Trapero i Forn: dos noms del 17-A esborrats per l’1-O

SubdirectoraLa tarda xafogosa del 17 d’agost feia 35 dies que Joaquim Forn era conseller d’Interior quan el van alertar que s’havia produït un atropellament massiu a la Rambla. Poc després se sabria que era el primer atemptat jihadista a Catalunya. Mentre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que tenia uns dies de vacances, tornava a correcuita, Forn va comparèixer davant els mitjans de comunicació per dir l’única cosa que podia dir en aquell moment: estava confirmada la mort d’una persona i no hi havia més dades oficials. Al seu costat, hi havia un home uniformat amb posat greu que no va obrir la boca. Era el comissari superior Ferran López, aleshores número dos de la policia catalana, discretíssim, gens conegut pel públic i que no es podia imaginar que al cap de dos mesos i mig seria el cap del cos per imposició de Madrid, via 155 i per destitució de Trapero.

Després d’aquella primera compareixença, Forn n’hauria de fer unes quantes més -a partir d’aleshores amb Trapero- per explicar l’evolució de la investigació i la captura dels integrants de la cèl·lula mentre la perplexitat augmentava a mesura que se sabien els detalls del cas: una colla de nois aparentment integrats a Ripoll havien sigut radicalitzats per un imam que ja havia sigut investigat anys enrere i havien planificat un atemptat amb explosius que finalment, després que saltés pels aires la casa d’Alcanar on el preparaven i refessin els plans, es va transformar en els atropellaments de Barcelona i Cambrils.

Va ser una setmana en què a Catalunya es va dormir poc, i als Mossos no es va dormir gairebé gens. Possiblement, Forn va pensar que era el pitjor que li tocaria viure com a conseller. Segurament, no va tenir ni un minut per pensar en l’1-O ni per especular amb la possibilitat d’acabar a la presó, on és ara.

El mateix dia 17 i els posteriors, la figura de Josep Lluís Trapero -al costat de Joaquim Forn- va començar a aparèixer en mitjans internacionals. Parlava amb contundència i de manera planera, sense defugir cap pregunta però deixant clar que no contestaria el que posés en perill la investigació. Actuava com sempre, però les càmeres de tot el món el descobrien com a personatge.

La seva cara en una samarreta

El clímax va arribar el 21 d’agost, en la roda de premsa de balanç de l’operació per localitzar, detenir i, en alguns casos, abatre els membres de cèl·lula jihadista. La seva resposta als periodistes que li demanaven que parlés en castellà va ser: “Si em pregunten en castellà, responc en castellà. I si em pregunten en català, responc en català”. Alguns reporters van replicar que marxaven i ell va etzibar-los el ja famós, “Bueno, pues molt bé, pues adiós”. No tenia cap intenció reivindicativa: simplement, si Trapero veu que una cosa és blanca, sempre dirà que és blanca, peti qui peti. I el que va petar -o esclatar- l’endemà mateix va ser la seva popularitat, fins al punt que es van comercialitzar samarretes amb el “Bueno, pues molt bé, pues adiós” i la seva cara estampada.

Les coses es van torçar quan El Periódico va publicar que la CIA havia avisat els Mossos de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. La informació va ser desmentida: la nota esmentada no era de la CIA, era d’una ambigüitat que la feia inservible i el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), un òrgan estatal, també l’havia rebut i no n’havia dit res a la policia catalana. Però s’havia iniciat l’operació de desgast de la imatge dels Mossos, que va arribar fins i tot a un atac mediàtic descarnat contra Manel Castellví, el cap de la comissaria d’informació.

Quan encara ressonaven aquests ecos, va arribar el 20-S, el dia que es van detenir càrrecs de la Generalitat i es va produir una concentració massiva davant de la conselleria d’Economia. Allà van néixer les acusacions de passivitat contra els Mossos que van augmentar amb l’1-O i que van acabar sent utilitzades pels jutges per imputar Trapero per sedició i, després, cessar tant el major com el conseller i empresonar Forn.

Mig any després dels atemptats, els dos homes que el món va veure com afrontaven el desafiament del 17-A han desaparegut de la vida pública. Mentre Forn ha renunciat a l’acta de diputat i segueix empresonat malgrat que ha abjurat de la unilateralitat, Trapero fa tasques burocràtiques a la comissaria de les Corts. I cada dimarts Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del ministeri de l’Interior i conseller d’Interior de facto pel 155, despatxa en aquell mateix edifici amb Ferran López.