No entén les imatges del 9 d’octubre a València i del 12 a Barcelona. I això que no sap la lletra petita: alguns que duien simbologia nazi demanaven la il·legalització de partits inequívocament democràtics pel fet de ser independentistes. I et poden multar molt per dur una estelada a un camp de bàsquet i no gens per dur una esvàstica. De fet, Europa no entén la condescendència amb què Espanya es mira i explica el franquisme, la dictadura que va néixer al redós del nazisme i del feixisme i que va tenir l’habilitat -i la crueltat- per sobreviure’ls. Però això li sembla potser un afer intern, una qüestió dels espanyols amb el seu passat. Ara, els símbols nazis remeten al passat de tot Europa. I allà la seva ostentació no es pot fer amb la tranquil·litat amb què es fa aquí. Parlar de cambres de gas, a Europa, escandalitza. A Espanya sembla normal. A Europa no ho entenen, i fan bé. I no és rutinari recordar-ho un 15 d’octubre, l’aniversari de l’afusellament del president Companys, un polític de qui es poden discutir moltes coses, però que va ser lliurat pels nazis als franquistes i va ser afusellat perquè el poble de Catalunya l’havia triat democràticament com el seu president.