Duel d’estratègies per seduir una històrica bossa d’indecisos
BarcelonaEl desballestament accelerat del sistema de partits que ha regit en les últimes tres dècades va camí de dibuixar un mapa electoral més polièdric, fragmentat i inestable que mai. Mentre les sigles de sempre suen de valent per resistir a la desforestació dels seus electorats -l’abisme de l’atur, les retallades socials i els escàndols de corrupció fan estralls-, les alternatives en auge, amb receptes aparentment inèdites i unes marques electorals encara intactes, estan sacsejant el tauler de joc. L’exemple on aquests factors es manifesten amb més intensitat és Barcelona, on el PSC va governar ininterrompudament durant 32 anys i ara es conformaria a ser la crossa secundària del futur govern de la ciutat. El declivi vertiginós dels socialistes -impensable el 1999, l’any dels 20 escons de Joan Clos- aboca al desconcert una franja de votants que dubten qui triar i que probablement no ho faran fins a última hora.
Una orientació de la magnitud d’aquest fenomen va aportar-la ahir el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent a l’abril. Els resultats que projecta l’enquesta per a la ciutat de Barcelona són d’impacte: Ada Colau guanyaria les eleccions i ho faria amb un marge significatiu sobre Xavier Trias -11 regidors a 8-, mentre que Ciutadans s’enfilaria a la tercera posició, per davant d’una corrua de partits -PSC, PP, ERC i CUP- que es mourien entre els 3 i els 5 escons. Les gairebé 1.000 entrevistes del CIS a la capital catalana van ser fetes molt majoritàriament abans que esclatés el cas Rato. Però hi ha un detall que encara dificulta més encertar-la amb els pronòstics. En ser preguntats per quina papereta triaran el 24 de maig, fins a un inaudit 39% van optar pel No ho sap o No contesta.
Barcelona s’endú el rècord
No és una xifra habitual. En l’última enquesta del CIS abans de les eleccions municipals de fa quatre anys, els indecisos sumaven el 26,2% i, abans de la votació del 2007, representaven el 23,6%. ¿És, doncs, una peculiaritat d’aquestes eleccions? En diverses ciutats i comunitats autònomes d’arreu de l’Estat es registren també puntes d’indecisos, però lluny del sostre a què s’arriba a Barcelona. Només s’hi acosten a la Comunitat de Madrid -32,5%- i al País Valencià -32,9%-, territoris que en precampanya no han parat de rebre ensurts a les pàgines dedicades als casos de corrupció.
Què és el que fa que gairebé quatre de cada deu barcelonins no tinguin clar què votaran? Hi ha variables amb segell específicament català que engreixen la bossa de vot indecís. La primera: a diferència d’altres indrets de l’Estat, on el desgast dels grans afecta dos partits -PP i PSOE-, en aquest cas hi ha una tercera força que pateix per retenir la seva parròquia (CiU) i, per tant, hi ha encara més mobilitat. Segona consideració, lligada a la primera: el ventall d’oferta electoral és més elevat que, posem per cas, a Madrid, on només quatre candidatures sembla que tenen possibilitats reals d’obtenir representació. I tercer: el debat del procés sobiranista s’entrelliga amb les municipals i, inevitablement, mou una part de l’electorat a actuar pensant més en el 27 de setembre que en el 24 de maig.
Hi ha una quarta observació a tenir en compte: a Barcelona no està clar qui serà la primera força. El terrabastall demoscòpic és tan gran que ni tan sols amb l’ensorrament del PSC Xavier Trias té garantit repetir com a alcalde. Tot plegat fa que la campanya que va arrencar ahir a la matinada sigui més decisiva que mai. I a les cuines dels partits ja comencen a desplegar les seves estratègies per seduir els exvotants socialistes ara orfes de referent.
Pugna al flanc esquerre
El primer obligat a dedicar-s’hi és l’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, que calcula que el nombre d’indecisos se situa entre els 320.000 i els 340.000. “Hi ha encara una vintena de regidors en l’aire”, assenyala Collboni a l’ARA. És a dir, gairebé la meitat del consistori. Per arreplegar el vot que no sap on anar, buscarà erigir-se en l’alternativa fiable a Trias. Prioritat número u: taponar les fugues cap a Colau. Per fer-ho, apel·larà al llegat dels anys d’or del socialisme a la ciutat. “Som els genuïns, no som un invent de fa sis mesos”, raona Collboni.
Colau té preparat el contraatac. De fet, el vent de les enquestes li bufa a favor, perquè l’han convertida en el vot útil de les esquerres per descavalcar Trias de l’alcaldia. Per mossegar part del pastís d’indecisos, però, haurà de trobar l’equilibri just entre les seves pulsions rupturistes i l’ambiciós objectiu d’esdevenir primera força. El fet que a la candidatura de Barcelona en Comú s’hi hagi integrat ICV-EUiA, amb experiència de govern municipal, llima el perfil antisistema que alguns li atribueixen. Colau ha construït una marca pròpia que per ara sembla immune al desgast que està patint Podem. La seva inexperiència en campanya, però, pot jugar-li una mala passada, sobretot en un esprint final com el d’aquestes eleccions en què cada error es pagarà car.
A Trias li pot passar el contrari. Té taules per no incórrer en errors, però l’aversió a prendre riscos pot fer-li perdre oportunitats d’ampliar espai. En el míting d’inici de campanya, els nacionalistes van concentrar foc en Colau per aglutinar el vot que desconfia dels cops de volant. CiU té coll avall que tornarà a ser la primera força a Catalunya, però mantenir el timó de la capital serà crucial per avaluar el seu paper el 24-M. ERC, mentrestant, és conscient que ja li queda lluny la fase ascendent que va portar-la a guanyar les europees de l’any passat. Alfred Bosch no ho tindrà fàcil per fer-se forat entre Colau i Trias. Per cert, del baròmetre del CIS d’ahir -qüestionat per l’oposició- es desprenia un avís en clau 27-S: en la projecció de vot a Barcelona, CiU, ERC i la CUP sumarien només 15 dels 41 escons en joc a l’Ajuntament.
Qui més conscient és de la importància dels últims cartutxs abans de la cita electoral és Ciutadans. El seu cap de campanya, José Manuel Villegas, recorda que la meitat dels 270.000 votants que van fer confiança als d’Albert Rivera en les eleccions del 2012 van decidir-s’hi en els cinc dies previs a la votació. Ciutadans va creixent a cada queixalada que aplica sobre l’electorat que fuig en desbandada del PSC. Però també esgarrapa vots del PP. I no només a Catalunya. Segons el CIS, Ciutadans pot ser decisiu per a la governabilitat en ciutats i comunitats de pes.
Ahir Mariano Rajoy mirava de positivitzar la bateria d’enquestes territorialitzades. “El PP serà la primera força política en les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig”, va treure pit. Pot afirmar-ho perquè el PSOE no acaba d’aixecar el cap, però la irrupció generalitzada de formacions noves garanteix la implosió del bipartidisme.
