquè els afins a Duran es veuen vencedors i voldran negociar de tu a tu i gairebé des de zero el full de ruta amb CDC. En canvi, els independentistes creuen que toca sumar-se al full de ruta de CDC i ERC, i la llista del president. Plantaran batalla, però saben que perdran tant al comitè de govern com al consell nacional, controlats per Duran. Aquests dies trobaven molt a faltar els 400 militants que van marxar amb Josep Maria Vila d’Abadal. Duran intentarà imposar la seva llei, però ha perdut molts suports. Del 80% del congrés de fa tres anys al 51%. I seguir perdent militants no és sa per a un partit que en té 4.000 i que té un deute reconegut de 17 milions d’euros. Caldrà veure què fan Duran i els seus amb Construïm, la plataforma/partit que han animat i tutelat, i que projectaven com a possible refugi polític.

L’impacte a CiU

Mas tindrà peticions per trencar però vol que ho faci Duran

Mas es trobarà avui damunt la taula peticions de dirigents de CDC per trencar amb Unió i posar la directa a la independència, però difícilment prendrà decisions dràstiques (no és el seu estil). Esperarà que Antoni Castellà, Joan Rigol i Núria de Gispert acabin la batalla. Sap que continuar amb Duran el desgasta i projecta ombres sobre el seu compromís, que ERC, rival el 27-S, explota. El president farà l’oferta de llista i no revisarà el full de ruta. Espera que sigui Unió la que es despengi i sumar els dirigents sobiranistes.

L’impacte al Govern

Trencar obligaria a una crisi de govern en el temps de descompte

Ramon Espadaler ha sigut la cara pública del sí i ha fet una campanya intensa amb Duran, i amb Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí. Un trencament amb Unió obligaria Mas a fer una crisi de govern quan la legislatura és en temps de descompte.

L’impacte en el procés

Es guanya claredat però es perd amplitud... ¿i suport a les urnes?

Espadaler diu que segueixen al procés, però s’escapen del bloc del sí, que preveu la via unilateral. És el que ja va fer ICV sense consultar les bases. Sense Duran es guanya claredat, però es perd amplitud. És una incògnita, més enllà de l’alineació de protagonistes polítics en un bloc o l’altre, l’impacte entre els ciutadans el 27 de setembre. Ningú sap si ara Duran suma o resta.

stats