Un còmic digital català triomfa a la indústria nord-americana

BarcelonaLa voràgine de presentacions, notícies relacionades amb el cinema i fans amb disfresses que acull la Comic-Con sovint eclipsa un dels esdeveniments més importants que se celebren cada any a la fira de San Diego: el lliurament dels premis Eisner, els Oscars de la indústria del còmic. En l’edició celebrada el cap de setmana passat no va haver-hi sorpreses i va triomfar el còmic de ciència-ficció Saga, vencedor per tercer any consecutiu del cobejat premi a la millor sèrie regular. Però entre la resta de categories dels Eisner apareix un guanyador català: Marcos Martín, el dibuixant de The private eye, que es va imposar com a millor còmic digital.

The private eye és un thriller distòpic ambientat en una societat futurista obsessionada per la privacitat després que una filtració massiva fes públics els secrets més íntims de tota la població. Des d’aleshores, tothom té identitats secretes. De l’exhibicionisme a les xarxes socials s’ha passat a un secretisme clandestí. Internet ha desaparegut i les comunicacions es fan a través d’un complex sistema de tubs. I quan es necessita investigar alguna cosa, ja no se n’encarrega la policia, sinó un cos especialitzat de periodistes: el Quart Poder.

L’Eisner és l’últim reconeixement que ha rebut el còmic als Estats Units, on ha sigut elogiat per la premsa especialitzada tant per la seva qualitat artística com per l’originalitat de la seva revolucionària comercialització; perquè The private eye només es distribueix per internet en format digital, de manera que els lectors paguen el que volen, ja sigui 20 euros o res de res. I tots els ingressos van a parar directament als autors, sense intermediaris.

Marcos Martín (Barcelona, 1976) no només és el dibuixant del projecte, sinó l’ideòleg i responsable d’aquesta estratègia de distribució. Martín coneix la indústria americana des de fa 15 anys i ha treballat a les dues grans editorials, Marvel i D.C., dibuixant sèries com Batgirl, Doctor Strange, Daredevil i Spiderman, amb la qual va obtenir un gran èxit. Però un dia va dir prou: “Estava fart de treballar en condicions industrials, obligat a produir més i més -explica-. Jo sóc lent i m’agrada prendre’m el meu temps. I és frustrant veure com tot el que crees és per a l’editorial i tu no retens cap dret sobre el material”.

L’oportunitat per independitzar-se de la indústria va arribar quan el contracte amb Marvel va expirar i el guionista Brian K. Vaughan, un dels autors més aclamats dels Estats Units -ell és el creador de Saga - va oferir-li dibuixar The private eye. “Sempre havia cregut que la distribució digital només funcionaria si hi havia noms potents al darrere que arrosseguessin lectors, així que el Brian era perfecte. I quan em va mostrar la idea de The private eye vaig proposar-li que ho féssim nosaltres mateixos en format digital. A ell li va semblar una bogeria, però al final va decidir que valia la pena intentar-ho”.

Responsabilitat compartida

Però la idea més agosarada del projecte no era el format digital, sinó vendre el còmic a preu lliure. “Per a nosaltres no tenia sentit un preu fix, perquè per molt baix que sigui sempre crea una barrera i volíem arribar al nombre més gran de gent -explica Martín-. En el fons, es tracta de crear una nova relació entre lector i creador, en què tots dos són responsables. El lector decideix el valor just de l’obra i amb la seva aportació ens ajuda a continuar fent-la. El model té sentit gràcies a la serialització i al ganxo de la continuïtat, però no sé si funcionaria amb una novel·la gràfica”.

Martín i Vaughan estaven mentalitzats per plegar veles si la cosa no funcionava econòmicament, però no va ser necessari. Tot i que es va llançar sense publicitat, les vendes del primer número van superar les expectatives i al llarg dels mesos següents van mantenir prou nivell per completar els 10 números de la sèrie. “El 40% de les descàrregues han sigut de pagament i el preu mitjà de 2,5 euros”, diu orgullós Martín, que fa dos anys que viu de la sèrie.

El Bandcamp dels còmics

Per funcionar sense intermediaris Martín va reclutar un amic informàtic amb qui va crear el portal Panel Syndicate, des d’on es descarreguen els còmics en els formats habituals (PDF, CBR i CBZ) i lliures de protecció DRM. Però un cop creada la infraestructura i validat el model, ¿per què no obrir-lo a més autors? Fa uns mesos, una nova referència es va sumar a Panel Syndicate, la imaginativa i sorprenent sèrie de ciència-ficció Univers, del dibuixant dimissionari d’ El Jueves Albert Monteys. “Sóc molt fan del que fa i se’m va acudir que li aniria bé el nostre model -explica Martín-. Com el Brian, l’Albert és un autor top que arrossega lectors, tot i que els seus són d’aquí. Però com que la majoria del nostre públic és anglosaxó, publicar amb nosaltres li va molt bé per projectar-se”.

Martín voldria incorporar més autors a la pàgina i admet que ha rebut moltes propostes, però és prudent. Cada obra que sumen al catàleg representa una feina extra i encara van escassos de recursos. Però la seva idea és que en el futur Panel Syndicate funcioni com l’equivalent en còmic de la plataforma musical Bandcamp, on els músics pengen les seves cançons. “No som una empresa, sinó una mena de cooperativa. I com més autors hi hagi, més tràfic i més vendes. L’única condició és respectar el model de pagament lliure i formats sense DRM”, diu. “Estic convençut que si se’ns afegissin un parell d’autors potents podríem canviar la indústria”.

Un punt d’inflexió podria arribar a finals d’any, quan Martín i Vaughan publiquin a Panel Syndicate una historieta de la famosa sèrie The walking dead, la primera que apareixerà exclusivament en format digital. “Va sorgir com una broma a Twitter entre el Brian i Robert Kirkman -revela Martín-. A canvi, Image publicarà en paper un volum recopilatori de The private eye, una cosa que no entrava en els nostres plans”. Uns plans que, de moment, també preveuen una nova sèrie de Vaughan i Martín, que arribarà en els pròxims mesos, i una probable nova incorporació a Panel Syndiate.

Una edició quadrilingüe

Una de les singularitats de The private eye és que es publiqui simultàniament en versió anglesa, espanyola, catalana i portuguesa, una opció que només permet l’edició digital. L’únic cost extra per als autors és la traducció i les hores que Martín inverteix en la retolació. “És un infern -fa broma el dibuixant, que sempre va tenir al cap la idea de fer una versió en català per mostrar els avantatges de l’edició digital-. “Potser no surt a compte econòmicament, però es descarreguen més còmics en català del que sembla. I ara, a més, podem afirmar que The private eye és el primer còmic publicat inicialment en català que guanya un Eisner”, presumeix.